Jaume Miravitlles i Navarra. Intel.lectual, revolucionari i home de govern. Els anys joves, 1906-1939

Abstract

És una recerca biogràfica sobre el polític i periodista Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Degut a la intensitat i duració de la seva activitat política i cultural, la tesi estudia només els anys joves, des del seu naixement a Figueres el 1906 fins al seu exili de 1939, però l’autor ja està treballant en la segona part de la biografia. Jaume Miravitlles va intervenir des de molt jove en política, per a la qual tenia grans qualitats com a orador, analista i escriptor. Encara a l’adolescència, va participar en la creació d’un dels primers nuclis catalans de simpatitzants de la revolució russa, el Grup Socialista de Figueres. Després es va moure en els ambients del nacionalisme català insurreccional (complot de Garraf, fets de Prats de Molló), el que li va comportar el ser detingut, sotmès a consell de guerra i haver-se d’exiliar a París, on va viure de 1925 a 1930. Allà va començar la seva carrera d’articulista, tant sobre política, especialment internacional, com sobre cultura. Amb la República va tornar a Catalunya, on va ser un dels dirigents del comunista Bloc Obrer i Camperol (BOC). En va ser un dels principals propagandistes i candidats electorals. El 1934, a partir del fracàs del BOC i de la seva anàlisi sobre l’ascens del nazisme, va deixar un partit de classe com el BOC per a entrar a la interclassista Esquerra Republicana de Catalunya, on també desenvolupà una activitat frenètica de mítings i publicacions. De 1934 a 1936, com a professor de l’Escola de Treball de Barcelona, va presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. El 1936 va ser un dels organitzadors de la frustrada Olimpíada Popular. Iniciada la guerra civil espanyola, com a home de confiança de Lluís Companys i Josep Tarradellas, va intervenir, primer, en el Comitè de Milícies Antifeixistes i després dirigí el que probablement va ser el millor instrument de comunicació de la zona republicana, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra, més que el revolucionari que havia estat fins el moment, trobem l’home de govern. És el seu moment més brillant, quan coordinà amb eficàcia un equip d’escriptors, fotògrafs, tècnics de cinema, dibuixants, dissenyadors, etc... El Comissariat utilitzà de forma innovadora tots els mitjans a l’abast, dels més tradicionals (cartells, llibres, revistes,...) als més moderns (fotografia, cinema, ràdio) per difondre internacionalment els punts de vista del Govern català i de la República. En aquesta tesi s’estudien, doncs, els anys de formació, de joventut i la primera maduresa de Jaume Miravitlles. Està estructurada en un capítol introductori, sis capítols que tracten la seva vida i obra seguint un ordre cronològico-geogràfic (Figueres, Barcelona, París, Barcelona) i en un setè de conclusions. Les fonts utilitzades són molt diverses, però les principals són els molts articles i llibres publicats pel biografiat, així com textos inèdits seus, la seva correspondència i les moltes referències que sobre la seva persona es troben disperses en molts llibres de memòries, dietaris o en la correspondència dels seus coetanis. També s’ha entrevistat els seus fills i altres persones que el van conèixer. L’estudi descriu la seva evolució personal i la seva activitat i pensament polític, que girà sempre entorn de dues idees: catalanisme i justícia social (vista inicialment des del marxisme i després des del liberalisme). També es confronten els seus nombrosos escrits autobiogràfics amb la realitat de la seva vida, demostrant un cop més que no es pot confondre memòria amb història. I alhora s’entra també en el context, l’època, el món que l’envoltava. No només com un teló de fons de la seva activitat, sinó que s’intenta que l’anàlisi de les seves propostes i activitats, a més de descriure la seva trajectòria, aporti reflexions que també siguin útils per entendre qüestions com el catalanisme insurreccional dels anys vint, l’exili parisenc (molt important per donar-li una visió àmplia de les qüestions), l’ascens dels feixismes a Europa o la Catalunya autònoma i republicana dels anys trenta, especialment en els convulsos anys de la guerra civil.

This is a biographical research about the politician and journalist Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988). Due to the intensity and duration of his political and cultural activity, this thesis studies only the young years, from his birth in Figueres in 1906 until his exile in 1939, but the author is already working in the second part of the biography. Jaume Miravitlles got involved in politics from a very young age. He had great qualities as an orator, an analyst and a writer. When he was still an adolescent, he participated in the creation of one of the first Catalan groups of sympathizers of the Russian revolution, the Socialist Group of Figueres. Afterwards he found his way into the insurrectionary Catalan nationalism (plot of Garraf, facts of Prats de Molló). As a result of these activities he was arrested, subjected to court-martial and had to exile himself in Paris, where he lived from 1925 to 1930. There his career as a columnist started. He wrote about politics, specially about the international branch, and also about culture. With the Republic he came back to Catalonia, where he was one of the leaders of the communist Working and Peasant Block (Bloc Obrer i Camperol). In this party he was one of the main propagandists and electoral candidates. In 1934, because of the failure of the Bloc Obrer i Camperol and of his analysis about the rise of the Nazism, he left a party of class like the Bloc Obrer i Camperol to join the Republican Left of Catalonia (Esquerra Republicana de Catalunya), an interclassist party, where he also developed a frantic activity of meetings and publications. From 1934 to 1936, as a teacher of the School of Work of Barcelona, the became the president of the Association of Civil Servants of the Generalitat of Catalonia. In 1936 he was one of the organizers of the frustrated Popular Olympiad. During the Spanish Civil War he was a very close man of Lluís Companys and Josep Tarradellas. He got involved, first, in the Committee of Antifascist Militias and afterwards he directed the Commissariat of Advertising (Comissariat de Propaganda) of the Generalitat of Catalonia, which was probably the best means of communication in the republican zone. During the war, more than the revolutionary that he had been until the moment, we find the man of government. This is his most brilliant moment, as he coordinated with efficiency a team of writers, photographers, cinema technicians, graphic designers, etc. The Commissariat used, in an innovative way, all the means within reach, from the most traditional ones (posters, magazines, books...), to the most modern ones (photography, cinema, radio) to spread internationally the points of view of the Catalan Governement and of the Republic. In this thesis we study in depth, then, trainings years, of youth and the first maturity of Jaume Miravitlles. It is structured into an introductory chapter, six chapters that deal with his life and work following a chronological and geographic order (Figueres, Barcelona, Paris, Barcelona) and a seventh one devoted to the conclusions. The main sources used are the many articles and books published by Miravitlles, as well as other unpublished works of his, his correspondence and the many references about him that are disperse in many books of memories, diaries or in the correspondence of his contemporaries. His sons and other people who knew him have also been interviewed. The study describes his personal evolution, his activity and political thought, which always turned on two ideas: catalanism and social justice (seen initially from marxism and afterwards from liberalism). His numerous autobiographical writings are also confronted with the reality of his life, demonstrating once again that memory can not be confused with history. And at the same time this thesis shows also the context, the period, the world that surrounded him. Not only like a backdrop of his activity, but also like a way to think about the insurrectionary catalanism of the twenties, the Parisian exile (very important to give him an extense vision of the questions), the rise of the fascism in Europe or the autonomous and republican Catalonia of the thirties, especially in the convulsed years of the civil war.