Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Abstract

The thesis focusses on the right angle where facades and sidewalks intersect, a thick folded hinge with a primarily collective use mostly occupied by retail, characterized by an invasive and transforming nature. The activities have as main stage the arrival of the architecture on streets - the ground-floors-, where boundaries between public, private and collective change their thickness, degree of transparency or perforation, become discontinuous, disappear at times, or grow and get separated from the ground level. It is in this level where the urban public component is mainly developed, because it is where the interaction between residents and visitors with the built environment helps to magnify the conditions of urbanity (1) of the city. Certain tracks on the urban landscape are the result of the collective action of retail: interventions that drill or sculpt the architecture, that superpose new structures or that overflow and extend themselves over the nearest piece of city. These actions are sauteed in time and produce overlapping scenarios that can be explained in detail to highlighting the importance of the contribution of these retail parasitacions -spontaneous and beyond the norms in many occasions- to the complexity and intensity of the public use of the sidewalks. The thesis approaches to urban retail from tour perspectives that established the theoretical basis for understanding the ground floor cityscape. The text is accompanied by a set of maps and images that explore both appropriate ways to understand and represent the threshold between the public space of streets and squares and the collective space of commerce. The first chapter reviews the scientific literature on which the research is supported, while unfolding the sensitive imagery around the topic. These texts and images accompany the formulation of the first hypothesis: what happens on the lower floors largely determines the character of the city. The second chapter describes types of buildings dedicated to commerce from the point of their morphology and their urban setting rules. It looks at how they have evolved and how they have been transformed into structures that have reversed the logic of the original model, or how hybridized to respond to the needs that commerce requested the city. The assumption on which it rests is the fact that retail and its implicit forms have an invasive and transformative character, and experiencing these changes inflicted in their environment they characterize the use of the urban grounscape. The third part focuses on three fragments in the center of Barcelona and explains them from the presence of some forms of retail described in the previous chapter: explaining their morphology or origin, reviewing municipal regulations that regulate them, mapping their use. Much to the way in which it manifests itself, retail always involves as mall-scale urban dimension, an oscillating roughness on the street level, a few ripples in the encounter of facades and sidewalks that are always in constant motion. The fourth chapter exposes the thesis establishing relations with the three previous with a thought on the contemporary commercial landscapes -those that characterize urban centers, those that are decentralized and tied to the transport infrastructure, those that remain without a physical support- and determines that to each of these scenarios correspond different rhythms and times, which are those of the retail forms that characterize their geography. (1) Sola-Morales (2010) defines Urbanity as the sum of "permeability, sensuality and respect" that is "not only in economic and social activity, but is also in the matter of architecture." La urbanitat de la arquitectura" [The urbanity of architecture], Inaugural Lecture academic year 2009-2010 at ETSAB, Barcelona: Visions n.8)

La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia. (1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)