Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
En les darreres dècades, el règim d’incendis forestals a la Conca Mediterrània ha canviat, produint-se un augment del número de focs i un increment de l’extensió de la superfície cremada (80-90%) per part d’uns pocs incendis (<8%). Una elevada freqüència de focs i unes condicions climàtiques postincendi extremes poden donar lloc a què l’espècie arbòria dominant de la coberta forestal anterior a l’incendi tingui problemes per recuperar-se després del foc, produint-se un canvi de coberta forestal. Ja sigui en aquest context o quan un foc afecta una coberta forestal dominada per rebrotadores, després del foc es poden desenvolupar bosquines d’espècies rebrotadores, amb una elevada densitat d’individus per hectàrea i de rebrots per individu. Aquestes bosquines d’alta densitat presenten un estancament en el seu creixement i un elevat risc d’incendi per la continuïtat de combustible. L’augment aparent de superfície forestal coberta per bosquines d’arboç (Arbutus unedo L.) a Catalunya, així com el fet que la informació de com gestionar aquesta espècie en escenaris postincendi sigui molt escassa, fa rellevant el contingut d’aquesta tesi. La present tesi té els següents objectius: 1) analitzar quin és el paper dels incendis forestals en la formació de les bosquines dominades per arboç a Catalunya i si hi ha hagut un augment de la superfície ocupada per aquesta coberta; 2) analitzar quins efectes té l’aplicació de tractaments silvícoles (selecció de rebrots d’arboç, acompanyada o no de la desbrossada del sotabosc), sobre el creixement i la reproducció d’una població d’arboç, durant tres anys de seguiment, i els impactes sobre la diversitat de la fauna associada. Aquests tractaments s’han aplicat en una zona cremada a Catalunya en l’hivern de finals del 2006 i inici del 2007. En aquesta tesi s’ha pogut demostrar com s’ha produït un augment de la superfície coberta per bosquines d’arboç a Catalunya, ja que mitjançant anàlisis SIG mostrem com al 1996 aquetes bosquines havien augmentat clarament la seva superfície respecte la que tenien al 1979. A més a més hem constatat que han aparegut bàsicament en pinedes de pi blanc cremades recurrentment. Pel que fa a la resposta de les bosquines d’arboç als tractaments silvícoles, hem demostrat que la selecció de rebrots promou un major creixement dels rebrots reservats, de manera que creixen un 48% en longitud i un 60% més en diàmetre respecte els rebrots dels individus control. Aquest efecte ja es dóna a curt termini i es manté els tres anys de seguiment. El vigor de la rebrotada induïda pel tractament de selecció no augmenta pel fet de desbrossar la vegetació al voltant de l’arbre. Tampoc s’ha trobat una relació negativa entre el vigor de la rebrotada induïda i el creixement dels rebrots reservats, com es dóna en d’altres espècies. Per altra banda, els arboços de les parcel·les amb selecció de rebrots i desbrossada del sotabosc, tot i no haver produït més fruits madurs, sí que han estat de major qualitat (major pes sec i amb més llavors desenvolupades per fruit). La quantitat de fruits per hectàrea no ha variat entre tractaments, de manera que es garanteix la font d’aliment per a la fauna de la comunitat i el potencial d’establiment de plàntules d’arboç. Finalment, els tractaments no han alterat l’estructura, ni la composició ni els gremis alimentaris de la comunitat de formigues que habita a les bosquines d’arboç, les quals s’han emprat com a bioindicadores per avaluar un possible impacte d’aquests tractaments sobre la fauna local. Hem demostrat que els tractaments descrits milloren l’estructura dels arboçars i estimulen el seu creixement, potenciant per tant l’aprofitament dels seus recursos forestals. A més, la major qualitat dels seus fruits podria donar lloc a un increment en l’establiment de plàntules. Per tant, les cada vegada més presents bosquines d’arboç en el nostre territori poden ser gestionades satisfactòriament per obtenir-ne un aprofitament i una correcta prevenció d’incendis forestals, sense comprometre la seva regeneració ni alterar la diversitat de la fauna associada.
