Steroid levels, steroid metabolic pathways and their modulation by endocrine disruptors in invertebrates


Autor/a

Janer Gual, Gemma

Director/a

Porte Visa, Cinta

Guitart Bas, Raimon

Data de defensa

2005-11-07

ISBN

8468979120

Dipòsit Legal

B-7541-2006



Departament/Institut

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia

Resum

El invertebrats constitueixen el 95% de les espècies animals i, com en el cas dels vertebrats, són susceptibles a l'efecte dels disruptors endocrins (DEs). Tot i això, la comprensió d'aquest fenomen està limitada pel desconeixement del sistema endocrí dels invertebrats. L'alteració de la síntesis i metabolisme d'hormones esteroides és un dels possibles mecanismes d'acció dels DEs. En aquesta tesi s'ha caracteritzat el metabolisme d'hormones esteroides en diferents espècies d'invertebrats per tal d'avaluar l'efecte in vitro de DEs en aquestes espècies, i finalment investigar l'efecte in vivo de DEs en els nivells i el metabolisme d'esteroides en espècies d'un filum seleccionat (Mol·lusca). Les espècies investigades (Mollusca: Marisa cornuarietis, Mytilus sp., i/o Crassostrea virginica; Crustacea: Hyalella azteca; i Echinoderma: Paracentrotus lividus) van metabolitzar la testosterona a una sèrie de metabolits de fase I que també són formats per vertebrats, amb l'excepció de 4-androstene-3?,17?-diol, un metabolit format per P. lividus i H. azteca. Una de les diferències més importants amb els vertebrats va ser la baixa contribució de les hidroxilacions en el metabolisme de testosterona, i en el cas dels mol·luscs, el metabolisme d'androstenediona (reducció en 5??en comptes de reducció en 17?). Pel que fa al metabolisme de testosterona de fase II, les sulfotransferases es trobaven en nivells alts en P. lividus, però baixos o indetectables en H. azteca i totes les espècies de mol·luscs investigades. En canvi, tots els invertebrats estudiats presentaven una gran capacitat de conjugació d'hormones esteroides amb àcid grassos, una via que sembla que ha estat ben conservada al llarg de l'evolució. Els nivells d'hormones esteroides i algunes de les vies enzimàtiques que les metabolitzen van mostrar diferències estacionals, entre diferents teixits i entre sexes, fet que recolza la possible funció fisiològica de les hormones esteroides en invertebrats. Alguns xenobiòtics van interferir in vitro amb els enzims que metabolitzen les hormones esteroides. Entre les vies investigades, la 5?-reductasa i la sulfotransferasa, van mostrar la sensibilitat més alta a inhibició/activació per tributilestany (TBT), trifenilestany (TPT) i fenarimol. Per últim es va investigar l'efecte de l'exposició a estradiol, petroli, i la barreja de petroli i compostos alquilfenòlics en bivalves Mytilus sp., i l'exposició a metiltestosterona, TBT, TPT i fenarimol en el gasteròpode M. cornuarietis. El tipus d'efectes induïts per l'estradiol van dependre en gran mesura de la seva concentració. Algunes de les respostes observades en els musclos exposats a petroli o la barreja de petroli i alquilfenols, van ser similars a les que s'havien observat per concentracions altes d'estradiol. En aquests experiments es va observar també el possible rol que juga la conjugació d'esteroides amb àcid grassos en la regulació dels nivells d'esteroides lliures. L'exposició als compostos organoestànnics (TBT i TPT) va causar l'aparició d'imposex i va resultar en una reducció del nivell d'esteroides en forma esterificada en femelles de M. cornuarietis, però no en mascles. Els altres compostos avaluats (metiltestosterona i fenarimol) van induir imposex en femelles, però no van mostrar alteracions en els nivells d'esteroides esterificats, de manera que no es va poder demostrar la connexió entre la davallada dels nivells d'esteroides conjugats amb àcids grassos i el fenomen de l'imposex. L'exposició a TPT va inhibir 5?-reductasa en femelles de M. cornuarietis. Tot i així, cap dels dos organoestànnics va alterar el dimorfisme sexual en el metabolisme d'androstenedione que existeix en el complex glàndula digestiva/gònada d'aquest gasteròpode. En resum, aquesta tesi contribueix al coneixement del metabolisme d'andrògens en invertebrats i identifica dianes on poden actuar els disruptors endocrins.


