Aeromonas, un microorganismo ambiental de importancia en salud humana y animal

Abstract

L'objectiu general va ser determinar la prevalença de Aeromonas spp en les 1365 soques identificades, 543 provenien d’aigua, 416 de mostres clíniques humanes i 203 procedents de peixos (carpes i truites), hortalisses i mariscs. S’investiga la seva presencia en agua regenerada procedent d’un tractament terciari per llacunatge i per llum UV i clor (UV + Cl). aquesta ultima utilitzades per el re d’hortalisses. El llacunatge només va reduir en un 82% la concentració de Aeromonas que s’eliminaren totalment després del tractament UV + Cl. No obstant això, es va observar recreixement en aquesta l'aigua emmagatzemada utilitzada per al reg. La mateixa soca de A. caviae s’aillá en l'aigua de rec i en l'enciam regat amb aquesta aigua, i el mateix va passa amb una soca de A. saranelli trobada en el julivert i en els tomàquet. Es fa pales per tant que l'aigua regenerada utilitzada per al rec es la fon de dispersió d’ especies patògenes de Aeromonas. L'espècie A. schubertii va ser recuperada per primer cop de musclos i l'espècie A. dhakensis del d'un dofí mort per una pneumònia. La identificació dels aïllats clínics en el MALDI-TOF va mostrar menys d'un 10% d'identificacions errònies. Això es degut a que la base de dades esta poc actualitzada e inclou, a més, soques erròniament etiquetades. Les soques clíniques corresponien a 9 espècies A. caviae (61,6%), A. veronii (21,6%), A. hydrophila (6,4%), A. media (4,5%) i A. dhakensis (1,2%), seguides de A. allosaccharophila, A. salmonicida i A. bestiarum (amb una incidència de 0,5% o inferior) i a 2 noves espècies recuperades de femta humana. A més, es van descobrir 5 noves espècies, 4 a partir d'aigua de llac i una a partir de mol•luscs bivalves.

El objetivo general fue determinar la prevalencia de Aeromonas spp, a partir de 1365 cepas, 543 procedentes de agua, 416 de muestras clínicas humanas y 203 de peces (carpas y truchas), hortalizas y mariscos. Se investigo su presencia en agua regenerada (tratamiento terciario) procedente de lagunaje y de un tratamiento de luz UV y cloro (UV + Cl), esta ultima utilizada para el riego de hortalizas. El sistema de lagunaje sólo redujo la concentración de Aeromonas en un 82% pero se eliminaron totalmente con UV + Cl. Sin embargo, esta última agua presento de nuevo estas bacterias al ser almacenada para el riego. La misma cepa de A. caviae (con igual genotipo) se aíslo en el agua utilizada para el riego y en la lechuga regada con dicha agua, como ocurrió con una cepa de A. saranelli encontrada en el perejil y los tomates. Se demostró por tanto que el agua regenerada utilizada para el riego es la fuente de dispersión de especies patogenas de Aeromonas. La especie A. schubertii fue recuperada por primera vez de mejillones y la especie A. dhakensis de un delfín muerto por una neumonía. La identificación de los aislados clínicos mediante MALDI-TOF generó un 10% de identificaciones erróneas. Esto es debido a que la base de datos esta poco actualizada e incluye, además, especies erróneas. Las cepas clínicas pertenecieron a 9 especies conocidas: A. caviae (61,6%), A. veronii (21,6%), A. hydrophila (6,4%), A. media (4,5%) y A. dhakensis (1,2%), seguidas de A. allosaccharophila, A. salmonicida y A. bestiarum (con una incidencia de 0,5% o inferior) y a 2 nuevas especies recuperadas de heces humanas. Además, se descubrieron 5 nuevas especies más 3 procedentes de agua de lago y otra a partir de moluscos bivalvos.

The general objective of this PhD Thesis was to determine the prevalence of Aeromonas spp. found by sequencing the rpoD gene among the 1365 identified strains. Two types of tertiary treated reclaimed water, one after a lagooning and the other after UV and chlorine (UV+ Cl) treatment were, together with other environmental waters, the dominating origin of the isolates (n=543), followed by 416 strains from human clinical samples and 203 that came from fish (carp and trout’s), vegetable irrigated with the reclaimed water and shellfish. The most relevant findings were that the lagooning system only reduced in an 82% the concentration of Aeromonas vs the 100% elimination after UV+Cl. However, re-growth was observed in the stored water use for irrigation. The same strain (ERIC genotrype) of A. caviae was found in the water used for irrigation and in the irrigated lettuce, as occurred for a strain of A. saranelli found in the parsley and in the tomatoes, indicating the origin for the strains in the reclaimed irrigation water. The species A. schubertii was recovered from the first time from mussels and the species A. dhakensis in the longs of a dolphin with a fatal pneumonia. MALDI-TOF showed less that 10% of erroneous identifications of the clinical isolates, that are generated by the poorly updated database that includes in addition erroneous species. The clinical strains corresponded to 9 know species i.e. A. caviae (61.6%), A. veronii (21.6%), A. hydrophila (6.4%), A. media (4.5%) and A. dhakensis (1.2%) followed by A. allosaccharophila, A. salmonicida and A. bestiarum (with an incidence of 0.5% or lower) and to 2 new species recovered from human faeces. In addition, 4 new species were discovered from water bodies associated to cyanobacteria blooms and a new species from bivalve molluscs.