Essays in monetary and fiscal policy

Abstract

Aquesta tesi contribueix a la literatura que analitza conjuntament la política fiscal i monetària. Des de l'inici de la crisi econòmica mundial al 2007-2008, moltes economies desenvolupades han experimentat notables fluctuacions econòmiques. La majoria de polítiques estabilitzadores en aquests països han consistit en grans estímuls fiscals que han endegat el debat sobre quines polítiques, particularment política monetària, caldrà implementar per tal de sostenir o ajustar el deute públic generat. El meu treball estudia el disseny de polítiques en un entorn dinàmic d'equilibri general on totes les forces descrites anteriorment hi tenen un paper. En el primer capítol, utilitzo un model New Keynesian per a estudiar la política monetària i fiscal òptima en un entorn on la barrera del tipus d'interès no negatiu condueix l'economia a la trampa de la liquiditat. L'efectivitat de les polítiques en aquest entorn està determinat per si el govern pot emetre deute públic o no. Quan el govern no pot generar deute, es veu obligat a utilitzar l'instrument de la despesa. En canvi, si el govern pot generar deute, és òptim utilitzar instruments recaptadors com els impostos sobre el treball ja que les distorsions d'aquest instrument poden ajustar els problemes generats pel deute quan s'entra en la trampa de la liquiditat. A més a més, demostro que el risc de caure en la trampa de la liquiditat condueix el govern a acumular deute de manera que el risc de arribar a la barrera del tipus d'interès no negatiu. En el segon capítol, estudio com la com la velocitat òptima del ajustament del deute públic, i el conjunt de polítiques necessàries per aconseguir-lo, depenen de l'estructura de pagaments del deute. Sota l'assumpció que el deute pren la forma de bons nominals a un període, per a nivells plausibles de deute, la sostenibilitat fiscal requereix un ràpid ajustament del deute mentre la política monetària s'encarrega d'acomodar les fluctuacions. Pagaments de deute més dissipats cap al futur alteren els incentius del govern per alterar les polítiques presents i per a fer ajustos que modifiquin el preu de l'endeutament en el futur. Tenint en compte un nivell plausible de l'escala temporal de pagaments del deute, fa l'ajustament del deute molt més gradual, cosa que està en línia amb l'evidència empírica sobre la persistència del deute públic. En el cas d'una cartera de bons, amb un període de venciment que d'anys o més, no és òptim que la política monetària s'utilitzi per a acomodar les fluctuacions. En el tercer capítol, faig una extensió de la teoria de risc sobirà d'Uribe (2006) en l'entorn d'una unió monetària amb mercats incomplets. En aquest cas, les polítiques d'impagament no només serveixen per garantir la sostenibilitat fiscal i escapar de possibles inflacions explosives sinó que poden servir com assegurança de les llars contra risc fiscal específic de cada país. Caracteritzo analíticament una solució de les dinàmiques de primer orde del model i comparo l'equilibri amb el cas en que hi ha mercats complets. Per tal que aquest dos escenaris coincideixin, cal que la política de pagaments sigui imperfectament discriminatòria. Un resultat complementari és que, sota el supòsit discriminació imperfecta, canvis en la política monetària afecten l'economia real en els períodes d'ajustament del deute fins i tot en l'absència de rigideses nominals. Finalment, descric el disseny d'una política d'impagament que aconsegueix portar l'economia al escenari de mercat complets.

This thesis contributes to the literature on the joint analysis of monetary and fiscal policy. Since the onset of the global economic downturn in 2007-2008, many advanced economies experienced large economic fluctuations. Stabilizing policy responses in those countries often included large fiscal stimulus packages that in turn triggered discussions of the policy measures---including monetary policy---that would ensure debt sustainability or perform debt adjustment if required. In my work I study policy design in the framework of dynamic general equilibrium models that capture such pressing policy issues. In the first chapter I study optimal monetary and fiscal policy in a New Keynesian model with an occasionally binding zero lower bound that leads to liquidity trap episodes. I analyze the use of government spending and labor income tax as components of the discretionary fiscal stimulus package at the liquidity trap. Reliance on either of these instruments depends on whether the government budget is relaxed or has to be balanced. If the government has to balance its budget period by period, it relies more on the spending instrument. Varying the debt burden across time makes the government rely more on the use of labor taxes because discretionary incentives introduced by debt help to reduce the time-inconsistency problem of the tax rate response at the liquidity trap. Moreover, I show that the risk of falling into the liquidity trap leads to the accumulation of the optimal long run government debt buffer that reduces the frequency of reaching the zero lower bound. In the second chapter I study how the speed of optimal government debt adjustment and the monetary-fiscal policy mix that implements it depend on the maturity structure of debt when policy is chosen discretionary. Under the assumption of debt taking the form of one-period nominal bonds, for plausible levels of debt, fiscal sustainability requires prompt adjustment of debt and monetary policy bears a significant burden of implementing the adjustment. Higher average maturity reduces both the incentive of the government to alter current policy and the incentive to strategically affect future self so as to improve the price of borrowing. Accounting for a plausible average maturity makes the optimal debt adjustment much more gradual, which is in line with the existing empirical evidence on the persistence of government debt. In the case of bond portfolios with the average maturity ranging from several years and higher, it is no longer optimal for monetary policy to accommodate debt adjustment. In the thirds chapter I extend a fiscal theory of the sovereign risk by Uribe (2006) into the setting of a monetary union with incomplete markets. Default policy then not only serves the purpose of securing fiscal sustainability and escaping explosive inflation paths but at the same time can take on the role of insuring households across the union against country-specific fiscal risk. I characterize analytically a solution to the model's first-order dynamics and compare equilibrium consumption allocation against a benchmark of the perfect risk-sharing. For these two to coincide one necessary condition has to be satisfied, namely default policy has to be imperfectly discriminatory. The companion result is that, under imperfectly discriminatory default, changes in the monetary policy rule affect real economic activity during the periods of debt adjustment despite the absence of nominal rigidities. Finally, I discuss design of a simple default rule that attains perfect risk-sharing in equilibrium.