L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria

Abstract

Aquesta tesi presenta una panoràmica en clau artísica del pla de Lleida entre 1875 i 1936. Hem constatat que durant aquesta època prenen forma i es consoliden uns mecanismes, unes estructures i unes dinàmiques imprescindibles per a la supervivència del fet artístic a Ponent, de tal manera que la concepció tòpica d’aquest territori com una estepa pel que feia a l’àmbit cultural i artístic queda en entredit. Sense oblidar que el nostre objecte d’estudi ocupa una posició perifèrica dins del marc general de l’art català d’època contemporània, presentem una lectura renovada gràcies a la incorporació de propostes metodològiques pròpies de disciplines amb poca o cap relació directa amb la història de l’art com són la teoria dels camps de poder (pròpia de la sociologia) i la teoria dels polisistemes (habitual en estudis de traducció). Des d’aquest punt de vista hem superat un escenari tradicionalment definit en base a oposicions binàries, sublimades en la relació Lleida-Barcelona i en la dialèctica centre-perifèria, i hem traçat un panorama sensiblement més ric en matisos, que aporta una major dimensió al coneixement disponible i encaixa com una peça més en el gran polisistema que és l’art català d’època contemporània.

La presente tesis ofrece una panorámica en clave artística de la zona conocida como “Ponent” o “pla de Lleida” (llano en el sur de la provincia de Lleida, aproximadamente formado por las comarcas de la Noguera, Segrià, Urgell y Pla d’Urgell) entre 1875 y 1936. Hemos constatado que durante esta época se forman y se consolidan unos mecanismos, unas estructuras y unas dinámicas imprescindibles para la supervivencia del hecho artístico de Ponent, de tal modo que la concepción tópica sobre este territorio como una estepa en lo referente al ámbito artístico y cultural queda en entredicho. Sin olvidar que nuestro objeto de estudio ocupa una posición periférica dentro del marco general del arte catalán de época contemporánea, presentamos una lectura renovada gracias a la incorporación de propuestas metodológicas propias de disciplinas con poca o ninguna relación directa con la historia del arte, como son la teoría de los campos de poder (propia de la sociología) y la teoría de los polisistemas (habitual en estudios de traducción). Desde este punto de vista hemos superado un escenario tradicionalmente definido en base a oposiciones binarias sublimadas en la relación Lleida-Barcelona y en la dialéctica centro-periferia, y hemos trazado un panorama sensiblemente más rico en matices, que aporta una mayor dimensión al conocimiento disponible y encaja como una pieza más en el gran polisistema que es el arte catalán de época contemporánea.

This thesis presents a panoramic view of the artistic phenomena occured in the area known as “pla de Lleida” or “Ponent” (the plain territory located in the southern part of Lleida’s province in West Catalonia, currently roughly comprised by Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, and Urgell regions) between 1875 and 1936. During this period, the mechanisms, structures, and dynamics essential to ensure Ponent’s artistic life are developed and consolidated, setting grounds for discussion about the traditional cliché about Lleida being an artistic and cultural desert. Regarding Catalan contemporary art as a whole, our subject matter is certainly in a peripheric position. However, this stance is observed from a renewed point of view by the means of a combination of field and polysystem theory. This is a rare approach in art history, but it has allowed us to overcome a scenario based upon binary oppositions —condensed in centre-periphery relationships and the dialectics between Lleida and Barcelona— and thus to draw a richer panorama, which provides a new dimension to available knowledge and fits in as another part in the great polysystem of contemporary Catalan art.