Are mountains leaving agriculture behind? The complex dynamics of agricultural abandonment in the pyrenees

Abstract

El camp europeu està canviant. Les transformacions socioeconòmiques i ambientals que està patint són molt nombroses. L'abandonament de l'agricultura és el més estès d'aquests canvis. De fet, l'abandonament de l'agricultura ha esdevingut la tendència de canvi d'ús i de cobertura del sòl més destacada de les societats industrials, especialment durant la segona meitat del segle XX. Aquesta tendència és particularment notòria a les zones muntanyoses. Força abundants han estat els intents d'explicar aquestes transformacions. Tanmateix, hi ha una manca de recerca exhaustiva i específica, que integri tant les ciències naturals com socials, així com també el coneixement expert i el local. Aquesta tesi utilitza aquest enfocament integrat i se centra en la regió dels Pirineus. Malgrat això, els resultats obtinguts han estat en tot moment contrastats amb els d'altres recerques realitzades a altres entorns, molt especialment a la resta de zones muntanyoses d'Europa. Aquesta tesi considera la situació crítica en què l'agricultura es troba actualment a les zones de muntanya, i l'emmarca dins un conjunt de dinàmiques complexes i transformacions que estan ocorreguent entre les esferes ambiental, econòmica i cultural: (1) creixent simplificació dels agroecosistemes, com palesen processos de degradació de praderies seminaturals; (2) reestructuracions econòmiques, reflectides en la coexistència de diferents estratègies d'ajustament entre les famílies grangeres; i (3) recomposicions socials i polítiques, expressades per les tensions existents entre diversos discursos de ruralitat sobre el paper de l'agricultura i les zones rurals en el seu conjunt. <br/>L'objectiu d'aquesta tesi és el d'explicar les raons i els efectes locals d'aquests canvis, així com també examinar el paper que l'agricultura pot jugar en el futur desenvolupament de la població que viu a zones de muntanya amb un elevat risc d'agandonament de l'agricultura. Amb aquest propòsit, es suggereix distingir entre les dues principals estratègies que les granges duen a terme com a resposta a la seva actual situació de vulnerabilitat. Aquestes són, per una banda, l'estil d'agricultura que preserva l'estoc, que a fi de garantir la continuïtat de la família grangera duu a terme sistemes de gestió i estratègies d'ajust que conserven i dinamitzen l'estoc intrínsec de recursos agrícoles (p.e. mà d'obra, bestiar o terra) i disminueixen la dependència de factors externs. I per l'altra, l'estil d'agricultura simplificada, que debilita i empobreix l'activitat agrícola, ja sigui tot degradant els recursos agrícoles, amb la implementació de sitemes de gestió de baix cost; o bé tot desplaçant-los de l'activitat agrícola cap a d'altres, com el turisme rural o altres menes de feina fora de la granja. En els debats polítics i científics sobre el desenvolupament rural a les regions muntanyoses d'Europa, com a conseqüència de les limitacions socioeconòmiques i ambientals estructurals que presenten aquestes zones, l'assoliment d'unes muntanyes vives i sostenibles sovint s'associa amb el canvi de motivació, d'estar centrada en la producció d'aliments a estar-ho en l'adopció de noves pràctiques multifuncionals. A les zones de muntanya amb un elevat risc d'abandonament de l'agricultura, se suggereix l'existència de dues concepcions diferents de la multifuncionalitat, en relació amb els dos estils d'agricultural abans esmentats: (a) la multifuncionalitat de l'agricultor, i (b) la multifuncionalitat de l'agricultura. Mentre la noció de multifuncionalitat de l'agricultor posa èmfasis en la polivalència del granger, com a estratègia de desenvolupament rural; la noció de multifuncionalitat de l'agricultura remarca els múltiples beneficis socials que la pràctica de l'agricultura comporta ja sigui directament o indirecta. L'agricultura, i particularment l'agricultura de muntanya, és certament multifuncional. Tanmateix, en les actuals circumstàncies a les zones de muntanya amb un risc elevat d'abandonament de l'agricultura, les estratègies de desenvolupament rural que fomenten una degradació encara major d'aquesta activitat i una fugida dels recursos agrícoles, com és el cas de l'estil d'agricultura simplificada i la concepció de la multifuncionalitat de l'agricultor, no són les adequades. Doncs, aquestes acceleren encara més el procés d'abandonament de l'agricultura i, conseqüentment, disminueixen la capacitat de l'activitat agrícola de garantir les 'múltiples' funcions a aquestes regions. Finalment, s'argumenta que és possible garantir a la vegada granges viables i una economia rural diversificada a les zones de muntanya, mitjançant l'apreciació del caràcter multifuncional de l'agricultura de muntanya i no de l'agricultor. <br/>Paraules clau: canvi rural, estratègies d'ajustament de la granja, discursos de ruralitat, diversificació, abandonament parcial, multifuncionalitat, prats de dall

