Universitat de les Illes Balears
Ferrer Pérez, Victoria A.
2015-01-21
067 p.
Universitat de les Illes Balears. Departament de Psicologia
La violencia contra las mujeres constituye un grave problema que causa una evidente alarma social y que compromete seriamente la salud física y psicológica de las mujeres y la de sus hijas e hijos. El objetivo general de esta tesis doctoral por compendio de publicaciones es conocer los fenómenos psicológicos que explican las causas y consecuencias de la psicopatología asociada que padecen un conjunto de mujeres víctimas de violencia de género que acudieron al servicio de asistencia psicológica. El tratamiento psicológico aplicado es estandarizado y enmarcado en el servicio público del Institut Balear de la Dona. En un primer formato de artículo de investigación, se evalúa un programa de tratamiento cognitivo conductual para el trastorno de estrés postraumático en mujeres que han padecido violencia de género, analizando, al mismo tiempo, si esa eficacia se relaciona con características demográficas de las mujeres que han padecido la violencia o con el tipo de maltrato recibido. El tratamiento fue efectivo para un 85% de la muestra respecto a sintomatología postraumática (TEPT). En cuanto a síntomas depresivos, se mostró efectivo entre un 55 y 75%. A continuación, y como segunda investigación incluida en la tesis, se valora la efectividad de un tratamiento grupal para la mejora de la autoestima de un conjunto de mujeres que han padecido violencia de género. Los resultados obtenidos en este segundo trabajo nos permiten afirmar que la intervención aplicada constituye un nuevo recurso terapéutico que es complementario a otros tratamientos específicos (individual o grupal) si se requiere según la gravedad clínica del cuadro, aunque exclusivamente centrado en la autoestima desde la perspectiva de género. En un tercer artículo de investigación, se pretende conocer el papel que la emotividad negativa (y, específicamente, la culpa y la ira) desempeñan en la respuesta (inadaptada) de las mujeres víctimas a la violencia de género. En relación al sentimiento de culpa, los datos obtenidos muestran que un 62% de las mujeres que padecieron violencia manifestó sentir esta emoción. Respecto al sentimiento de ira, hemos encontrado que existen diferencias significativas entre los grupos en la ira como rasgo de personalidad para las que han padecido maltrato físico. Un dato especialmente llamativo es cómo expresan la ira las mujeres que han padecido violencia, pues, hemos observado que la expresión interna (supresión del afecto) es mayor en el grupo de mujeres que han padecido violencia física que en el resto de la muestra de estudio. Por último, se analiza una terapia cognitivo conductual y definida anteriormente aplicada a un caso clínico individual. Se observó sintomatología postraumática, depresiva y baja autoestima. Se plantean nuevos objetivos de tratamiento tras la comunicación del suicidio consumado por parte del maltratador. Se observa una modificación en la psicopatología previa observada en la víctima: disminuyen ligeramente los síntomas depresivos y la baja autoestima (aunque siguen siendo graves y requieren intervención), y se reduce más notoriamente la sintomatología postraumática.
