Síndrome coronària aguda i angioplàstia primària

Abstract

Tot i la seva curta vida –la primera angioplàstia coronària la va dur a terme Andreas Grüntzig l’any 1977-, l’intervencionisme coronari percutani ha representat una revolució en el tractament de la patologia coronària. L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar diferents condicionants de l’angioplàstia coronària en pacients amb infart de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST) i/o xoc cardiogènic, que estan relacionats amb el pronòstic: 1) Condicionants temporals (I). Anàlisi del retard fins a la reperfusió en funció del lloc on es realitza el primer contacte amb el sistema assistencial . • Anàlisis de los tiempos de atención en pacientes con infarto agudo de miocardio tratados con angioplastia primaria según su procedencia y según el horario de realización del procedimiento. Rev Esp Cardiol 2011;64(6):476-483. 2) Condicionants temporals (II). Anàlisi dels canvis en el retard fins a la reperfusió després de la integració d’una xarxa local dins d’una xarxa regional d’atenció a l’infart, el Codi Infart a Catalunya. • Integration of a local into a regional primary angioplasty action plan (the Catalan Codi Infart network) reduces time to reperfusion. Int J Cardiol 2013;168(4):4354-4357. 3) Condicionants funcionals i anatòmics. Anàlisi del paper de l’accés transradial en pacients amb xoc cardiogènic. • Transradial percutaneous coronary intervention in cardiogenic shock: a single-center experience. Am Heart J 2013;165(3):280-285. 4) Condicionants anatòmics. Anàlisi del paper de l’accés transradial en pacients amb edat ≥75 anys amb IAMEST en els que es realitza angioplàstia primaria. • Results of primary percutaneous intervention in patients ≥75 years treated by the transradial approach. Am J Cardiol 2014;113(3):452-456. Per la realització d’aquest treball s’ha confeccionat un registre prospectiu observacional de pacients consecutius tractats amb angioplàstia en el context de l’IAMEST i/o de xoc cardiogènic atesos en un centre terciari entre 2007 i 2013. En la primera etapa del registre (2007-2010) es va objectivar que l’anàlisi dels diferents intervals de temps entre l’inici dels símptomes i la reperfusió permet identificar punts febles del sistema on es produeixen demores no justificades; i que el lloc on es realitzava el primer contacte mèdic (hospital amb disponibilitat d’angioplàstia primària, hospital sense disponibilitat d’angioplàstia primaria o atenció extrahospitalària pel SEM) tenia una influència en el retard. La realització de la intervenció en horari laboral o en horari de guàrdia no influïa en el retard, en contra del que havien suggerit altres publicacions. Amb la posada en marxa del Codi Infart, l’any 2010, es va millorar l’organització de la xarxa amb un increment del nombre de pacients que van rebre tractament de reperfusió i un increment en l’angioplàstia primària com a tractament d’elecció, amb una disminució del retard fins a la reperfusió quan es comparava amb el període previ. L’anàlisi dels pacients amb xoc cardiogènic va mostrar que l’accés radial és factible en dues terceres parts dels pacients i que l’absència de pols radial era la principal causa de triar la via femoral com a alternativa. Una troballa interessant va ser la relació entre l’accés radial i la disminució de la mortalitat en l’anàlisi multivariant. En els pacients amb edat ≥75 anys als quals es va practicar angioplàstia primària l’accés radial va ésser possible en quasi bé tots els casos (>95%). Tot i la complexitat dels pacients, el seguiment va demostrar una incidència de mortalitat i esdeveniments cardíacs majors significativament inferior a la que s’havia reportat prèviament en aquest subgrup de pacients quan el procediment es realitzava per accés transfemoral.

Despite its short life-the first coronary angioplasty was carried out by Andreas Grüntzig in 1977-percutaneous coronary interventions have represented a revolution in the treatment of coronary disease. The objective of this thesis is to analyze different factors of coronary angioplasty in patients with myocardial infarction with ST segment elevation (STEMI) and / or cardiogenic shock, which are related to the prognosis: 1) Time Factors (I). Analysis of delay to reperfusion depending on where the first medical contact was made. • Anàlisis de los tiempos de atención en pacientes con infarto agudo de miocardio tratados con angioplastia primaria según su procedencia y según el horario de realización del procedimiento. Rev Esp Cardiol 2011;64(6):476-483. 2) Time Factors (II). Analysis of changes in the delay to reperfusion after integrating a local network within a regional network, the Codi Infart Network in Catalonia. • Integration of a local into a regional primary angioplasty action plan (the Catalan Codi Infart network) reduces time to reperfusion. Int J Cardiol 2013;168(4):4354-4357. 3) Anatomical and Functional Factors. Analysis of the role of transradial access in patients with cardiogenic shock. • Transradial percutaneous coronary intervention in cardiogenic shock: a single-center experience. Am Heart J 2013;165(3):280-285. 4) Anatomical Factors. Analysis of the role of transradial access in patients aged ≥75 years with STEMI treated with primary angioplasty. • Results of primary percutaneous intervention in patients ≥75 years treated by the transradial approach. Am J Cardiol 2014;113(3):452-456. We made a prospective observational registry of consecutive patients treated with angioplasty in the context of STEMI and / or cardiogenic shock between 2007 and 2013. In the first phase of the registry (2007-2010) the analysis of different time intervals between symptom onset and reperfusion permited to identify weaknesses in the system and unjustified delays. The place where the first contact medical was made (hospital with or without 7/24 PCI or outpatient care by SEM) had an influence on the delay. The performance of the operation at work or on call time did not affect the delay, contrary to what had suggested other publications. With the launch of the Codi Infart in 2010, the improvement in the organization of the network was related to an increase in the number of patients who received reperfusion therapy and an increase in primary angioplasty as the treatment of choice with a reduction of the delay to reperfusion when compared with the previous period. The analysis of patients with cardiogenic shock showed that radial access was feasible in 2/3 of patients and that the absence of radial pulse was the main femoral approach. We find a relationship between radial access and decreased mortality in the multivariate analysis. In patients aged ≥75 years who underwent primary angioplasty radial access was possible in almost all cases (> 95%). Despite the complexity of patient monitoring showed an incidence of mortality and major cardiac events was significantly lower than that previously reported in this subgroup of patients when the procedure is performed by transfemoral access.