En las últimas décadas, el régimen de incendios forestales en la Cuenca Mediterránea ha cambiado, produciéndose un aumento del número de fuegos y un incremento de la extensión de la superficie quemada (80-90%) por parte de unos pocos incendios (<8%). Una elevada frecuencia de fuegos y unas condiciones climáticas postincendio extremas pueden dar lugar a que la especie arbórea dominante de la cubierta forestal anterior al incendio tenga problemas para recuperarse después del fuego, produciéndose un cambio de cubierta forestal. Ya sea en este contexto o cuando un fuego afecta una cubierta forestal dominada por rebrotadoras, después del fuego se puede desarrollar monte bajo de especies rebrotadoras, con una elevada densidad de individuos por hectárea y de rebrotes por individuo. Este monte bajo de alta densidad presenta un estancamiento en su crecimiento y un elevado riesgo de incendio por la continuidad de combustible. El aumento aparente de superficie forestal cubierta por monte bajo de madroño (Arbutus unedo L.) en Catalunya, así como el hecho que la información de cómo gestionar esta especie en escenarios postincendio sea muy escasa, hace relevante el contenido de esta tesis. Esta tesis tiene los siguientes objetivos: 1) analizar cuál es el papel de los incendios forestales en la formación del monte bajo de madroño en Catalunya y si ha habido un aumento de la superficie ocupada por esta cubierta; 2) analizar qué efectos tiene la aplicación de tratamientos silvícolas (resalveo del madroño, acompañado o no del desbroce del sotobosque), sobre el crecimiento y la reproducción de una población de madroño, y los impactos sobre la diversidad de la fauna asociada. Estos tratamientos se han aplicado en una zona quemada en Catalunya en el invierno de finales del 2006 y principios del 2007. En esta tesis se ha podido demostrar como se ha producido un aumento de la superficie cubierta por monte bajo de madroño en Catalunya, ya que mediante análisis SIG hemos constatado un claro aumento de la superficie ocupada por monte bajo de madroño en 1996 respecto la que ocupaba en 1979. Además mostramos como ha aparecido básicamente en pinares de pino carrasco quemadas recurrentemente. En lo que se refiere a la respuesta del monte bajo de madroño a los tratamientos silvícolas, hemos comprobado que el resalveo promueve un mayor crecimiento de los rebrotes reservados, de forma que crecen un 48% en longitud y un 60% más en diámetro respecto los rebrotes de los individuos control. Este efecto ya se da a corto plazo y se mantiene durante los tres años de seguimiento. El vigor del rebrote inducido por el tratamiento de resalveo no aumenta por el hecho de desbrozar la vegetación alrededor del árbol. Tampoco se ha encontrado una relación negativa entre el vigor del rebrote inducido y el crecimiento de los rebrotes reservados, tal como se da en otras especies. Por otro lado, los madroños de las parcelas con resalveo y desbroce del sotobosque, aunque no han producido más frutos maduros, sí que han sido de mayor calidad (mayor peso seco y con más semillas desarrolladas por fruto). La cantidad de frutos por hectárea no ha variado entre tratamientos, de forma que podemos afirmar que se garantiza la fuente de alimento para la fauna de la comunidad y el potencial de establecimiento de plántulas de madroño. Finalmente, los tratamientos no han alterado la estructura, ni la composición ni los gremios alimentarios de la comunidad de hormigas que habita en el monte bajo de madroño, las cuales se han utilizado como bioindicadoras para evaluar un posible impacto de estos tratamientos sobre la fauna local. Por tanto, hemos demostrado que los tratamientos descritos mejoran la estructura del monte bajo de madroño y estimulan su crecimiento, potenciando el aprovechamiento de sus recursos forestales. Además, la mayor calidad de sus frutos podría dar lugar a un incremento en el establecimiento de plántulas. Por tanto, el cada vez más presente monte bajo de madroño en nuestro territorio puede ser gestionado satisfactoriamente para obtener un aprovechamiento y una correcta prevención de incendios forestales, sin comprometer su regeneración ni alterar la diversidad de la fauna asociada.
In recent decades, the fire regime in the Mediterranean Basin has changed, with an increase in fire recurrence and a greater proportion of area burned in large intense fires (80-90% burned area in <8% fires). High fire recurrence and extreme post-fire climatic conditions may hinder recovery of pre-fire dominant tree species, thus producing a change in forest cover. In this context, especially when fire affects areas dominated by resprouting species, post-fire coppices may display high tree densities and a large number of resprouts per tree. These high-density coppices show growth stagnation and entail great fire propagation risk due to fuel continuity. This dissertation addressed the apparent increase of forest cover by the resprouter strawberry-tree (Arbutus unedo L.) in Catalonia. The study is relevant because there is little information available on how to manage this species in a post-fire scenario. The objectives of this thesis are: 1) to analyze the role of fire in the occurrence of coppices dominated by the resprouter strawberry-tree and to establish whether there has been an increase in the area occupied by these coppices; 2) to analyze the effects of forestry management practices (selective thinning of resprouts and selective thinning of resprouts plus mechanical understory clearing) on growth and reproduction of a strawberry-tree population and on animal diversity during three years. These treatments were applied to a burned area in Catalonia in late 2006 to early 2007. GIS analysis shows a clear increase in the surface occupied by strawberry-tree coppices in Catalonia from 1979 to 1996. These increases have mainly occurred in repeatedly burned Aleppo pine forests. Regarding the effect of selective thinning applied to strawberry tree coppices, we show that these treatments promoted higher resprout growth, so that retained resprouts of treated strawberry trees grew 48% longer and 60% thicker than those of control trees. These effects occur in the short and intermediate terms. Induced resprouting by thinning was unaffected by the type of understory clearing treatment applied. In contrast to other species, we failed to find a negative relationship between the degree of induced resprouting and retained resprout growth. On the other hand, production of mature fruits did not vary among treatments, strawberry-trees from plots with selective thinning plus understory clearing produced fruits of higher quality (grater dry weight and seed-set per fruit). Mature fruit production per hectare was not affected by treatments. Therefore, management practices may enhance the natural regeneration of populations of this species, as well as the availability of food for local frugivorous fauna. Finally, treatments had no impact on structure, composition and dietary guilds of the ant communities living in strawberry-tree coppices. These communities were used as bioindicators to assess the impact of these forestry treatments on local fauna. In sum, we demonstrate that forestry practices improve the structure of stawberry-tree coppices and stimulate their growth, promoting the use of fruit resources. In addition, the increase in fruit quality could entail an increase in seedling establishment. Therefore, the increasing stawberry-tree coppices present in our territory may be satisfactorily managed to obtain good use and correct forest fire prevention, without affecting neither their regeneration nor the diversity of the associated fauna.
Arboç; Foc; Gestió forestal
574 - Ecología general y biodiversidad
Ciències Experimentals