Inocerámidos (Bivalvia) del Cretácico superior de la Cuenca Navarro-Cántabra y de la Plataforma Nord-Castellana. Paleontología y Bioestratigrafía

Abstract

En esta Tesis se han estudiado las faunas de inocerámidos del Turoniense al Santoniense de la Cuenca Navarro-Cántabra, así como las de la región septentrional de la Plataforma Nord-Castellana. Para ello se han realizado un total de 34 series, que han sido muestreadas nivel a nivel; así mismo, se han muestreado 14 yacimientos puntuales. Los distintos niveles con inocerámidos han estado situados dentro de las formaciones reconocidas en esta área por Amiot (1982) y Floquet et al. (1982). El muestreo de los distintos niveles ha permitido identificar un total de 75 especies y subespecies de inocerámidos. La totalidad de estas especies están figuradas en las láminas localizadas al final de este trabajo. Todas las especies reconocidas corresponden al género Inoceramus Sowerby. El subgénero Inoceramus Sowerby está representado por 4 especies, Mytiloides Brongniart por 19 especies y subespecies, Magadiceramus Seitz por 7 especies y subespecies, Platyceramus Seitz por 30 especies y subespecies y Cordiceramus Seitz por 11 especies y subespecies. El estudio de los inocerámidos se ha realizado a partir de su ornamentación, morfología general y la cuantificación de su variación ontogenética, que se encuentra en el anexo 3 de esta Tesis. En algunas especies, el estudio conjunto de los ejemplares de la Cuenca Navarro-Cántabra y de la Plataforma Nord-Castellana y del material tipo ha permitido revisar la especie. La distribución de estos inocerámidos ha permitido identificar 12 asociaciones de inocerámidos, que abarcan desde el Turoniense hasta el Santoniense. Estas asociaciones han sido correlacionadas con las zonas de inocerámidos establecidas en el Norte de Alemania por Tröger (1989). Así mismo, se ha estudiado detalladamente la zonación de inocerámidos propuesta por Wiedmann y Kauffman (1978) para el Norte de España, indicando los problemas que plantea. La edad de las formaciones de esta área que proponen Amiot (1982) y Floquet et al. (1982) ha sido modificada a partir de la información de los inocerámidos. La repartición paleobiogeográfica de las distintas especies y subespecies de inocerámidos también ha sido estudiada en este trabajo, remarcando las principales diferencias con otras regiones.

En aquesta Tesi s’han estudiat les faunes de inoceràmids del Turonià al Santonià de la Conca Navarro-Càntabra, així com les de la regió septentrional de la Plataforma Nord-Castellana. Per això, s’han realitzat un total de 34 series, que han estat mostrejades nivell a nivell; a més a més, s’han mostrejat 14 jacimentos puntuales. Els diferents nivells amb inoceramids s’han situat en el context de les formacions reconegudes en aquesta àrea per Amiot (1982) i Floquet et al. (1982). El mostreig dels diferents nivells ha permès identificar un total de 75 espècies i subespècies de inoceràmids. La totalitat d’aquestes espècies son figurades a les làmines localitzades al final d’aquesta Tesi. Totes les espècies reconegudes pertanyen al gènere Inoceramus Sowerby. El subgènere Inoceramus Sowerby és representat per 4 espècies, Mytiloides Brongniart per 19 espècies i subespècies, Magadiceramus Seitz per 7 espècies i subespècies, Platyceramus Seitz per 30 espècies y subespècies i Cordiceramus Seitz per 11 espècies i subespècies. L’estudi dels inoceràmids s’ha realitzat a partir de la seva ornamentació, morfologia general i la quantificació de la seva variació ontogenètica, que es troba a l’annexa 3 d’aquesta Tesis. En algunes espècies, l’estudio conjunt dels exemplars de la Conca Navarro-Càntabra i de la Plataforma Nord-Castellana i del material tipus ha permès revisar l’espècie. La distribució d’aquests inoceràmids ha permès identificar 12 associacions de inoceràmids, que van des el Turonià inferior fins els Santonià superior. Aquestes associacions s’han correlacionat amb les zones de inoceràmids establertes al Nord d’Alemanya per Tröger (1989). A més a més, s’ha estudiat curosament la zonació de inoceràmids proposada per Wiedmann i Kauffman (1978) pel Nord d’Espanya, tot indicant-hi els problemes que planteja. L’edat de les formacions d’aquesta àrea que proposen Amiot (1982) i Floquet et al. (1982) s’ha modificat a partir de la informació dels inoceràmids. La repartició paleobiogeogràfica de les diferents espècies i subespècies de inoceràmids també s’ha estudiat en aquesta Tesi, tot remarcant-hi les principals diferencies amb altres regions.

Inoceramid faunas of the Navarro-Cantabrian Basin and the North Castilian Platform have been studied in this Philosophical Doctorate Thesis, ranging from Turonian to Santonian ages. Thirty four sections have been sampled bed by bed, as well as fourteen additional localities. The inoceramid levels have been related to those formations recognised in this area by Amiot (1982) and Floquet et al. (1982). The study of all inoceramid specimens has allowed me to identify 75 species and subspecies, all of them appearing figured in the plates at the end of this Ph. D. Thesis. All species recognised in this Ph. D. Thesis belongs to genus Inoceramus Sowerby. The subgenus Inoceramus Sowerby is represented by 4 species, Mytiloides Brongniart by 19 species and subspecies, Magadiceramus Seitz by 7 species and subspecies, Platyceramus Seitz by 30 species and subspecies and Cordiceramus Seitz by 11 species and subspecies. Inoceramids have been identified by means of their Shell morphology and shape, ornamentation, and ontogenetic variation (appendix 3 of Ph. D. Thesis). Comparative studies of inoceramids from the Navarro-Cantabrian Basin and the North-Castilian Platform and type species housed in different museums around the world have allowed me to modify the species concept of some of them. Twelve inoceramid assemblages have been identified ranging from lowermost Turonian to uppermost Santonian. These assemblages have been correlated with those from northern Germany areas established by Tröger (1989). Moreover, the northern Spain inoceramid zonation scheme proposed by Wiedmann and Kauffman (1978) has been revised and discussed, reporting several problems arising. By means of the inoceramid assemblage’s ages, the age of the lithological formations of this area, previously established by Amiot (1982) and Floquet et al. (1982), have been modified. The study of the palaeobiogeographic distribution of northern Spain inoceramid species and subspecies, has studied and main differences with other regions have been reported.