Universitat Rovira i Virgili. Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques
Les infeccions fúngiques són una de les causes de morbiditat i mortalitat més importants a nivell mundial. En els últims anys s’han descrit un gran nombre de gèneres i espècies com a agents d'infeccions oportunistes de difícil tractament i mal pronòstic. En el present estudi es van caracteritzar, morfològica i molecularment, 300 aïllats clínics dels gèneres de fongs oportunistes Acrophialophora, Cladosporium, Microascus, Scopulariopsis i Trichoderma. Es va determinar la diversitat d'espècies entre aquests aïllats i es van establir els perfils de sensibilitat antifúngica de les espècies més rellevants. A més de les espècies habitualment descrites en clínica, es van identificar per primera vegada des de mostres clíniques les espècies Acrophialophora levis, Cladosporium allicinum, C. asperulatum, C. funiculosum, C. flabelliforme, C. pseudocladosporioides, C. ramotenellum, C. subuliforme, C. tenuissimum, Microascus gracilis, Toxicocladosporium irritans, Trichoderma asperelloides, T. asperellum, T. erinaceus, T. gamsii, T. koningiopsis y T. sinuosum. A partir dels aïllats clínics es van descriure les següents noves espècies: Microascus alveolaris, M. brunneosporus, M. campaniformis, M. expansus, M. intricatus, M. restrictus, M. verrucosus, Scopulariopsis cordiae i Trichoderma bissettii. Es va revisar la taxonomia del gènere Acrophialophora i es va establir la seva posició taxonòmica a la família Chaetomiaceae (Sordariales, Sordariomycetes). Un cop confirmada la polifília de Microascus i Scopulariopsis, es van caracteritzar degudament com a gèneres separats, es va reintroduïr Pithoascus i es va descriure el nou gènere Pseudoscopulariopsis. Els estudis de sensibilitat van demostrar una activitat molt variable per a tots els antifúngics assajats, amb absència de patrons espècie/específics. Les equinocandines i els azols, principalment micafungina i voriconazol, van demostrar la millor activitat in vitro.
Las infecciones fúngicas son una de las causas de morbilidad y mortalidad más importantes a nivel mundial. En los últimos años, un gran número de géneros y especies han sido descritos como agentes de infecciones oportunistas de difícil tratamiento y mal pronóstico. En el presente estudio se caracterizaron, morfológica y molecularmente, 300 aislados clínicos pertenecientes a los géneros de hongos oportunistas Acrophialophora, Cladosporium, Microascus, Scopulariopsis y Trichoderma. Se determinó la diversidad de especies entre dichos aislados y se establecieron los perfiles de sensibilidad antifúngica de las especies más relevantes. Además de las especies comúnmente descritas en clínica, se identificaron por primera desde muestras clínicas las especies Acrophialophora levis, Cladosporium allicinum, C. asperulatum, C. funiculosum, C. flabelliforme, C. pseudocladosporioides, C. ramotenellum, C. subuliforme, C. tenuissimum, Microascus gracilis, Toxicocladosporium irritans, Trichoderma asperelloides, T. asperellum, T. erinaceus, T. gamsii, T. koningiopsis y T. sinuosum. A partir de los aislados clínicos se describieron las siguientes nuevas especies: Microascus alveolaris, M. brunneosporus, M. campaniformis, M. expansus, M. intricatus, M. restrictus, M. verrucosus, Scopulariopsis cordiae y Trichoderma bissettii. Se revisó la taxonomía del género Acrophialophora y se estableció su posición taxonómica en la familia Chaetomiaceae (Sordariales, Sordariomycetes). Una vez confirmada la polifilia de Microascus y Scopulariopsis, se caracterizaron debidamente como géneros separados, se reintrodujo Pithoascus y se describió el nuevo género Pseudoscopulariopsis. Los estudios de sensibilidad demostraron una actividad muy variable para todos los antifúngicos ensayados, con ausencia de patrones especie/específicos. Las equinocandinas y los azoles, principalmente micafungina y voriconazol, demostraron la mejor actividad in vitro.
Fungal infections are a cause of significant morbidity and mortality worldwide. In recent years, a large number of genera and species have been described as agents of opportunistic infections difficult to treat and with poor prognosis. In the present study we characterized morphologically and molecularly 300 clinical isolates belonging to the opportunistic fungal genera Acrophialophora, Cladosporium, Microascus, Scopulariopsis and Trichoderma. Species diversity among these isolates was determined and antifungal susceptibility profiles of the most important species were established. Besides the species commonly encountered, several species were recovered for the first time from clinical specimens, i.e, Acrophialophora levis, Cladosporium allicinum, C. asperulatum, C. funiculosum, C. flabelliforme, C. pseudocladosporioides, C. ramotenellum, C. subuliforme, C. tenuissimum, Microascus gracilis, Toxicocladosporium irritans, Trichoderma asperelloides, T. asperellum, T. erinaceus, T. gamsii, T. koningiopsis and T. sinuosum. From the clinical isolates the following new species were described: Microascus alveolaris, M. brunneosporus, M. campaniformis, M. expansus, M. intricatus, M. restrictus, M. verrucosus, Scopulariopsis cordiae y Trichoderma bissettii. The taxonomy of the genus Acrophialophora was revised and its final taxonomical position was found in Chaetomiaceae (Sordariales, Sordariomycetes). Once confirmed the polyphyly of Microascus and Scopulariopsis they were properly characterized as separate genera, Pithoascus was reintroduced and the new genera Pseudoscopulariopsis was described. Suceptibility assays showed a highly variable activity for all tested antifungals, no specific patterns were found. Azoles and echinocandins, mainly voriconazole and micafungin showed the best in vitro activity.
Fongs; Filogènia; Taxonomia; Hongos; Filogenia; Taxonomía; Fungi; Phylogeny; Taxonomy
57 - Biología; 577 - Bioquímica. Biología molecular. Biofísica; 579 - Microbiología; 616.9 - Enfermedades infecciosas y contagiosas. Fiebres
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.