Revascularización percutánea en el tratamiento de la cardiopatía isquémica crónica estable: aspectos asistenciales, técnicos y de seguridad

Abstract

Al nostre estudi avaluem l' estratègia de revascularització percutània com a tractament de la cardiopatia isquèmica crònica i estable al nostre medi. Estudiem els predictors independents per a la prolongació de l'ingrés després de la realització de l'intervencionisme coronari percutani. Amb això es dibuixen els criteris d'exclusió d'un programa d'angioplàstia ambulatòria. També s'identifiquen els pacients amb un major risc per a reingressar al mes i al cap de tres mesos post procediment. Finalment s'analitza la mortalitat a l'any. Els predictors independents per la prolongació de l'ingrés són: realitzar el procediment via femoral, que a la nostra població selecciona pacients amb procediments més complexos, els pacients de més edat, la hipertensió arterial, la insuficiència renal crònica, la malaltia vascular perifèrica i el tractament del tronc coronari esquerra. L'accés femoral i realitzar intervencionisme per insuficiència cardíaca o miocardiopatia dilatada, varen augmentar de forma significativa el risc de reingrés al mes. Els factors que es relacionen de manera significativa amb la mortalitat a l'any per totes les causes, varen ser el reingrés al mes, l'intervencionisme per insuficiència cardíaca, la no utilització de stent farmacoactiu i tractar un vas diferent de la coronària dreta.

En nuestro estudio evaluamos la estrategia de la revascularización percutánea como tratamiento de la cardiopatía isquémica crónica y estable en nuestro medio. Estudiamos los predictores independientes para la prolongación del ingreso tras realización de intervencionismo coronario percutáneo. Con ello se dibujan los criterios de exclusión de un programa de angioplastia ambulatoria. También se identifican los pacientes de mayor riesgo para reingresar al mes y tres meses postprocedimiento. Finalmente se analiza la mortalidad al año. Los predictores independientes para la prolongación del ingreso son: realizar el procedimiento por vía femoral, que en nuestra población selecciona pacientes con procedimientos más complejos, los pacientes más añosos, la hipertensión arterial, la insuficiencia renal crónica, la enfermedad vascular periférica y el tratamiento de tronco coronario izquierdo. El acceso femoral y realizar intervencionismo por insuficiencia cardiaca o miocardiopatía dilatada, aumentaron de manera significativa el riesgo de reingreso al mes. Los factores que se relacionaron de manera significativa con la mortalidad al año por todas las causas fueron el reingreso al mes, el intervencionismo por insuficiencia cardiaca, la no utilización de stent farmacoactivo y el tratar un vaso diferente a la coronaria derecha.

Our study evaluates percutaneous revascularization strategy as a treatment for chronic stable cardiac ischemic disease in our environment. We study independent predictors for prolonging hospitalization after percutaneous coronary revascularization. These predictors are used in the design of exclusion criteria for a same day discharge angioplasty program. We also identify the profile of patients who have a higher risk for readmission at one month and at three months. Finally, we analyse mortality after one year follow up. The independent predictors for prolonging hospitalization were femoral approach (this approach is used for more complex procedures in our sample), older people, hypertension, chronic renal failure, peripheral vascular disease and percutaneous treatment of left main coronary artery. Femoral approach and percutaneous revascularization for the treatment of heart failure or dilated cardiomyopathy were significant factors for one-month readmission. Significant factors related to one-year overall mortality were one-month readmission, percutaneous coronary intervention in heart failure context, non-use of drug eluting stent and the treatment of a different vessel than right coronary artery.