Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
El gen de l'halotà ha estat vinculat a un augment de la qualitat de canal porcina, que s'acompanya, però, d'una disminució de la qualitat de carn i del benestar animal. Per aquest motiu, aquest treball pretenia respondre si existirien alternatives econòmicament viables a l'ús del gen halotà, que permetessin disminuir les seves repercussions negatives a nivell de qualitat de carn i benestar sense afectar els seus avantatges en qualitat de canal.<br/>Per tal d'aconseguir aquests objectius, es va fer el seguiment de dos lots d'animals, des de la maternitat fins al sacrifici. Aquests dos lots d'individus es van diferenciar fonamentalment en la línia paterna utilitzada: dues línies heterozigotes pel gen halotà en el primer lot, una de raça Pietrain i l'altra híbrida Large White¥Pietrain, i tres línies Pietrain en el segon lot, dues lliures del gen i una homozigota recessiva. Alhora, es van recollir mostres en dos escorxadors per tal de determinar les freqüències de mortalitat per cada genotip. Els resultats es van agrupar en cinc capítols en funció de la naturalesa dels experiments d'on es van obtenir i dels factors avaluats. En el primer capítol es van agrupar tots els resultats de conducta individual i social, tant de garrins com de porcs d'engreix. El segon i tercer capítol corresponen als resultats de qualitat de carn i canal i fisiologia d'estrès determinats després de sotmetre als animals a tractaments previs al sacrifici diferents. El quart capítol recull les dades obtingudes en el Centre de Control Porcí (centre de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) sobre productivitat i conducta alimentària. Finalment, el darrer capítol tracta sobre les freqüències de mortalitat estimades per a cada genotip. Aquests capítols estan precedits d'una introducció general i seguits per una breu discussió general dels resultats i conclusions. <br/>Les conclusions del treball foren que, en relació a la conducta social i alimentària, el genotip halotà va mostrar un efecte poc consistent al llarg del temps, inferior al d'altres factors estudiats com l'edat dels individus o l'horari d'observació. Contràriament, es van obtenir indicis per suggerir que el genotip podria influir la resposta individual dels porcs a situacions de novetat o en condicions estressants com les plantejades durant un transport a l'escorxador, de manera que els individus heterozigots foren més reactius. Pel què fa a la qualitat, el genotip heterozigot va estar associat a un major contingut de magre de les canals i de pernil, però alhora a una pitjor qualitat de carn i benestar. La mortalitat durant el transport i espera fou clarament superior pels porcs nn i Nn, comparat amb els NN. Contràriament, els efectes de la línia paterna foren significatius sobre la qualitat de canal, conducta alimentària i productivitat, però poc importants pel què fa la qualitat de carn i benestar. La conclusió general fou, per tant, que algunes línies paternes millorades com les de l'estudi podrien representar una bona alternativa al genotip halotà, en la mesura que no disminueixen la qualitat de canal i els seus efectes sobre la qualitat de carn i benestar són molt inferiors.
Halothane gene has been associated with an increase in porcine carcass quality, alongside a negative effect on meat quality and animal welfare. For this reason, the main objective of this work was to determine whether there would be feasible alternatives on economical grounds to the use of the gene that could bring similar positive effects on carcass quality without compromising meat quality and animal welfare.<br/> In order to answer this question, two batches of pigs were observed from the farrowing pens to the abattoir. The main difference between these two batches was the terminal sire line used: two heterozygous sire lines in batch 1, a Pietrain and a Large White¥Pietrain, and three Pietrain lines in batch 2, two of them free of the halothane gene and a homozygous recessive. Moreover, samples of pigs which died during transport or at lairage were collected at two abattoirs to determine within genotype frequencies of mortality. The results have been organized in five chapters according to the type of experiments or effects evaluated. The first chapter summarize the results on individual and social behaviour of both piglets and growing pigs. The second and third chapter show the results related to meat and carcass quality and stress physiology obtained after delivering the pigs to the abbatoir under different pre-slaughter treatments. The forth chapter deals with the results obtained at the Pig Testing Centre about performance and feeding behaviour. Finally, the last chapter reflects the mortality rates estimated for each genotype. This chapters are preceded by a general introduction and followed by a brief general discussion of the results and conclusions. <br/>The conclusions of this work were that, in relation to social and feeding behaviour, halothane genotype did not show a consistent effect, and it was surpassed by the effect of other factors such as age of pigs or time of day of observation. In contrast, the results suggested that Nn pigs could be more reactive when challenged in a novel situation or when subjected to stressful conditions like transportation to the abattoir. In relation to quality, heterozygous pigs did present carcass with a higher lean content and primal cut yield, but it was associated also with a lower meat quality and poorer animal welfare compared to halothane free pigs. Mortality rates were clearly higher for nn and Nn pigs compared to NN. Conversely, terminal sire line significantly affected those parameters of carcass quality, feeding behaviour and performance, but its effects on meat quality and welfare were less important compared to those of halothane genotype. Therefore, the general conclusion was that improved terminal sire lines, like halothane free Pietrain lines, could bring similar effects than halothane genotype in terms of carcass quality, without compromising meat quality and welfare.
Genotip Halotà; Benestar animal; Qualitat carn
574 - General ecology and biodiversity
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.