Els llenguatges artístics: metodologies socioeducatives de promoció de la resiliència

Abstract

El projecte de Tesi Doctoral que es presenta en aquest document aborda la temàtica del treball expressiu i artístic com a eina de promoció de la resiliència en l’àmbit de l’acció socioeducativa. La finalitat de la recerca és comprendre què aporta la metodologia artística en l’acció socioeducativa i avaluar-ne els seus beneficis a través de la creació i aplicació d’un recurs educatiu que sigui útil per infants i joves en risc d’exclusió social així com per les i els educadors que treballen en Centres Oberts atenen a aquest col•lectiu. En aquest projecte, l’art, i les metodologies artístiques, actua com a mediador per impulsar la creativitat com a vehicle de promoció de la resiliència. Abans del disseny del mateix, es considera important fer una aproximació diagnòstica que permeti detectar les necessitats i els beneficis d’aquesta metodologia d’acció, alhora que es confirma el valor de l’art i l’expressió com a eina de transformació social i de promoció de la resiliència. A partir de les necessitats expressades s’elaborarà el recurs socioeducatiu que farà ús de les metodologies artístiques i expressives.

Des del nostre punt de vista, a través de l’expressió artística s’ofereix un mitjà d’expressió no verbal el qual permet oferir als infants i joves l’oportunitat de dir allò emocional, més íntim o més dolorós de manera simbòlica i indirecte, multiplicant-se les oportunitats de comunicació i de promoció de la resiliència només pel fet de donar veu.

This research presents an investigation whose purpose is to improve the wellbeing of children aged between 8 and 11 years old who live in a vulnerable social condition. Because of that, they regularly attend to Centres Oberts that are social services in primary care. The research is carried out in Barcelona, Catalonia, and consists of three phases: a diagnosis, a design of an educative proposal based on the preview phase results and a pilot experience of the design.

The participants target the research are children who live in a social vulnerable condition due to the poverty and sociofamiliar marginalization, characterized by external factors of risk such as neighborhood social isolation, a poor social environment and family, analphabetism, a poor educational level of the progenitors, the proper absenteeism at school or have experienced neglect at home.

The research’s aim is to encourage a resilient character in these children through educational work using artistic methodologies such as an educative tool and to unlock personal expression. The methodologies used are musical expression, artwork, drama and the spoken word. In a vulnerable environment, an artistic tool enables an immediate emotional connection, allowing to speak about difficult and painful matters in a more constructive and swift way. At the same time, it enhances the wellbeing of the childrens focus on working through the personal potentialities and capacities and not by deficits.

Pain and adversity expression, together with creativity are two resilience pillars (Suárez, 2001; Cyrulnik, 2001; Barudy & Dantagnan, 2011). In this sense, encouraging resilience means promoting this way to personal expression through the medium of art, because it allows for the interpretation of past experiences, presents challenges and future hopes in a creative and imaginative approach. So, it enables the communication of people who can’t do it.

In conclusion, this research is about emotional expression in vulnerable children through the medium of artistic expression. It allows to communicate easily with the personal area of the people and to promote resilience with an educative purpose. In this sense, it is important to emphasize that the educative process is more important than the aesthetic final result. Summing up, the experience confirms that an artistic methodologies approach to education working from a resilience perspective to encourage personal development.