La violència contra les dones constitueix un greu problema que causa una evident alarma social i que compromet seriosament la salut física i psicològica de les dones i la de les seves filles i fills. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral per compendi de publicacions és conèixer els fenòmens psicològics que expliquen les causes i conseqüències de la psicopatologia associada que pateixen un conjunt de dones víctimes de violència de gènere que varen acudir al servei d’assistència psicològica. El tractament psicològic aplicat és estandarditzat i emmarcat en el servei públic de l’Institut Balear de la Dona. En un primer format d’article d’investigació, s’avalua un programa de tractament cognitiu conductual per el trastorn d’estrès posttraumàtic en dones que han patit violència de gènere, analitzant, alhora, si aquesta eficàcia es relaciona amb característiques demogràfiques concretes o amb el tipus de violència patida. Pel que fa a la simptomatologia posttraumàtica, el tractament fou efectiu per un 85% de la mostra. Per els símptomes depressius, es va trobar una efectivitat entre el 55 i 75%. A continuació, i com segona investigació inclosa en la tesi, es valora l’efectivitat d’un tractament grupal per a la millora de l’autoestima en un conjunt de dones que han patit violència de gènere. Els resultats obtinguts en aquest segon treball ens permeten afirmar que la intervenció aplicada constitueix un nou recurs terapèutic que és complementa a altres tractament específics (individual o grupal) si es requereix segons la gravetat clínica dels símptomes, malgrat sigui exclusivament treballant l’autoestima des de una perspectiva de gènere. En un tercer article d’investigació, es pretén conèixer el paper que l’emotivitat negativa (la culpa i la ira) compleix en la resposta (inadaptada) de les dones víctimes de violència de gènere. En relació al sentiment de culpa, les dades obtingudes mostren que un 62% de dones mostraren aquesta emoció. Pel que fa al sentiment d’ira, hem trobat que existeixen diferències significatives entre els grups en la ira com a tret de personalitat per aquelles dones que han patit maltractament físic. Una dada que pren importància és com expressen la ira les dones que han patit violència, doncs, hem observat que l’expressió interna (supressió de l’afecte), és major en el grup de dones que han patit violència que les de la resta de l’estudi. Per acabar, s’analitza una teràpia cognitiva conductual, definida anteriorment, aplicada a un cas clínic individual. Es va observar simptomatologia posttraumàtica, depressiva i baixa autoestima. Es plantegen nous objectius de tractament després de la comunicació del suïcidi consumat per part del maltractador. S’observa una modificació en la psicopatologia prèvia observada en la víctima: disminueixen lleugerament els símptomes depressius i la baixa autoestima (malgrat segueixen essent greus i requereixen intervenció), i es redueix més significativament la simptomatologia posttraumàtica.
Intimate partner violence is a serious problem that causes an obvious alarm and involves physical and psychological health problems to women and their children. The aim of this thesis by articles compendium is to recognize psychological phenomena that explain the causes and consequences of the associated psychopathology suffered by women victims of gender violence attending to a psychological public service. Therapy applied is a standardized treatment from Balearic Institute of Women. In a first research paper, a cognitive behavioral therapy for PTSD (posttraumatic stress disorder) is assessed by analyzing, at the same time, if the efficiency is related to demographics of women who suffered intimate partner violence. The treatment was effective in 85% of the sample for PTSD symptoms. Regarding depression was effective between 55 and 75%. As a second research, the effectiveness of a group treatment for enhancing women self-esteem was analyzed. The results showed that this kind of intervention is a new therapeutic resource to other specific treatments if required according to the clinical severity of symptoms, but only focused on the self-esteem from the gender perspective. In a third research article, we pretend to understand how negative emotion (guilt and anger) is shown in cases of women victims of intimate partner violence. Regarding guilt, 62% of our sample felt this emotion. In relation to anger, we found significant differences between groups, especially anger as a trait in women who suffered from her partners. A particularly striking feature is how battered women expressed anger. We observed that internal expression of anger (the deletion of this affection) is higher in this group of women than the rest of the study sample. Finally, cognitive behavioral therapy defined above was applied to an individual case study. Posttraumatic symptoms, depression and low self-esteem was observed. New treatment targets arise after disclosure of suicide committed by the perpetrator. A change is observed in the preliminary victim psychopathology: slightly decrease depressive symptoms and low self-esteem (although still require intervention), and most notably reduces posttraumatic symptomatology.
Psicopatologia, depressió, estrès posttraumàtic, violència de gènere, tractament psicològic, emotivitat negativa, desadaptació, modelo tripartito, afecto negativo, afecto positivo, perspectiva de género
1 - Philosophy. Psychology; 30 -Social Sciences theories and methodologies. Sociography. Gender studies
Psicologia Social
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
