Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química
Des de la seva aparició com a alternativa per la conversió d’energia fotovoltaica, el camp de les cel·les solars orgàniques ha experimentat un progrés significatiu, especialment en els darrers 15 anys. El gran interès en la tecnologia fotovoltaica orgànica (OPV, per les sigles en anglès) es deu principalment al seu potencial baix cost. Rellevants avenços científics han empès les eficiències de conversió energètica fins al 12%, fet que encoratja a acostar les OPV al mercat. Tanmateix, altres aspectes decisius per la seva industrialització han estat menys atesos. Aquesta tesi tracta tres qüestions clau que la tecnologia OPV ha d’afrontar per tal d’assolir una transferència fiable del laboratori a la industria. En primer lloc, es necessiten estratègies pel processat i post-processat a gran escala, idealment amb un cost reduït. En aquest treball es presenta una amplia investigació en inkjet printing. És necessari tenir un profund coneixement d’aquesta tècnica compatible amb roll-to-roll per tal d’assolir morfologies de capa adequades. S’ha trobat que la cinètica d’assecat de les capes és especialment crítica. En relació a això, s’ha desenvolupat un nou mètode per determinar patrons d’impressió apropiats per la deposició de la capa activa. A més, s’ha demostrat l’ús d’un tractament alternatiu anomenat vapour printing en dispositius OPV. Utilitzant aquest mètode amb vapor de dissolvent adequat, el tractament de la capa activa es pot assolir en temps molt més curts en comparació a altres tècniques. Un altre aspecte que ha estat poc atès està relacionat amb els dissolvents utilitzats pel processat dels OPV, especialment per la deposició de la capa activa. Típicament s’utilitzen dissolvents halogenats, com el clorbenzè o el diclorbenzè, essent alguns d’ells prohibits per aplicacions industrials. Substituir-los per formulacions verdes és, per tant, una necessitat primordial. Per tal de trobar sistemes aptes de dissolvents verds, s’ha utilitzat un mètode basat en la solubilitat. Aquest mètode, prèviament demostrat per cel·les solars polimèriques, s’estén de manera satisfactòria en aquesta tesi en dispositius basats en petita molècula. També s’aporten nous coneixements sobre la precisió del mètode. L’oxid d’indi i estany (ITO, per les seves sigles en anglès), freqüentment utilitzat com a elèctrode conductor transparent, contribueix de manera important en el cost d’un mòdul OPV. Altres raons per reemplaçar aquest component inclouen la seva modesta flexibilitat i conductivitat, el que pot limitar l’extracció de corrent elèctric en dispositius de gran àrea. Una possible alternativa són les xarxes metàl·liques combinades amb una capa transparent semiconductora. Tot i resoldre l’aspecte de la conductivitat, altres factors limiten encara l’extracció de corrent. El nou mètode utilitzat en aquest treball per preparar aquestes estructures venç aquests factors. Es demostren dispositius eficients lliures de ITO.