Ninety-five percent of all animal species are invertebrates, and like vertebrates, they are susceptible to endocrine disruption. Nevertheless, there are important gaps on the knowledge of the endocrine system of invertebrates that hinder the understanding of the endocrine disruption phenomena in those species. Steroid synthesis and metabolism is one of several possible targets of endocrine disruptors. This thesis aimed to characterize sex steroid metabolism in different invertebrate species, to test the in vitro effect of model endocrine disruptors in those species, and to test the in vivo effect of model endocrine disruptors on steroid levels and metabolism in species from a selected phyla (Mollusca). The species investigated (Mollusca: Marisa cornuarietis, Mytilus sp., and/or Crassostrea virginica; Crustacea: Hyalella azteca; and Echinoderma: Paracentrotus lividus) were able to form a series of phase I metabolites of testosterone that are also formed by vertebrates, with the exception of 4-androstene-3?,17?-diol, a metabolite formed by P. lividus and H. azteca. One of the major differences with vertebrate species was the lower contribution of hydroxylases in the metabolism of testosterone, and the metabolic fate of androstenedione in molluscs (5?-reduction instead of 17?-reduction). Regarding phase II metabolism of testosterone, sulfotransferases were found at high levels in P. lividus, but low or undetectable levels were present in H. azteca and the molluscan species investigated. In contrast, the conjugation of steroids with fatty acid moieties was present in all invertebrates investigated, showing that acyl-CoA:steroid acyltransferases are well-conserved through evolution. Steroid levels and the enzymatic activities for some metabolic pathways showed differences between males and females, among tissues, and between seasons in some invertebrate species, which adds further evidence for a physiological role of sex steroids in invertebrates. Some xenobiotics modulated steroid metabolic pathways in invertebrates in vitro. Among the pathways investigated, 5?-reductase and sulfotransferase showed the highest sensitivity to inhibition/activation by tributyltin (TBT), triphenyltin (TPT) and fenarimol. Finally, the effects of the exposure to estradiol, crude oil, and the mixture of crude oil and alkylphenolic compounds in Mytilus sp. and the exposure to methyltestosterone, TBT, TPT and fenarimol in the gastropod M. cornuarietis were investigated. The type of effects induced by estradiol depended greatly on the concentration. Some of the responses observed in mussels exposed to crude oil and the mixture of crude oil and alkylphenols were similar to those observed in mussels exposed to the highest concentrations of estradiol. Those experiments also showed that esterification seems to play a key role in the regulation of free steroid levels in bivalve molluscs. The exposure to the organotin compounds (TBT and TPT) caused imposex and decreased esterified steroid levels in females of M. cornuarietis, but not in males. Methyltestosterone and fenarimol induced imposex in females, but did not lead to alterations in esterified steroid levels. Therefore, the connection between a decrease of esterified steroids and the phenomena of imposex could not be proved. The exposure to TPT inhibited???-reductase in female M. cornuarietis. However, neither TPT nor TBT altered the sexual dimorphism in androstenedione metabolism that exists in the digestive gland/gonad complex of this snail species. Overall, this thesis contributes to the knowledge of androgen metabolism in invertebrate species and identifies possible targets of endocrine disruption.

Paraules clau

Esteroides; Invertebrats; Disrupció endocrina

Matèries

612 - Fisiologia

Àrea de coneixement

Ciències Experimentals

Documents

gjg1de2.pdf

4.058Mb

gjg2de2.pdf

1.946Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)