La prueba pericial. Entre la deferencia y la educación

Abstract

The use of expert knowledge in our specialized societies is constantly rising in all kinds of human activities. The same situation is observed in trials, where more and more judicial decisions are making based on expert evidence. There are two main categories of expert evidence: one of them developed by an expert hired by a party according with his interests, the other one performed by a court appointed expert. Among their differences are the ones that the party’s expert is per-se the expert chosen by one of the sides, carries on the pertinent tests without a procedure control, presenting to the judge statements over the facts that he has to value. On the other side, the court appointed expert is named by the judge, carries out the tests under the procedure frame and, for this, is susceptible to the procedure control, amen to the existence of a possibility that the judge specifies the epistemic necessities of the case. Once their differences are identify is necessary to reflect them in the admissibility, hearing and assessment of each category of expert evidence

En nuestras sociedades actuales, cada vez más especializadas, el uso del conocimiento experto es una constante en prácticamente todas las actividades del ser humano. En los procesos judiciales actuales no podría ser de otra manera dado precisamente el ámbito social del que son reflejo. Así pues, cada vez se toman más decisiones judiciales con fundamento en la expertise de un sujeto que es llamado al proceso como perito. Hay dos categorías de pruebas periciales: una desarrollada por un perito de parte, seleccionado por ésta en función de sus intereses, y otra realizada por un perito oficial, que es de alguna manera seleccionado por el juez. Si se toman en cuenta todas las características de ambas categorías, deben observarse diferencias muy importantes en cuanto a su admisión, práctica y valoración. La tesis aborda las distintas concepciones de la prueba pericial de parte y de la prueba pericial de oficio a los efectos de proponer un mejor diseño institucional para las mismas.

En les nostres societats, cada vegada més especialitzades, l'ús del coneixement expert és una constant en pràcticament totes les activitats de l'ésser humà. En els processos judicials actuals no podria ser d'una altra manera donat precisament l'àmbit social del que són reflex. Així doncs, cada vegada es prenen més decisions judicials amb fonament en l’expertesa d'un subjecte que és cridat al procés com a perit. Hi ha dos tipus de proves pericials: una desenvolupada per un perit de part, seleccionat per aquesta en funció dels seus interessos, i una altra realitzada per un perit oficial, que és d'alguna manera seleccionat pel jutge. Si es tenen en compte totes les característiques d'ambdues categories, han d'observar-se diferències molt importants en cada una de les fases de la prova en el procés judicial: l’admissió, la pràctica i la valoració. La tesi aborda les diferents concepcions de la prova pericial de part i de la prova pericial d'ofici a l'efecte de proposar un millor disseny institucional per a les mateixes