La il·lusió de llibertat al cinema mainstream

Abstract

La pràctica del guió de la narració audiovisual mainstream està inserit en un entorn industrial i cultural que institucionalitza els fonaments bàsics de la seva forma i que reprodueix un mateix model de narració a través de les pantalles que ens envolten. Aquest entorn industrial i cultural ha normalitzat des de la dècada dels 80 una representació de la decisió mainstream que és clau d’èxit i que es presenta recurrentment com a clarivident, autònoma i autèntica. Per un cantó, la liberalització dels treballadors dels estudis a partir dels 80 fa necessària la circulació de models que uniformitzen la forma narrativa perquè un guió aconsegueixi el vistiplau dels estudis o perquè qualsevol individu relacionat amb la pel·lícula ha forçat que aparegui. Així, la imatge de la decisió mainstream es presenta com a element recurrent en les narracions que ens envolten amb una imatge uniforme. Per l’altre cantó, aquesta imatge de la decisió és consistent amb un discurs de llibertat que s’ha naturalitzat com a normal en la institució social. És la idealització de la subjectivitat com a essència individual, la seva protecció com a únic objectiu de la llibertat i la creença extensa que es pot arribar arreu només amb aquesta llibertat. La llibertat interior circula d’aquesta manera a través de la comunicació quotidiana amb lemes com no hi ha límits si un no vol i condiciona les institucions socials tot responsabilitzant únicament l’individu. En aquest context, la recurrència de la narració i la decisió mainstream és un factor important de normalització d’una determinada imatge de la llibertat que, per molts punts foscos que presenta, es fa cada dia més i més popular i present arreu.

The screenplay practice in mainstream narrative is inserted into an industrial environment and in a culture that institutionalizes its form, reproducing the same narrative model through the screens that surround us. This industrial and cultural environment has normalized since the 80 a certain image of the individual decision. It is a decision that is the key for success and appears repeatedly as a clairvoyant, autonomic and authentic. On one hand, liberalization of workers during the 80 makes necessary the circulation of models that standardize narrative elements to get the studies approval or to allow that anyone in the film force to make them appear. On the other hand, the image of the decision is consistent with a discourse of freedom that it is understood as normal in the social institution. It is the idealization of subjectivity as an individual essence, its sole protection as freedom objective, and the wide belief that you can get whatever you need only with this freedom. The freedom from the inner therefore circulates through everyday communication with slogans like there are no limits if you don’t want and appears also in all social institutions which reproduce that everything is possible only through meritocracy. In this context, the recurrence of a clairvoyant, autonomic and authentic decision in mainstream cinema is an important factor to normalize this freedom from the inner. This is the freedom discourse that has become more and more popular during these last decades, even if the discourse presents many obscure points.