Des de la legalitat: Entitats civils i oposició al franquisme

Abstract

La societat civil catalana va viure un procés de gran mobilització antifranquista a partir de la dècada dels anys seixanta. Una part important de la població va vehicular els seus anhels de llibertat a través d’entitats que, tot i operar des del terreny legal, van exercir un paper de denúncia de la dictadura i pressió per a l’establiment d’un Estat de dret que respectés els drets humans. Aquest és el cas d’Òmnium Cultural, Justícia i Pau, Amics de les Nacions Unides i el Col·legi d’Advocats de Barcelona. La seva especial posició els va conferir un marge d’actuació major al de la clandestinitat i va contribuir a que nous grups socials s’impliquessin en accions contra la dictadura, aprofundint d’aquesta manera, en el procés d’erosió del franquisme que en va fer impossible la seva supervivència després de la mort de Franco.

Catalan civil society lived a long process of antifrancoist mobilization from the sixties. A very large part of the population channeled their desire for freedom through organizations that, though working legally, played a role in denouncing the dictatorship and put pressure for the establishment of a rule of law that would respect the civil rights. This was the case of Òmnium Cultural, Justícia i Pau, Amics de les Nacions Unides and the Col·legi d’Advocats de Barcelona. Their special status gave them more room to manoeuvre than the groups in clandestinity and encouraged other social groups to involve themselves in actions against the dictatorship, and thus deepening in the process of erosion of francoism that made the survival of the dictatorship impossible after Franco´s death.