Dibuixant cartografies competencials. Un perfil competencial que afavoreix la innovació d’equips educatius en contextos de ciència

Abstract

La tesi doctoral Dibuixant cartografies competencials. Un perfil competencial que afavoreixi la innovació d’Equips educatius en contextos de ciència té la finalitat de proposar un marc de competències professionals per a la innovació dels Equips educatius de ciències (EeC), i alhora un instrument que permeti a aquests Equips educatius analitzar l’assoliment de competències en termes d’innovació. Aquest marc orientador vol afavorir l’evolució dels EeC d’institucions d’educació no formal en sistemes innovadors. Amb aquest propòsit s’han definit dos objectius de recerca. El primer està relacionat amb el disseny de l’instrument de les Competències Professionals que afavoreixen la Innovació (CPaI). I el segon en l’aplicació de l’instrument als educadors participants en un Grup de Treball d’Educació en Museus i Centres de Ciència (GTEMC). Per a assolir aquests dos objectius s’ha desenvolupat una recerca sota un enfocament qualitatiu i acollint-se al paradigma interpretatiu. L’estudi de cas és la modalitat de recerca que ha permès la comprensió del cas GTEMC. En relació al primer objectiu, inicialment es proposa un marc de competències professionals sota les aportacions dels referents teòrics. Les aportacions d’aquest marc, dels membres Responsables del GTEMC i d’un grup d’Experts serviran per a dissenyar l’instrument que es valida després de reiterats processos de triangulació. Aquesta triangulació evidencia que els EeC, i les institucions d’educació no formal, s’han d’entendre des de la complexitat, la flexibilitat i la incertesa que caracteritza el món actual si volen esdevenir innovadors. Això implica que el perfil competencial d’aquests equips no pot estar definit en base a unes competències tancades. Des d’aquesta perspectiva es proposa un instrument que es configura com un sistema d’àmbits, categories i indicadors. Aquesta estructura organitzativa permet entendre les CPaI des d’una perspectiva escalar on àmbits, categories i indicadors estan en relació constant. Les categories es defineixen en termes d’eixos dialògics i emergències. A un nivell més global es troben els àmbits, definits per grans temes competencials. I a un nivell més específic es troben els indicadors concretats en un gradient de complexitat que indica el nivell de relació entre les entitats antagòniques de la categoria. Pel que fa al segon objectiu, la manifestació de les CPaI per part dels educadors participants al GTEMC es concreta en una mobilització que dialoga entre la presència i la complexitat. Aquesta relació planteja la rellevància tant del valor quantitatiu de la mobilització (absència o presència) com qualitatiu (gradient de complexitat). Així doncs tant important és quines competències es mobilitzen, com de quina forma es mobilitzen. L’anàlisi de dades permet detectar que els educadors participants al GTEMC mobilitzen molt les competències lligades a la relació en equip i als processos de treball en l’e-a de les ciències, i en canvi mobilitzen poc les competències lligades al saber. I per altra banda que no sempre les competències que més s’han mobilitzat són les que ho fan de forma més complexa. Basant-nos en aquests resultats podem afirmar que l’instrument dissenyat per analitzar la mobilització de competències en termes d’innovació en EeC, esdevé una aportació metodològica en la recerca al voltant d’instruments d’anàlisi que incorporen els principis de la complexitat. I en referència al cas d’estudi, la mobilització de competències per part dels educadors del GTEMC planteja que entendre les CPaI des d’una perspectiva dialògica requereix que les institucions educatives de contextos d’educació no formal apostin perquè els propis educadors prenguin la responsabilitat de l’abans, durant i després de l’acció educativa. Una necessitat que esdevé un repte per a que els EeC evolucionin cap a sistemes innovadors capaços de prendre decisions i actuar en conseqüència en els contextos professionals.

