Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu

Abstract

Introducció: L’exposició al fum ambiental del tabac (FAT) és causa important de morbimortalitat. Particularment en el nadó, ja que la seva freqüència respiratòria és superior a la dels adults, el pulmó encara és immadur i ell per si sol no pot voluntàriament evitar l’exposició. L’exposició al FAT es relaciona amb un increment del risc de malalties pediàtriques com la síndrome de mort sobtada, malalties respiratòries agudes, empitjorament de l’asma, malalties agudes-cròniques de l’oïda mitjana i alentiment en el creixement pulmonar. No obstant, no es coneix l’eficàcia d’una intervenció en pares per reduir el FAT. Objectius: Valorar l’efecte d’una intervenció breu per evitar l’exposició al FAT adreçada als pares de nadons menors de 18 mesos, basades en les creences sobre tabaquisme passiu i les conductes dels cuidadors del nadó, realitzada per professionals de pediatria als 3 mesos de la intervenció. Material i mètodes: Assaig aleatoritzat, per conglomerats (grup control: GC i grup intervenció: GI), controlat, paral·lel, obert i multicèntric. La unitat d’aleatorització és l’Equip d’Atenció Primària (EAP), format per un pediatre/a i un infermer/a de pediatria, ambdós responsables d’una mateixa població infantil (aproximadament 2000 nens/es). Els criteris d’inclusió eren nadons de menys de 18 mesos, que el pare o mare fumessin, que es visitessin als EAP i donessin el consentiment per participar a l’estudi. Els criteris exclusió eren malalties greus dels pares o del nadó, malaltia psiquiàtrica dels pares, addicció dels pares a substàncies psicoactives, pares en procés de deshabituació tabac i previsió d’un canvi de domicili durant l’estudi. El GI rep una intervenció breu, basada en el consell personalitzat segons l’exposició i l’entrevista motivacional, de 10 minuts/sessió per 3 sessions en total, segons el model transteòric del canvi de Prochaska i Di Clemente i en l’estratègia de les 5’As (Ask, Advise, Assess, Assist, Arrange), per evitar l’exposició al FAT dels nadons i el GC fa les revisions habituals de pediatria. Es realitzen 3 controls (basal, 3 mesos i 6 mesos), tot i que en la present tesi només es valoraran la visita basal i el primer control als 3 mesos. En la visita basal es recullen, mitjançant un qüestionari de recollida de dades, variables clíniques del nadó, antecedents i característiques de l’exposició al FAT, i es recullen mostres de cabell del nadó només al primer i últim control als 6 mesos, per tal d’analitzar el nivell de nicotina en cabell, tot i que aquestes dades no formen part d’aquesta tesi. Les variables recollides dels progenitors són dades sociodemogràfiques, variables lligades al consum de tabac, dependència i estadi de canvi. En les visites de seguiment (als 3 i 6 mesos de la visita basal) es recullen dades d’exposició al FAT dels nadons. Resultats: Van participar a l’estudi 83 centres d’AP que van reclutar 937 nadons amb una edat mediana de 7,89 mesos (P25=4,17, P75=12,25). Als 3 mesos de la intervenció, el 35,7% de les famílies del GI i el 26,7% del GC (p=0,003) prenien mesures útils dins de casa, i el 58,6% del GI i el 50,9% del GC (p=0,018) les adoptaven dins del cotxe per evitar l’exposició al FAT. El 38,4% dels progenitors del GI i el 31,6% (p=0,029) del GC havien adoptat com a mínim un canvi de conducta per evitar l’exposició al FAT, als 3 mesos de la intervenció. Conclusions: La intervenció breu dirigida als progenitors és efectiva per disminuir-ne l’exposició al fum ambiental del tabac als seus fills a dins de casa i al cotxe.

Background: Second Hand Smoke (SHS) from tobacco is clearly associated to an increased risk or morbidity and mortality. Particularly in the newborn, who has a higher respiratory frequency compared to adults, their lungs are still immature and voluntarily cannot avoid SHS exposition. Exposition to SHS is related to an increased risk to suffer some pediatric illnesses such as syndrome of sudden death, acute respiratory illnesses, worsening of asthma, eacute- chronic illnesses- of the middle ear and average hearing and slow pulmonary growth. However, no Known effective intervention for parents to reduce SHS. Objectives: To value the effect of a brief intervention to avoid SHS exposition in newborns and child aged <18 months. The intervention was undertaken by pediatrics professionals and was addressed to child’s parents on the beliefs and behaviors of the carers of the newborn at three months post intervention. Methods: Community based open, parallel, multicentric and conglomerate based randomized trial. The unit of randomization was the primary care team composed by a pediatrician and a pediatric nurse, both responsible of the same pediatric population (around 2000 children). A total of 937 children aged 18 months or younger with at least one of their parents being a current smoker and who are attended in any of the participating primary care center of Catalunya (North east of Spain) were included in the study. All parents signed the informed consent. The inclusion criteria were babies under 18 months of age whose parents smoke and who give their informed consent to participate in the study. The exclusion criteria was any pathology or parents or baby’s illness, Known addiction in the parents to other substances, parent in smoking cessation process or foreseeable change in residency. Intervention group received a brief intervention based on counseling, cognitive theory and motivational interviewing (5’As intervention: Ask, Advise, Assess, Assist, Arrange), to avoid SHS exposition in the children and control group received habitual care. Three controls were made, although for the present dissertation we included results for basal timeline and at three month post intervention. Basal information on children’s clinical data, past and recent SHS exposition and parent’s sociodemographic data and variables related to tobacco consumption (including dependency and state of change) was gathered with a face to face interview with the parent. At three and six months post intervention we gathered information on SHS exposure. Besides, at the beginning of the study and at six months post intervention children’s hair samples were collected to analyze nicotine levels, but this information is not offered in the present dissertation. Results: Eighty-three primary care centers participated in the study. The study included 937 children (median age: 7.89 months, P25=4,17, P75=12,25). At three months post intervention we observed an improvement on the measures to avoid SHS exposition among the intervention group compared to the control group: inside the house and in the car the percentage of families that undertook improvements were 35.7% 8 (vs. 26.7%, p=0.003) and 58.6% (vs. 50.9%, p=0.018). Globally, 38.4% of the parents of the intervention group (compared to the 31.6% of the control group, p=0.029) has adopted at least one behavior change to avoid SHS exposition at three months post-intervention. Conclusions: The present brief intervention addressed to parents who smoke to avoid SHS in their children is effective to reduce exposition inside the house and the car.