Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística
La implementació de programes AICLE ha generat un gran entusiasme entre les escoles de primària de Catalunya. Malgrat aquest entusiasme, molt poca recerca s'ha portat a terme en el nostre context per demostrar l’eficiència de l’AICLE en la millora de la competència lingüística dels aprenents. L’objectiu d’aquest estudi longitudinal de dos anys és omplir parcialment aquest buit i determinar els efectes de l’enfocament AICLE en les habilitats d’escoltar, llegir i escriure dels alumnes de primària que han cursat una part de les ciències naturals i de la plàstica en anglès. Els resultats en llengua anglesa dels alumnes de cinquè de primària (grup control) s’han comparat amb els resultats dels estudiants de 5è curs exposats al mateix nombre d'hores d'anglès, però, en aquest cas, combinant les hores d’anglès amb l’AICLE per determinar l’assoliment en diferents moments ( T0,T1 , T2 , T3 ) i el progrés en diferents períodes de temps (T0-T1 , T1-T2 , T2-T3 i T0-T3). L'anàlisi dels resultats s’ha portat a terme utilitzant models de regressió logística longitudinals. L'efecte del nombre d'hores d'exposició a l’anglès de l’alumnat prèvies a l’inici del projecte, s’ha tingut en compte per a l'anàlisi així com la proficiència inicial en anglès de l’alumnat participant. S’han portat a terme dos tipus de comparacions a fi i a efecte de proporcionar una visió general dels resultats : la primera comparació fa referència als resultats assolits pel grups control i pels grups d'AICLE. La segona comparació fa referència al progrés de cadascun dels grups. La tercera comparació, finalment, mostra els resultats dels estudiants que van fer ciències en anglès en comparació amb els resultats dels alumnes que van fer plàstica en llengua anglesa. Els resultats de les interaccions entre el grup i el nivell de competència de l’alumnat en totes les comparacions ha estat també motiu d’estudi. Per tal d'ampliar l'abast de l'estudi i la interpretació dels resultats, s’han portat a terme sessions d'observació de classes AICLE i de llengua anglesa , i s’ha entrevistat el professorat. La comparació intragrup demostra que, mantenint el nombre d'hores d'instrucció constant, tots els grups progressen significativament durant l'estudi. Els resultats de les comparacions intergrupals també tendeixen a confirmar un efecte positiu de l ’AICLE sobre els resultats. Els resultats al T1 mostren poques diferències entre els grups; aquestes diferències s’han atribuit principalment al poc nombre d’hores d’exposició a la llengua de les sessions d’AICLE. Els resultats del T3 mostren una millora general significativa en l’habilitat d'escoltar del l’alumnat que va fer ciències en anglès; els estudiants que van fer plàstica en llengua anglesa van millorar significativament en diversos aspectes de l’habilitat d’escriure. La comparació dels resultats dels alumnes que van fer ciències amb els que van fer plàstica en anglès indiquen millors resultats pels alumnes de plàstica en moltes de les àrees analitzades. En conclusió, es pot afirmar que CLIL va tenir un efecte positiu en el desenvolupament de la llengua dels aprenents implicats en l’estudi. No obstant això , la variabilitat en els resultats obtinguts en les comparacions intragrup ens indiquen que l'eficiència dels programes AICLE aplicats a joves estudiants de primària no és només una qüestió de la quantitat d’hores d’exposició, sinó també una qüestió del tipus d'input (és a dir , només anglès instrumental o bé la combinació anglès instrumental i AICLE). Diversos aspectes metodològics de la implementació dels programes AICLE analitzats poden haver influït els resultats finals. Més hores d'exposició AICLE, una metodologia adequada i la continuïtat dels programes ens haurien de conduir a un resultat prometedor.
Despite the general enthusiasm that the emergence of CLIL programmes has generated in primary schools in Catalonia, very little finely-grained research has so far been undertaken in our school context to demonstrate CLIL’s efficiency in improving learners’ overall language proficiency. This longitudinal two-year study attempts to partly fill this gap by determining the extent to which CLIL may affect the listening, reading and writing skills of young primary learners exposed to Natural Sciences and Arts & Crafts taught in English. The results obtained by 5th graders exposed only to EFL classes (Control Group) were compared to those obtained by 5th graders exposed to the same number of hours of English (EFL and CLIL hours combined) in order to determine the students’ achievement and progress in the target language at different times (T1, T2, T3) and time periods (T0-T1, T1-T2, T2-T3) over two school years. The analysis of the results obtained in the listening, reading and writing tests was carried out using longitudinal logistic regression models. The effect of the previous number of hours of exposure to English, prior to these two school years, was taken into consideration for data analysis. Intergroup and intragroup comparisons were carried out in order to provide an overview of the results: the first comparison was concerned with the achievement results obtained by the Control and CLIL groups after the same number of hours of instruction at four different times. The second comparison presented the results in progress obtained by each of the groups after different time periods: T0-T1, T1-T2, T2-T3 and T0-T3. The third comparison, finally, was concerned with the achievement results obtained by CLIL Science students compared to CLIL Arts and Crafts students. The results of the interactions between group and proficiency level were also studied for all the comparisons. In addition to quantitative data, in order to widen the scope of the study and the interpretation of the results, CLIL class observation sessions were held, and the relevant teachers were interviewed. The results of the intragroup comparison suggested that, keeping the number of hours of instruction the same, both Control and CLIL groups progressed significantly throughout the study. This seemed to confirm the effectiveness of CLIL programmes in primary schools. However, the findings of the intergroup comparisons tended to confirm that the exposure to CLIL had an impact on the results obtained. Results for T1 suggested very little differences between EFL and CLIL groups, and these differences were mainly attributed to very limited CLIL time instruction. Results at T3 showed an overall significant improvement in the areas of Listening for CLIL Science students, and in some aspects of Writing for Arts & Crafts learners, when comparing CLIL and non-CLIL groups, keeping the amount of English instruction constant. The comparison CLIL Science vs. CLIL Arts & Crafts indicated better achievement results for the Arts & Crafts students in many of the areas tested. In conclusion, it can be stated that CLIL had a positive effect on the development of the interlanguage of young learners as they progressed throughout the study. Nevertheless, the variability in the achievement results obtained through intragroup comparisons may indicate that the effectiveness of CLIL programmes applied to young learners in the school context is not only a matter of the quantity of input but also a matter of the type of input (i.e. CLIL or EFL+CLIL). The results may have also been influenced by several methodological aspects involved in the implementation of the CLIL approach in the schools. In the light of the results obtained, more hours of CLIL exposure, adequate methodology and sufficient emphasis on continuity should lead to a promising outcome.
Young learners; Clil; EFI
80 - General questions relating to both linguistics and literature. Philology
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.