Desde su aparición como alternativa para la conversión de energía fotovoltaica, el campo de las células solares orgánicas ha experimentado un progreso significativo, especialmente en los últimos 15 años. El gran interés en la tecnología fotovoltaica orgánica (OPV, por sus siglas en inglés) se debe principalmente a su potencial bajo coste. Relevantes avances científicos han empujado las eficiencias de conversión energética hasta el 12%, lo que alienta el acercamiento de las OPV al mercado. Sin embargo, otros aspectos decisivos para su industrialización han sido menos atendidos. Esta tesis trata tres cuestiones clave que la tecnología OPV tiene que afrontar para alcanzar una transferencia fiable del laboratorio a la industria. En primer lugar, se necesitan estrategias para el procesado y post-procesado a gran escala, idealmente con un coste reducido. En este trabajo se presenta una amplia investigación en inkjet printing. Es necesario tener un profundo conocimiento sobre esta técnica compatible con roll-to-roll para obtener morfologías de capa adecuadas. Se ha encontrado que la cinética de secado de la capa es especialmente crítica. En relación a esto, se ha desarrollado un nuevo método para determinar patrones de impresión adecuados para la deposición de la capa activa. Además, se ha demostrado el uso de un tratamiento alternativo llamado vapour printing en dispositivos OPV. Utilizando este método con vapores de disolvente aptos, el tratamiento de la capa activa se puede alcanzar en tiempos mucho más cortos en comparación con otras técnicas. Otro aspecto que ha sido poco atendido está relacionado con los disolventes utilizados en el procesado de las OPV, especialmente en la deposición de la capa activa. Típicamente se emplean disolventes halogenados, como el clorobenceno o diclorobenzeno, estando alguno de ellos prohibidos en aplicaciones industriales. Su substitución por formulaciones verdes es, por tanto, una necesidad primordial. Para encontrar sistemas aptos de disolventes verdes, se ha utilizado un método basado en la solubilidad. Este método, previamente demostrado para células solares poliméricas, se extiende de manera exitosa en esta tesis para dispositivos basados en pequeña molécula. También se aportan nuevos conocimientos sobre la precisión del método. El óxido de indio y estaño (ITO, por sus siglas en inglés), frecuentemente utilizado como electrodo conductor transparente, contribuye de manera importante en el coste de un módulo OPV. Otros motivos para substituir este componente incluyen su modesta flexibilidad y conductividad, lo que puede limitar la extracción de corriente eléctrica en dispositivos de gran área. Una posible alternativa son las redes metálicas combinadas con una capa transparente semiconductora. A pesar de que el aspecto de la conductividad queda solucionado, otros factores limitan aún la extracción de corriente. El nuevo método utilizado en este trabajo para preparar estas estructuras vence estos aspectos. Se demuestran dispositivos eficientes libres de ITO.
Since its emergence as an alternative for photovoltaic energy conversion, the field of organic solar cells has experienced significant progress, especially in the last 15 years. The high interest in organic photovoltaics (OPV) technology is mostly due to its lowcost potential. Relevant scientific advances have pushed power conversion efficiencies up to 12%, which is encouraging for bringing OPV to market. However, other decisive aspects for their industrialisation have been less attended. This thesis deals with three key issues that OPV technology has to face in order to achieve a reliable lab-to-fab transfer. First, approaches for large-scale processing and post-processing are needed, ideally with reduced cost. In this work a broad investigation in inkjet printing is presented. A deep understanding on this roll-to-roll compatible technique is necessary to achieve suitable layer morphology. The drying kinetics of the wet film has been found to be especially critical. In relation to this, a new method to determine appropriate printing patterns for active layer deposition has been developed. Moreover, an alternative post-processing treatment called vapour printing is demonstrated for OPV devices. Using this method with suitable solvent vapour, the annealing of the active layer can be achieved in much shorter times as compared to other treatments. Another aspect that has been poorly attended is related to the solvents used for OPV processing, specifically for active layer deposition. Typically halogenated solvents such as chlorobenzene or o-dichlorobenzene are employed, being some of them banned for industrial applications. Their replacement by green formulations is therefore a major need. In order to find suitable green solvent systems, a method based on solubility has been used. This method, previously demonstrated for polymeric solar cells, is successfully extended in this thesis for small molecule based devices. New insights into the accuracy of the method are also provided. A major contributor to the cost of an OPV module is the indium-tin-oxide (ITO), commonly used as a transparent conductive electrode. Further reasons to replace this component include its modest flexibility and conductivity, which may limit current extraction in large area devices. One possible alternative are metallic grids combined with a transparent semiconductor layer. Although the conductivity issue is solved, other factors still limit current extraction. The new method used in this work to prepare such structures overcomes these features. Efficient, ITO-free devices are demonstrated.
Organic solar cells; Photovoltaics
620 - Assaig de materials. Materials comercials. Economia de l'energia
Ciències Experimentals
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Departament de Química [494]