Index of idiolectal similitude for the phonological module of English applied to forensic speech comparison

Abstract

The framework of the present PhD dissertation is the area that results from the overlap between the field of variationist sociolinguistics and forensic linguistics, which mainly concerns the study of variation between different individuals –inter-speaker variation– and variation within a single individual –intra-speaker variation– for forensic purposes. The primary objective of the present dissertation is twofold. On the one hand, it proposes a protocol for the creation of an Index of Idiolectal Similitude (IIS) for the phonological module of English that can effectively determine whether two oral samples show inter-speaker variation –which would indicate that the samples have been produced by two different individuals– or intra-speaker variation –which would allow to conclude that the samples have been produced by the same individual. On the other hand, the analysis of the fourteen variables proposed in a corpus that contains data on sixteen speakers and that is stratified according to measurement time –as a result of a real time study–, language contact and gender, provides an important contribution to the Base Rate knowledge, which constitutes one of the main challenges of current forensic linguistics. Results show that inter-speaker variation is generally higher than intra-speaker variation, and that a speaker’s idiolectal style remains relatively stable over time. Therefore, the IIS is presented as an innovative quantitative tool which, together with other quantitative and qualitative techniques that the linguist acting as expert witness may have at their disposition, can help reach a conclusion regarding the probability of two samples having been produced or not by the same speaker.

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea comú on es troben els camps de la sociolingüística de la variació i la lingüística forense, en la qual es troba l’estudi de la variació entre diferents individus –variació inter-parlant– i la variació en del mateix individu –variació intra-parlant– amb finalitats forenses. La investigació té dos objectius principals. D’una banda, es proposa el protocol per a la creació d’un Índex de Similitud Idiolectal (ISI) per al mòdul fonològic de l’anglès que pot determinar de manera efectiva si dues mostres orals mostren variació inter-parlant –que indicaria que les mostres haurien estat produïdes per dos individus diferents– o variació intra-parlant –la qual cosa portaria a concloure que les mostres haurien estat produïdes pel mateix individu. D’altra banda, l’anàlisi de les catorze variables proposades en un corpus que conté setze parlants i que està estratificat per temps de mesura –com a resultat d’un estudi en temps real–, contacte de llengües i gènere biològic, comporta una contribució important a la referència de distribució poblacional (Base Rate Knowledge) que constitueix un dels grans reptes de la lingüística forense actual. Els resultats mostren que la variació inter-parlant és generalment més alta que la intra-parlant, i que l’estil idiolectal d’un individu es manté relativament estable malgrat el pas del temps. Per tant, l’ISI es presenta com una eina quantitativa innovadora que, juntament amb altres tècniques quantitatives i qualitatives que el lingüista forense pot tenir a la seva disposició, pot ajudar a prendre una decisió sobre la probabilitat que dues mostres hagin estat produïdes o no pel mateix parlant.