La tesis doctoral Dibujando cartografías competenciales. Un perfil competencial que favorece la innovación de Equipos educativos en contextos de ciencia tiene la finalidad de proponer un marco de competencias profesionales para la innovación de los Equipos educativos de ciencia (EeC), y a la vez un instrumento que permita a estos equipos analizar el logro de competencias en clave de innovación. Este marco orientador quiere favorecer la evolución de los EeC de instituciones de educación no formal en sistema innovadores. Con este propósito se han definido dos objetivos de investigación. El primero está relacionado con el diseño del instrumento de las Competencias Profesionales que favorecen la innovación (CPal). Y el segundo en la aplicación del instrumento en los educadores participantes en un Grupo de Trabajo de Educación en Museos y Centros de Ciencia (GTEMC). En relación al primer objetivo, se propone un marco de competencias profesionales bajo las aportaciones de los referentes teóricos. Las aportaciones de este marco, de los miembros Responsables del GTEMC así como de un grupo de Expertos sirven para diseñar un instrumento que se valida tras un reiterado proceso de triangulación. Este proceso evidencia que los EeC y las instituciones de educación no formal, deben entenderse desde la complejidad, la flexibilidad y la incertidumbre que caracterizan el mundo actual si quieren convertirse en innovadores. Esto implica que el perfil competencial de estos equipos no puede estar definido en base a unas competencias cerradas. Desde esta perspectiva se propone un instrumento que se configura como un sistema de ámbitos, categorías e indicadores. Esta estructura organizativa permite entender las CPal desde una perspectiva escalar donde ámbitos, categorías e indicadores están en relación constante. Las categorías se definen en términos de ejes ideológicos y emergencias. A un nivel más global se encuentran los ámbitos, definidos por grandes temas competenciales. A un nivel más específico se encuentran los indicadores concretados en un gradiente de complejidad que indica el nivel de relación entre las entidades antagónicas de la categoría. En referencia al segundo objetivo, la manifestación de las Cpal por parte de los educadores participantes en el GTEMC se concreta en una movilización que dialoga entre la presencia y la complejidad. Esta relación plantea la relevancia tanto del valor cuantitativo de la movilización (ausencia o presencia) como cualitativo (gradiente de complejidad). Así pues tan importante es qué competencias se movilizan, como de qué forma se movilizan. El análisis de datos permite detectar que los educadores participantes en el GTEMC movilizan mucho las competencias ligadas a la relación en equipo y a los procesos de trabajo en el e-a de las ciencias, y en cambio movilizan poco las competencias ligadas al saber. Por otro lado que no siempre las competencias que más se han movilizado son las que lo hacen de forma más compleja. Basándonos en estos resultados podemos afirmar que el instrumento diseñado de orientación de las CPal en EeC, se convierte en una aportación metodológica en la investigación de instrumentos de análisis que incorporan los principios de la complejidad. En referencia al caso de estudio, la movilización de competencias por parte de los educadores del GTEMC plantea que entender las CPal des de una perspectiva dialógica requiere que las instituciones educativas de contextos de educación no formal apuesten porque los propios educadores tomen la responsabilidad de antes, durante y después de la acción educativa. Una reto para que los EeC evolucionen hacia sistemas innovadores capaces de tomar decisiones y actuar en consecuencia en sus contextos profesionales.

The doctoral thesis Drawing competential cartographies. A competential profile that favours the educative teams' innovation in the education science has the aim of propose a framework of professional competences for the innovation in Science Education Teams (SET), as well as a tool that allow this Science Education Teams analyze their reach of competences in terms of innovation. This guidance framework wants to favour the evolution of the SET from non formal education institutions to innovative systems. With this purpose, two research objectives have been defined. The first one is related with the design of a Professional Competences guidance tool that favours the Innovation (PCfI). The second one, with the application of the instrument to the educators that participate in the Grup de Treball d’Educació en Museus and Centres de Ciència (GTEMC). In order to achieve these objectives, it has been developed a research under a qualitative focus and using the interpretative paradigm. The case study is the modality of research that has let the GTEMC case compression. Related to the first objective, initially is proposed a framework of professional competences under theoretical referents. This framework, the contributions of GTEMC Responsible and the opinion of a group of Experts are used to design the instrument, which has several triangulation processes to be ratified. This triangulation shows that SET and non formal education institutions, have to be understood from the complexity, flexibility and uncertainly that characterize the currently world, if they want to be innovative. This fact implies that this team’s competency profile can not be defined just based on closed competencies. From this perspective is proposed an instrument configured as a system of fields, categories and indicators. This organizational structure allows to understand PCfI from a scalar perspective, where the fields, categories and indicators are in constant relation. The categories are defined in dialogical axis and emergencies. In a macro point of view, the fields are defined by big topic competencies,. In a micro point of view, the indicators are concretized in a gradient of complexity that indicates the level of relation between antagonics entities of the category,.

Regarding the second objective, the appearance of the PCfI that comes from the educators that participate in the GTEMC focuses in a mobilization that dialogues between the presence and the complexity. This relation questions the relevance of both, the quantitative value of mobilization (presence or absence) and the qualitative (gradient of complexity). In this sense, as important is the competences that are mobilized, as the way that are mobilized. The data analysis shows that the educators that participate in the GTEMC mobilize a lot of competencies related to the team relation and the work processes on the Science education; however, they mobilize few competencies related to knowledge. In other way, the competencies that mobilize more, doesn’t mobilize in a complex way Based on these results, we can affirm that the instrument designed to analyze the appearance of the competencies in terms of innovation in SET, becomes a methodological contribution to the analysis instruments based on complexity principles. Related to the case study, the competencies mobilization of the educators of GTEMC, set out that understanding CPfI from a dialogical perspective require that the non formal education institutions have to bet on their own educators to take responsibility before, during and after the education action. A necessity that becomes a challenge, to get the SET evolving to innovative systems, able to take decisions and to act on professional contexts.