Pagesos del Post-Socialisme. Un Estudi de Comunitat a Transilvània

Abstract

El final de les dictadures socialistes europees va iniciar transformacions econòmiques, polítiques, socials i ideològiques importants i va obrir una sèrie de debats entorn els models que havien de guiar els canvis. La restitució dels drets de propietat privada va ser una de les preocupacions prioritàries dels nous governs post-socialistes. Considerant-se com l’element central pel progrés econòmic, polític i social d’aquests països, havia de ser la base per a la construcció d’una economia de mercat. En la última dècada, l'antropologia ha generat una visió crítica d’aquestes promeses del post-socialisme a partir de diverses experiències i de la crítica teòrica als plantejaments unilineals neoliberals.La privatització tan anhelada pels defensors del model liberal i la recuperació dels drets de la propietat tan anhelada també per part la població pagesa perseguien motivacions diferents i incompatibles. Contràriament a les expectatives generades durant la transició, la devolució de les terres als seus antics propietaris ha anat acompanyada d’un ‘retorn’ a una economia de subsistència i desmonetaritzada, de la revitalització d’institucions socials, econòmiques i polítiques costumàries pròpies de l'època pre-socialista. Aquest 'retorn' s'ha produït en un context macro polític, econòmic i demogràfic completament nou, caracteritzat per fenòmens com l'emigració massiva, la inflació, les conseqüències de l'anomenada revolució verda i la globalització de l'agricultura. La tesi pretén oferir una millor comprensió d’aquesta realitat dominant a tants llocs de l'Europa post-socialista rural mitjançant l'estudi de cas d’una comunitat pagesa a Transilvània. D'una banda, la cultura econòmica pagesa va ser un inconvenient per a la necessitat que tenia l'Estat socialista de dominar la producció agrària per tal d'alimentar el creixement industrial. D'altra banda, l'economia pagesa tampoc ha encaixat amb la teoria liberalque ha guiat el post-socialisme, segons la qual la possibilitat d'adquirir i alienar la terra, combinada amb la seguretat en la propietat, ofereix els incentius necessaris per a treballar més eficientment i innovar (Hann, 2003:7). Partint de l'etnografia, la tesi defensa que l’estudi de l’eficiència econòmica i de les regulacions legals de la propietat ha d’emmarcar-se necessàriament en el context social i cultural local. En aquest cas, el context social i cultural es relaciona amb el model de convivència propi de la comunitat pagesa que es regeix per valors morals, mitjans de subsistència, dret costumari, formes de producció i de propietat. Tot plegat s'ha de contextualitzar en l'actual sistema globalitzat de producció i comercialització dels productes agraris.És per això que l’àmbit d’estudi de la tesi se situa concretament en la intersecció entre l’economia i les relacions socials (de parentiu, de veïnatge i comunitàries) en el marc dels canvis macroeconòmics i polítics. Es tracta en definitiva de veure quines han estat les discrepàncies i conflictes ideològics, econòmics, socials, o morals i en quina mesura aquestes discrepàncies fan inviables els projectes polítics i econòmics imposats pel socialisme o pel liberalisme a nivell local. La proposta defensa que la fidelitat etnogràfica pot proporcionar una interpretació de la situació actual que consideri els marcs polítics i econòmics que en les darreres dècades han configurat el seu context, però alhora que eviti que l'explicació vingui donada des dels paradigmes que han inspirat aquests marcs polítics i econòmics (el marxisme o el neoliberalisme).

The collapse of European socialism was the start for a broad range of economic, political, social and ideological changes. These changes led to a series of debates about the models that should guide the process. The restitution of private properties was one of the key issues for the new post-socialist governments, and necessary condition of political and social progress in the framework of a market economy. But two decades later, the economic situation of the countries of Eastern and Central Europe compels us to inquiry on the shortcomings of the neoliberal agenda. In the last decade, Anthropology has developed a critical view of the post-socialist promises based on ethnographical experiences and on the theoretical criticism of neoliberal approaches. Private property rights were wanted by both, liberals (or neoliberals) and peasants, but they pursued different and in most cases incompatible goals. What it happened during the transition was against the expectations previously generated: the devolution of lands to their former owners was accompanied by a 'return' to a subsistence and demonetarized economy and to the reestablishment of rather old customary institutions. This process has taken place in a new macro-political, economic and demographic context, defined by mass emigration, inflation, the consequences of the so-called green revolution, and the agricultural globalization. The aim of the thesis is to contribute to the understanding of the complex situation of therural areas in post-socialist Europe through a case study of a Transylvanian peasant community. On the one hand, the economic peasant culture was seen as an obstacle for the socialist state as far as it wanted to control the agrarian production for feeding the industrial growth. On the other hand, the peasant economy did not fit with the neoliberal schemes, which have been dominant in the post-socialist period. These schemes expect that the market alienation of land, combined with the legal security of ownership, would give to the farmer the incentives he needs in order to innovate, and to increase productivity (Hann, 2003:7). Following the ethnographic account, this thesis poses that the economic efficiency and the legal rules of property must be confronted to the socio-cultural local context. In our case, the local context means a peasant community defined by moral values, customary law, and customary forms of production and property handling. The economic activity in the community is constantly defined by the overlapping of two spheres of social exchange: kinship and neighborhood. In addition, the local culture needs to be contextualized in the current globalized agricultural system of production and trade. The thesis focuses on the ideological, economic, social and moral conflicts, in order to understand the tensions provoked for the economic and political projects imposed first by socialism and afterwards by liberalism.The reliability of the ethnographic account should provide us with a fine-tuned interpretation of the present situation. This can help us to avoid the oversimplifications of both orthodox Marxism and orthodox neoliberalism perspectives.