The face of the European countryside is changing. The socioeconomic and environmental transformations that rural areas are undergoing are numerous. Agricultural abandonment is the most widespread of these changes. In fact, agricultural abandonment has become the most remarkable trend in land-use and land-cover change in industrialised societies, especially since second half of the 20th century. This tendency is particularly acute in mountainous areas. There have been many attempts to explain and shed light on such complex transformations. However, there is still a lack of in-depth and comprehensive research derived from the integration of both social and natural sciences, as well as from the integration of expert and local knowledge. This dissertation uses this integrative approach and focuses on an area of the Pyrenees, although its findings resonate and are contrasted with other results and research carried out in other contexts, especially with the rest of European mountains. This work considers the critical situation agriculture in mountains now encounters, and understands it as part of a set of complex dynamics and changes which occur between the environmental, economic and cultural spheres. Namely such transformations have to do with: (1) increasing agroecosystem simplifications, illustrated by processes of degradation of semi-natural grasslands; (2) economic restructuring, reflected by the coexistence among household farms of distinct adjustment strategies to secure their continuity; and (3) social and political recomposition, expressed by the tensions among diverse discourses of rurality about the role ascribed to agriculture and rural areas as a whole. <br/>This dissertation sets out to explain the reasons and the local effects of such changes and aims to examine the role that agriculture could play in the future development of people living in agricultural abandonment risk mountain regions. To this aim, a distinction between two main modes of farming is suggested, both of which appear as a reaction to their current vulnerable situation. These are, on the one hand, the stock¬preserving mode of farming, which to secure the continuity of farm households undertakes management regimes and adjustment strategies that enhance and preserve their stock of farming resources (e.g. labour, livestock or land) and decrease the dependence on external factors. And on the other, the simplified mode of farming, which weakens and impoverishes the agricultural activity by both degrading the farming resources, through undertaking low-cost management regimes, and moving them away from farming to other activities such as farm tourism or off-farm employment. In the policy and scientific debates on rural development in European mountain regions, given the structural socioeconomic and environmental constraints of these areas, the attainment of sustainable living mountains is often associated with a move away from the food-producing determination of farm households to adopt new multifunctional rural development practices. In agricultural abandonment risk mountain regions, it is suggested that two different conceptions of multifunctionality may be identified in connexion with the two modes of farming distinguished: (a) the multifunctionality of farmer, and (b) the multifunctionality of agriculture. While the notion of the multifunctionality of farmer puts emphasis on the farmer's polyvalence as a strategy of rural development, the notion of the multifunctionality of agriculture stresses the multiple alternative social benefits that the undertaking of the farming activity directly and indirectly brings about. Agriculture, and particularly mountain agriculture, is certainly multifunctional in nature. However, in the present circumstances of great risk of agricultural abandonment in mountain regions, strategies of rural development that encourage further degradation and moving of farming resources away from agriculture, as done by the simplified mode of farming and the conception of the multifunctionality of farmer, do not seem to be adequate. These accelerate even more the agricultural abandonment process, and consequently undermine the capability of mountain agriculture to guarantee the 'multiple' functions in these regions. It is thus argued that to guarantee at the same time both viable farms and a diversified rural economy in mountain regions is possible, through the appreciation of the multifunctional nature of mountain agriculture and not the farmer one. <br/>Keywords: rural change, farm adjustment strategies, discourses of rurality, farm diversification, partial abandonment, multifunctionality, hay meadows.