Translators as agents of lexical transfer: evidence from the standardization of curacaoan papiamentu

Abstract

Aquest treball investiga si els traductors professionals de papiament de Curaçao actuen com a agents de transferència lèxica i també si ho fan d'una manera servil. La recerca adopta un enfocament de mètodes mixts que es triangulen. L'aspecte quantitatiu de la mateixa es desenvolupa en base la resposta del qüestionari d'una mostra de 205 traductors i no traductors. L'aspecte qualitatiu es basa en una pregunta oberta en el qüestionari, una mostra de tres entrevistes planificadors lingüístics governamentals i en una selecció de textos en apapiamento (no)traduïts. Els resultats mostren que els traductors fan més transferències lèxiques que els no traductors, i que el prestigi del llenguatge, la sensibilitat amb el text, l'estabilitat laboral, l'experiència professional i la formació formal juguen un paper important en això. A més, en última instància, són els planificadors lingüístics els que accepten o rebutgen per consens l'admissió formal de tots els elements lèxics al papiament. Però en general, la transferència lèxica d’anglès a papiament implica una participació activa i agència del traductor que es passa per alt i que no reflecteix una actitud servil.

Este trabajo investiga si los traductores profesionales de papiamento de Curazao actúan como agentes de transferencia léxica y también si lo hacen de una manera servil. La investigación adopta un enfoque de métodos mixtos que se triangulan. El aspecto cuantitativo de la misma se desarrolla en base la respuesta del cuestionario de una muestra de 205 traductores y no traductores. El aspecto cualitativo se basa en una pregunta abierta en el cuestionario, una muestra de tres entrevistas planificadores lingüísticos gubernamentales y en una selección de textos en papiamento (no)traducidos. Los resultados muestran que los traductores hacen más transferencias léxicas que los no traductores, y que el prestigio del lenguaje, la sensibilidad con el texto, la estabilidad laboral, la experiencia profesional y la formación formal juegan un papel importante en ello. Además, en última instancia, son los planificadores lingüísticos los que aceptan o rechazan por consenso la admisión formal de todos los elementos léxicos en el papiamento. Pero en general, la transferencia léxica Inglés-a-papiamento implica una participación activa y agencia del traductor que se pasa por alto y que no refleja una actitud servil.

This research investigates whether professional Curaçaoan Papiamentu translators act as agents of lexical transfer in Papiamentu and also whether they do so in a subservient manner. The research adopts a mixed-methods approach and is triangulated. The quantitative aspect of it develops on a questionnaire sample of 205 translators and non-translators. The qualitative aspect builds on an open-ended question on the questionnaire, an interview sample of three official language planners and on selected Papiamentu (non)translated texts. The results show that the translators make more lexical transfers than do the non-translators, and that language prestige, text sensitivity, employment stability, professional experience and formal training play important roles in this. Further, it is ultimately the language planners who carry out by consensus the formal admission of all lexical items into Papiamentu. But generally what English-to-Papiamentu lexical transfer implies is an overlooked agentive involvement of the translators rather than translator subservience in this process.