Universitat Pompeu Fabra
Fontana, Josep
Albareda i Salvadó, Joaquim
2015-01-19
B 5082-2015
615 p.
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives
La present recerca estudia l'ús d'analogies històriques en els discursos dels màxims responsables de la política exterior de França, Espanya i Itàlia per a defensar l'existència i evolució d'un marc multilateral euromediterrani a partir de la Declaració de Barcelona el 1995. Malgrat l'aparença continuista i formulària d'aquestes referències al passat, el seu significat varia amb els interessos de l'agenda política. L'evolució es produeix enmig de la contradicció insoluble de presentar la Mediterrània com el locus fundacional de la civilització -com a una regió, per tant, capaç de regenerar el món amb el seu exemple- i al mateix temps observar la història mediterrània com a fonamentalment marcada pel conflicte entre grans blocs culturals. Les pròpies bases del discurs feien difícil, doncs, que els representants polítics poguessin proporcionar fonaments històrics als objectius declarats d'inclusió cultural i cohesió regional. L'anàlisi revela, en canvi, com el relat històric preparà la progressiva desaparició del diàleg polític a la regió, propiciant el decandiment del propi marc multilateral poc després d'haver entrat en contacte amb la nova realitat de la primavera àrab.
This research looks at the use of historical analogies concerning the Mediterranean in the political speeches of top foreign-policy decision-makers in France, Spain and Italy since the Barcelona Declaration of 1995. In spite of the consistent and formulaic appearance of such references to the past, their meaning shifted as political interests changed. This evolution took place in the midst of an unsolvable contradiction. While political leaders have largely presented the Mediterranean as the birthplace of civilization, and as such, as a region capable of regenerating the world by example, at the same time, conflict between cultural blocs has been perceived as the defining feature of Mediterranean history. The very basis of discourse, then, made it difficult for leaders to provide a historical ground for the stated political goals of cultural inclusiveness and regional cohesion. Analysis reveals, on the contrary, that historical narrative contributed to a progressive withdrawal of political dialogue, which ultimately entailed the waning of the multilateral framework itself as the Arab Spring unfolded.
Relat històric; Multilateralisme; Relacions euromediterrànies; Procés de Barcelona; Unió per la Mediterrània; Primavera àrab; França; Espanya; Itàlia; Discurs; Política exterior; Cooperació; Diàleg cultural; Seguretat; Mar Mediterrània; Historical narrative; Multilateralism; Euro-Mediterranean relations; Barcelona Process; Union for the Mediterranean; Arab Spring; France; Spain; Italy; Discourse; Foreign policy; Cooperation; Cultural dialogue; Security; Mediterranean sea
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
