Universitat Pompeu Fabra
Vega, Amador
Azara, Pedro
2013-06-20
B. 18588-2013
246 p.
Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats
La obra de Giorgio de Chirico (1888-1978) abarca todo el siglo XX, su pintura retrata el periodo artístico que inician las vanguardias en París, continua el surrealismo, y cierra el pop-art de Andy Warhol. Esta investigación propone un recorrido arquitectónico por su imaginario metafísico, un lugar donde se reúnen enigmas modernos con mitos clásicos, chimeneas y fábricas con pórticos y ágoras, para poner de manifiesto la naturaleza de un futuro igual al pasado. Sus maniquís y autómatas escenifican el eterno retorno de Nietzsche en medio de plazas urbanas o inmersos en profundas habitaciones, desde donde alertan al espectador sobre el carácter permanente de la arquitectura y la ciudad, descifrando sus símbolos descubriremos el espíritu del mañana y la clase de vida que proyectamos para nuestros hijos y descendientes.
De Chirico, Giorgio, 1888-1978; Arquitectura en l'art; Pintura moderna; S. XX; Metafísica en l'art
72 - Arquitectura
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
