Departament de Filologia i Filosofia (fins al 2009)

A partir de 2009 el Departament de Filologia i Filosofia es divideix en dos departaments: Departament de Filologia i Comunicació i Departament de Filosofia.


Si sou doctor o doctora de la Universitat de Girona i voleu publicar la vostra tesi a TDX, contacteu amb tdx@udg.edu. Per a més informació consulteu les preguntes més freqüents.

Enviaments recents

L'obra lingüística de Josep Calveras Santacana 

Iglesias, Narcís (Data de defensa: 2001-09-28)

Durant les tres primeres dècades del segle XX Pompeu Fabra va establir els tres pilars bàsics de la norma de la llengua catalana: l'ortografia, la gramàtica i el diccionari. Aquest procés de fixació de la llengua va comptar ...

Estudi interlingüístic de les construccions que expressen estats patològics en català i en mandinga 

Crous Castañé, Berta (Data de defensa: 2009-01-30)

La tesi de Crous (2009) descriu les característiques de les estructures gramaticals del català i del mandinga que expressen malalties, signes i símptomes, trets físics i psíquics, etc. (com ser diabètic, estar refredat, ...

Anàlisi crítica d'"Ofrena" (poesia) de Josep Carner 

Sala Lleal, Jordi, 1967- (Data de defensa: 1997-04-25)

La tesi doctoral consisteix en una lectura crítica de la secció "Ofrena" composta de 178 poemes, del llibre que el poeta català (1884-1970) va publicar el 1957 com a obra poètica completa, després d'una profunda selecció ...

Estrategias memorísticas y aprendizaje de las expresiones idiomáticas en lengua extranjera: el papel cognitivo de la iconicidad fraseológica 

Detry, Florence (Data de defensa: 2010-01-20)

En este estudio, mostraremos principalmente la importancia que las imágenes formadas por los componentes fraseológicos pueden adquirir desde un punto de vista no sólo puramente lingüístico, sino también psicolingüístico ...

Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12 

Ponsatí-Murlà, Oriol (Data de defensa: 2009-07-30)

Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l'estiu de l'any 386, que ...

Vida y obra de Pere Torroella 

Rodríguez Risquete, Francisco J. (Data de defensa: 2003-12-22)

"ADVERTIMENT. La versió definitiva d'aquesta tesi doctoral està en premsa a l'editorial Barcino, Col·lecció Els Nostres Clàssics, Barcelona. En la nova versió s'hi han introduit nombroses millores, nous capítols i correccions ...

L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana 

Feliu, Francesc (Data de defensa: 1997-01-24)

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, ...

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement 

Carreras, Carla (Data de defensa: 1997-11-18)

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, ...

Problemes filosòfics: del liberalisme polític rawlsià 

Vergés Gifra, Joan (Data de defensa: 2003-12-09)

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen ...

Sobre el lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement 

Sarsanedas Darnés, Anna (Data de defensa: 2007-01-17)

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la ...

Onomàstica osorenca. Toponímia pretèrita i present dels termes municipal i parroquial d'Osor (La Selva) 

Bruguera i Ligero, Fèlix (Data de defensa: 2006-11-24)

La present tesi consisteix en un recull toponímic pretèrit i present del terme d'Osor, comarca de la Selva a les Guilleries. S'hi recullen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentació antiga sobre els ...

Fra Agustí Eura (1684-1763). Obra poètica (assaig d'edició crítica) 

Valsalobre, Pep, 1956- (Data de defensa: 1998-12-22)

Estudi de conjunt de la figura i l'obra de fra Agustí Eura i a l'edició crítica de la seva poesia completa. La tesi està publicada en 2 obres impreses. Les referències es localitzen a Qüern 5, refs. 1298 i 1301

F. Hölderlin i S.T. Coleridge: recepció immediata i influència de la Crítica del Judici de Kant en els poetes del romanticisme 

Carbó, Mònica (Carbó i Ribugent) (Data de defensa: 2005-11-30)

La tesi contrasta les conseqüències filosòfiques i la constel·lació temàtica de la Crítica del Judici, amb les manifestacions poeticofilosòfiques de F. Hölderlin i S.T. Coleridge. La font principal de recerca són aquelles ...

La societat educada. Gènesi de la intervenció sobre l'ésser humà 

Canimas Brugué, Joan (Data de defensa: 2005-11-25)

La tesi consta de tres grans capítols i unes prospeccions finals. El primer capítol esbrina el moment fundacional de la possibilitat de pensar que podem intervenir sobre l'ésser de l'home. El segon indaga les causes i ...

Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948) 

Costa Carreras, Joan (Data de defensa: 2005-11-24)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, ...

Salut i poder en la gènesi de l'home contemporani 

Quintanas Feixas, Anna (Data de defensa: 1997-11-10)

Amb aquesta investigació, que s'emmarca dins l'àmbit de l'Antropologia Filosòfica, el que ens proposem és escriure un capítol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat ...