Historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709), La

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna
dc.contributor.author
Baró Queralt, Xavier
dc.date.accessioned
2011-04-12T13:50:14Z
dc.date.available
2006-07-24
dc.date.issued
2006-05-24
dc.date.submitted
2006-07-24
dc.identifier.isbn
8469002287
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0724106-133849
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/2076
dc.description.abstract
El treball té com centre d'atenció principal l'estudi de la historiografia catalana del segle XVII. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió sobre el tema, incidint en les causes i motius que han ocasionat que aquest període de la història de la historiografia catalana hagi estat en general poc estudiat i valorat fins fa pocs anys, ja que sovint se li ha considerat un apèndix poc rigorós de la historiografia catalana medieval, tradicionalment ben valorada pels especialistes. Posteriorment es presenta un marc de reflexió teòric en el qual es presenta i analitza el concepte d'historiografia, ressaltant les teories interpretatives i heurístiques de Carbonell, Ricoeur, Gadamer i Kosselleck, entre d'altres. A continuació es presenten una sèrie de trets característics de la cosmovisió i la cultura en temps del Barroc, prestant especial atenció als textos de literats, filòsofs i historiadors d'aquella centúria. A partir d'aquí es porta a terme un recorregut per la historiografia catalana del segle del Barroc. En primer lloc es delimita a nivell cronològic i geogràfic el concepte de Barroc català, tractant de precisar sobretot els orígens del discurs historiogràfic que habitualment es defineix com "Barroc" (els textos generats a partir de la crucial batalla de Lepant l'any 1571, amb un origen immediat en la historiografia generada a partir de l'assalt turc de Malta en 1565) i la seva cesura final (que podria situar-se en la Guerra de Successió provocada arran de la mort sense descendència de Carles II l'any 1700). El recorregut fa esment als períodes i autors més coneguts (Jeroni Pujades o Narcís Feliu de la Penya) però sobretot s'incideix en autors i matèries que sovint han estat poc estudiats, les obres dels quals moltes vegades no s'han reimprès o bé han quedat en la seva versió manuscrita. En aquest sentit, l'estudi de la vida, obra i aportacions d'Esteve de Corbera (1563-1632) i Francesc de Montcada (1586-1635) constitueixen un dels blocs centrals del treball. El primer ja ha estat estudiat per Sánchez Marcos al llarg dels últims anys, i el segon ha estat estudiat en aquest treball, fent esment al seu recorregut biogràfic (conegut a partir de la correspondència amb Felip IV i amb Olivares) i a les seves obres, ja sigui la més coneguda, l' <i>Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos</i> (1623) i la més desconeguda, la <i>Vida de Boeçio</i> (publicada pòstumament en 1642). Aquesta última és una mostra clara de la tendència neoestoica que es deixa sentir en els literats i historiadors del segle XVII europeu. En aquest sentit, es presenta com annex de la tesi doctoral una selecció d'un centenar de textos representatius de la cultura històrica en la Catalunya del segle XVII, i es presenta el text complet de la <i>Vida de Boeçio</i> amb les pertinents notes aclaridores. Finalment, es reflexiona sobre les aportacions de la historiografia catalana del Barroc al conjunt de la historiografia espanyola del període i, al mateix temps, al conjunt de la historiografia catalana, ressaltant que les aportacions que es van fer en el segle XVII foren en molts casos molt destacables per a la configuració de la historiografia il·lustrada i per als mites i llegendes que van sorgir i van definir la Renaixença vuitcentista a Catalunya.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Barroc
dc.subject
Edat Moderna
dc.subject
Historiografia catalana
dc.subject
Història de la cultura catalana
dc.subject.other
Ciències Humanes i Socials
dc.title
Historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709), La
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
93
cat
dc.contributor.authoremail
xbaroq@ub.edu
dc.contributor.director
Sánchez Marcos, Fernando
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.41952-2006


Documents

00.XBQ_PREVI.pdf

312.8Kb PDF

01.XBQ_INTRODUCCIO.pdf

1.291Mb PDF

02.XBQ_CAP2.pdf

1.856Mb PDF

03.XBQ_CAP3.pdf

430.6Kb PDF

04.XBQ_CAP4.pdf

309.3Kb PDF

05.XBQ_CAP5.pdf

449.9Kb PDF

06.XBQ_CAP6.pdf

262.0Kb PDF

07.XBQ_CAP7.pdf

397.9Kb PDF

08.XBQ_CAP8.pdf

371.1Kb PDF

09.XBQ_CAP9.pdf

646.6Kb PDF

10.XBQ_CAP10.pdf

729.1Kb PDF

11.XBQ_CAP11.pdf

710.3Kb PDF

12.XBQ_CONCLUSIONS.pdf

312.5Kb PDF

13.XBQ_REFERENCIES.pdf

400.6Kb PDF

14.XBQ_APENDIX.pdf

1.357Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)