Translation in University Foreign-Language Curricula: An Analysis of Teachers’ Attitudes, with Reference to Vocational and Transferability Criteria

Abstract

L'estudi se centra en l'ensenyament de la traducció en els plans d'estudi de llengües estrangeres a la universitat. Després de considerar la reavaluació acadèmica recent d'aquesta eina d'ensenyament d'idiomes i la seva reconceptualització, s'examinen alguns dels canvis i reptes que s'han derivat en l'àmbit de l'organització del currículum i l'ensenyament en classe . La identificació d'elements de complexitat, a partir d'un problema de conceptualització, condueix a una discussió de les possibles formes en què les tensions que es deriven podrien abordar-se i tal vegada mitigar-se, és a dir, les pedagogies que aprofiten el potencial de transferibilitat de l'aprenentatge que sorgeix de les activitats de traducció . Es posa l'accent principalment en el concepte de "competències genèriques transferibles" i la seva relació amb els enfocaments d'ensenyament de formació professional. A la llum d'aquestes premisses , l'estudi es proposa investigar com la comunitat docent conceptualitza i utilitza la traducció, quines raons formen la decisió de no incorporar-ho? hi ha una presa de consciència i inclinació a acceptar les nocions d'habilitats transferibles? Les dades es van recollir a través d'una anàlisi de seguiment de l'enquesta internacional de traducció i aprenentatge d'idiomes, realitzat en 2012-2013 per la Direcció general de la Comissió Europea per a la Traducció . Els resultats indiquen una àmplia variació qualitativa en la comprensió de la traducció i les seves funcions pedagògiques i una noció única d'ús/concepte, com a exercici de llenguatge contrastiu formalista. L'anàlisi de dades també suggereix la persistència d'un antagonisme latent, sobre la base de l'adhesió a les metodologies monolingües i concepció estricta de la traducció. Hi ha poca consciència explícita de les nocions de transferabilitat.

El estudio se centra en la enseñanza de la traducción en los planes de estudio de lenguas extranjeras en la universidad. Después de considerar la reevaluación académica reciente de esta herramienta de enseñanza de idiomas y su reconceptualización, se examinan algunos de los cambios y retos que se han derivado en el ámbito de la organización del currículo y la enseñanza en clase . La identificación de elementos de complejidad, a partir de un problema de conceptualización, conduce a una discusión de las posibles formas en que las tensiones que se derivan podrían abordarse y tal vez mitigarse, es decir, las pedagogías que aprovechan el potencial de transferibilidad del aprendizaje que surge de las actividades de traducción . Se hace especial hincapié en el concepto de "competencias genéricas transferibles" y su relación con los enfoques de enseñanza de formación profesional. A la luz de estas premisas , el estudio se propone investigar cómo la comunidad docente conceptualiza y utiliza la traducción, ¿qué razones forman la decisión de no incorporarlo? ¿hay una toma de conciencia y inclinación a aceptar las nociones de habilidades transferibles? Los datos se recogieron a través de un análisis de seguimiento de la encuesta internacional de traducción y aprendizaje de idiomas, realizado en 2012-2013 por la Dirección General de la Comisión Europea para la Traducción . Los resultados indican una amplia variación cualitativa en la comprensión de la traducción y sus funciones pedagógicas y una noción única de uso/concepto, como ejercicio de lenguaje contrastivo formalista. El análisis de datos también sugiere la persistencia de un antagonismo latente, en base a la adhesión a las metodologías monolingües y concepción estricta de la traducción. Hay poca conciencia explícita de las nociones de transferabilidad.

The study focuses on the teaching of translation in university foreign-language curricula. After considering the recent scholarly reappraisal of this language-teaching tool and its attendant reconceptualization, it examines some of the changes and challenges that have ensued at the level of curriculum organization and classroom instruction. The identification of some elements of complexity, based on a problem of conceptualization, leads in to a discussion of possible ways in which the deriving tensions could be addressed and maybe mitigated, i.e. pedagogies that capitalize on the transferability potential of the learning emerging from translation activities. Special emphasis is placed on the concept of “transferable generic skills” and their relation to vocational teaching approaches. In light of these premises, the study sets out to investigate how the teaching community conceptualizes and uses translation, what reasons inform the choice not to incorporate it, and whether there is awareness of, and openness to, notions of transferable skills. Data are gathered through a follow-up analysis of the international survey Translation and Language Learning, carried out in 2012-2013 for the European Commission’s Directorate-General for Translation. The findings indicate a qualitatively broad variation in the understandings of translation and its pedagogical functions alongside a quantitatively significant concentration of data around a single conception/use, i.e. that of formalistic, contrastive language exercise. Data analysis also suggests the persistence of a latent antagonism, largely informed by adherence to monolingual methodologies and narrow, often misconceived translation concepts. Explicit awareness of transferability issues is modest. Implications of these findings for future action and research are discussed.