Estàndards i qualitat en la determinació de la funció respiratòria (l’espirometria) a l’atenció primària

Abstract

L’espirometria és la prova diagnòstica inicial per a pacients amb símptomes respiratoris. La seva realització s’ha mostrat, tot i en mans expertes, difícil i hi ha un percentatge de pacients que no aconsegueixen complir els criteris de qualitat de les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Diferents estudis demostren, en l’assistència primària, que la seva qualitat dista molt de ser la desitjada, el que pot produir diagnòstics i tractaments incorrectes. La hipòtesi d’aquesta tesi és que amb els sistemes informàtics de suport a la seva realització es pot aconseguir i mantenir un major nivell de qualitat de l'espirometria. L’objectiu principal de la tesi va ser comparar l’eficàcia de dos mètodes de control de qualitat en la realització de l'espirometria per part dels professionals d'atenció primària, amb la finalitat d'aconseguir una millora en el procés global de l'estudi funcional respiratori. Per aconseguir l’objectiu plantejat es va dissenyar la tesi en tres fases, consecutives i encadenades. Fase I. Valorar l’assoliment de les recomanacions de l’espirometria segons recomanacions vigents (ERS/ATS-2005) en un centre de referència, l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Fase II. Determinar quina de les diferents propostes de grau de qualitat establertes a la literatura té major concordança amb les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Fase III. Valorar l’eficàcia de diferents estratègies de control de la qualitat sobre les espirometries realitzades a l’Atenció Primària: a) des d’un centre de referència; b) amb un software integrat al programa de l’espiròmetre i c) un grup control, fent l’espirometria de forma habitual, sense cap intervenció. Dels resultats es destaca: – Fase I. L’assoliment de les recomanacions, en el millor dels escenaris, es va aconseguir en un 83,7% de les 250 espirometries realitzades. – Fase II. Els criteris de qualitat que millor grau de concordança tenen respecte a les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005) són els proposats per Pérez-Padilla. – Fase III. L’anàlisi de les espirometries fetes en 15 centres d'atenció primària va mostrar que la retroalimentació del programa integrat en l'ordinador va aconseguir un major percentatge de maniobres de bona qualitat que el grup control o la retroalimentació d’un expert d’un centre de referència: 51,4% enfront de 42,1% i 40,2%, de les 2.780 espirometries analitzades. Conclusions: – L’espirometria és una tècnica difícil de realitzar, en un percentatge de pacients no es possible aconseguir maniobres que compleixin les recomanacions vigents. – La incorporació de missatges al software de l’espiròmetre millora la qualitat de les espirometries. – Per aconseguir espirometries de qualitat cal, a més a més de la formació inicial, un seguiment posterior que en garanteixi la seva qualitat.

Spirometry is the reference diagnostic test for patients with respiratory symptoms. However, it is difficult to perform, even in expert hands, and the quality criteria of current recommendations (ATS/ERS-2005) are not reached in a percentage of patients. Several studies in primary care show competence in spirometry measurement is low, possibly leading to incorrect diagnosis and treatment. The hypothesis of this thesis was that a system of automatic feedback from computer systems in spirometry could help achieve and maintain better quality in the use of this tool. The main aim of the thesis was to compare the efficacy of two quality control methods for primary care spirometry in order to improve the global study of respiratory function. The thesis was designed in three consecutive phases. Phase I. Assess adherence to guidelines for spirometry (ERS/ATS-2005) at a pneumology referral center, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau. Phase II. Determine which proposal concerning the level of quality established in the literature agreed best with current recommendations (ATS/ERS-2005). Phase III. Assess the efficacy of two quality control strategies: a) feedback from an expert at a reference center; b) feedback from software integrated in the spirometry computer programme; and c) control group, without interventions. The main results were: – Phase I. The recommendations in the best-case scenario were achieved in 215 of 250 spirometry performed (83.7%). – Phase II. In the 100 spirometry measurements analysed, the quality criteria proposed by Pérez-Padilla et al showed an agreement of 95% with current recommendations of the ATS/ERS-2005 compared to 87% for the Ferguson et al proposal. – Phase III. Analysis from 15 primary care centres showed feedback from software integrated in the spirometry computer programme reached a higher percentage of good quality maneuvers than feedback from control group and an expert at a reference center: 51.4% versus 42.1% and 40.2% of the 2780 spirometry analyzed. Conclusions: – Spirometry is a difficult technique to perform and maneuvers do not meet current recommendations in a percentage of patients. – Pérez-Padilla et al quality criteria showed the best concordance with the recommendations of the ATS/ERS 2005. – Incorporating feedback in the software improves the quality of spirometry. – Follow-up training is needed in addition to initial training to guarantee high-quality spirometry.