Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació
Programa de doctorat en Comunicació
La inquietante extrañeza en el cine parte de considerar la experiencia cinematográfica como un acontecimiento de la sensibilidad. La sala oscura proporciona una intimidad con extraños, y el silencio y la oscuridad evocan lo ‘infantil inextinguible’ de la angustia, descubierto por Sigmund Freud, cuando se atreve a penetrar la comarca de la estética y teoriza lo Unheimlich como lo extraño que invade lo familiar. Un afecto estético. Esta tesis muestra que el cine es Unheimlich pues acosa la realidad con la hoz de la mirada que afecta, hace germinar dramas y pone en escena fantasmas que inquietan dentro y fuera del campo visual: los fantasmas de la mirada y la voz. El goce del cuerpo frente a las sombras andantes es abordado a partir del apetito del ojo, el drama anatómico provocado por el close-up, las pantallas como ventanas cerradas, la estasis perturbadora de las imágenes, y la voz del otro lado al teléfono como personaje del cine.
Uncanniness at the cinema comes up when considering the cinematographic experience as an event of sensibility. The dark theatre provides intimacy with strangers while silence and darkness evoke the endless angst of childhood discovered by Sigmund Freud, as he ventures into the field of aesthetics to theorize the Unheimlich as a strangeness that invades the familiar. An esthetic affect. This thesis shows cinema is uncanny because it hovers over reality with the sickle of gaze that shakes things up, within and beyond the field of the visual: the phantoms of gaze and voice. The jouissance of the body before the walking shadows is developed here from the standpoint of the appetite of the eye, the anatomic drama of the close-up, the screen as closed windows, the disturbing stasis of images, and the voice at the other end of the phone receiver as a film character.
Cine; Unheimlich; Inquietante extrañeza; Extimidad; Experiencia; Goce; Mirada; Close-up; Voz; Cinema; Uncanniness; Extimity; Experience; Jouissance; Gaze; Voice
77 - Fotografía. Cinematografía
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.