La Norma lingüística en els diccionaris : contrast del discurs lexicogràfic de llengua catalana i de llengua castellana

Autor/a

Coll Pérez, Alba

Director/a

Cabré, M. Teresa (Maria Teresa)

Estopà, Rosa

Data de defensa

2013-09-06

Dipòsit Legal

B. 24548-2013

Pàgines

380 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Resum

Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.


Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.

Paraules clau

Normalització lingüística; Lexicografia; Català; Castellà

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Documents

tacp.pdf

1.997Mb

annexACP.pdf

354.6Kb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)