El Pintor cristiano y erudito de Juan Interián de Ayal: entre el moralismo post-tridentino y el racionalismo pre-ilustrado

Abstract

'El Pintor Cristiano y Erudito' escrit pel teòleg Juan Interián de Ayala al 1730, és l'últim dels tractats espanyols dirigits a normativitzar la realització artística d'imatges sagrades. La seva tardana aparició, en relació a aquest tipus de textos sorgits com a conseqüència del Concili de Trento, ha estat la justificació de l'escàs interès pel seu estudi. Malgrat això, la vinculació de Interián al grup dels anomenats 'novatores' suggereix que els principals objectius del seu tractat podrien haver sobrepassat als del contrarreformisme barroc per incorporar d'altres, associats amb el pensament de la Il·lustració primerenca. La detallada comparació de les indicacions iconogràfiques de 'El Pintor Cristiano', amb les que en llur temps van proposar els tractats de Molanus, Paleotti, Carducho, Pacheco i Palomino, ha permès, en efecte, detectar peculiaritats iconogràfiques dirigides a la plena substitució d'aquella concepció simbòlica i devocional de la imatge barroca per una definitiva concepció historicista i erudita de la història sagrada.

'El Pintor Cristiano y Erudito' escrito por el teólogo Juan Interián de Ayala en 1730, es el último de los tratados españoles dirigidos a normativizar la realización artística de imágenes sagradas. Su tardía aparición, en relación a este tipo de textos surgidos como consecuencia del Concilio de Trento, ha sido la justificación del escaso interés por su estudio. No obstante, la vinculación de Interián al grupo de los llamados 'novatores' sugiere que los principales objetivos de su tratado pueden haber sobrepasado a los del contrarreformismo barroco para incorporar otros, asociados con el pensamiento de la Ilustración temprana. La detallada comparación de las indicaciones iconográficas de 'El Pintor Cristiano' con las que en su tiempo propusieron los tratados de Molanus, Paleotti, Carducho, Pacheco y Palomino, ha permitido, en efecto, detectar peculiaridades iconográficas dirigidas a la plena sustitución de aquella concepción simbólica y devocional de la imagen barroca por una definitiva concepción historicista y erudita de la historia sagrada.

'El Pintor Cristiano y Erudito' written by theologian Juan Interián de Ayala in 1730, is the last of the Spanish treaties aimed at regulating artistic execution of sacred images. His late appearance in relation to such texts created as a consequence of the Council of Trent, has justificated a lack of interest in its study. However, the connection between Interián and the 'novatores' suggests that the main objectives of the treaty may have surpassed the ones of the baroque counter-reformism to embodied others, associated with the thoughts of the early Enlightenment. The detailed comparison of 'El Pintor Cristiano' iconographic indications with the proposals of Molanus, Paleotti, Carducho, Pacheco and Palomino, has allowed the detection of iconographic peculiarities for the replacement of the symbolic and devotional conception of baroque image by a definitive historicist and erudite conception of sacred history.