Educar a favor d'una nova cultura ambiental de l'aigua

Abstract

Aquesta tesi doctoral és un estudi de casos que té per objectiu identificar i analitzar les condicions i les activitats que contribueixen a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua en l'alumnat de l'Educació Primària (EP) i en els estudiants del Grau d'Educació Primària (GEP). Entenent per nova cultura ambiental de l'aigua el conjunt de coneixements -tant conceptuals com actitudinals- que han d'afavorir una competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. En el cas de primària, s'han analitzat tres experiències que tenen en comú haver aprofitat activitats i recursos que s'ofereixen des de la comunitat i participar en el programa d'educació ambiental Barcelona Escoles + Sostenibles. L'anàlisi d'aquestes experiències ha permès caracteritzar la cultura ambiental de l'aigua que s'afavoreix actualment des dels centres educatius i les activitats que hi han contribuït. En el cas dels mestres en formació, s'ha analitzat la contribució de l'assignatura de didàctica de les ciències a la formació del coneixement didàctic del contingut del cicle de l'aigua. Els resultats d'aquesta recerca han mostrat una visió global dels coneixements sobre l'aigua que s'aprenen a l'educació primària i els que perduren en finalitzar l'etapa de l'educació secundària (cas dels mestres). Els resultats evidencien que hi ha dificultats en la conceptualització del cicle natural que es perpetuen al llarg de l'educació obligatòria (com ara, el poc reconeixement de les aigües subterrànies, les dificultats per explicar el procés de condensació). I en el cas del cicle urbà, els resultats mostren que el seu funcionament és molt desconegut per l’alumnat de primària i en el cas dels estudiants del GEP, tot i tenir més coneixements inicials que els de primària, no tots ells tenen una idea complerta del seu funcionament. Tanmateix, el seguiment realitzat amb els estudiants del GEP i en un dels grups d'EP s'ha pogut comprovar que aquestes dificultats poden ser superades quan, en primer lloc, el professorat les identifica i organitza activitats de regulació metacognitiva per afavorir la progressió en el seu aprenentatge. I en segon lloc, quan les activitats externes o realitzades per persones externes a l'escola com els educadors ambientals -que també s'ha comprovat els seus beneficis- s'interrelacionen amb el treball d'aula. Una de les aportacions didàctiques d'aquest treball és la identificació dels aspectes que cal incloure o revisar per tal que, des de l'escola, s'afavoreixi la competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. I en aquest sentit, una de les propostes més pràctiques que han emergit són els mapes d'idees per a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua (mapa del cicle natural, del cicle urbà i del consum i la conservació de l’aigua) i les propostes de progressió (condensació i energia). Amb aquest treball s'ha revisat d'on venim i a on som en relació a la cultura ambiental de l'aigua, per tal de poder decidir cap a on volem anar tenint en compte els reptes de futur que es plantegen en relació a la crisis ambiental de l'aigua.

This doctoral thesis is a study of cases that has for objective identify and analyze the conditions and the activities that contribute to the formation of a new environmental water culture in the primary education schools and also in the university (Primary Education Degree). A new environmental water culture needs a set of knowledge - both conceptual and attitudinal- in order to develop the action competence towards the water resources conservation. It has been analyzed three cases at primary's schools that have as a common feature to use activities and resources that community offers to schools and to be participants of Barcelona Escoles + Sostenibles environmental education program. This case study has been useful to identify the environmental water culture that is developed at primary education schools and it has also been useful to identify which activities have helped to develop them. In the case of pre-service teachers, it has been analyzed the contribution of Science Teaching subject to develop the Pedagogical Content Knowledge (PCK) related to the water cycle model. The results of this research have shown a whole vision of elementary students' water knowledge and also the knowledge that remains at the end of secondary education (pre-service teachers' case). Moreover the results have shown that in the case of the natural water cycle, conceptual difficulties seem to perpetuate throughout compulsory education (difficulties of identifying underground water, difficulties to explain condensation process). In the case of the urban water cycle, the results have shown that both elementary students and university students, with these last ones with more initial knowledge, do not have a complete and clear picture of how the main process works. However analyzing teaching sequences carried out with pre-service teachers and also in one primary education class group it has been proved how to overcome these difficulties. Firstly when teachers identify and organize activities that promote metacognition and self regulation, students improve clearly their knowledge. And secondly, when activities carried out by environmental educators (indoors or outdoors) are integrated into the teacher planning they become more useful to the learning process. The main implication of this research is the identification of the aspects that would be important to include or review in water cycle teacher planning in order to develop the action competence in favor of water resources conservation. One of the main proposals that have emerged from this research is the conceptual maps (natural cycle, urban cycle and consumption and conservation) and the progression maps (condensation and energy). Finally this research has reviewed from where we come and where we are in relation with environmental water culture in order to decide to where we want to go taking into account the future challenges in relation with the environmental water crisis.