Josep Maria Poblet i Guarro (1897-1980): periodisme, literatura testimonial i memorialisme

Abstract

Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, 1897 – Barcelona, 1980) és autor d’un centenar d’obres literàries que abarquen des del periodisme fins a la comèdia, passant per la literatura testimonial, les memòries o l’assaig històric o la biografia. La present tesi doctoral se centra en l’estudi i l’anàlisi de tres grans gèneres de la seva prosa narrativa no imaginativa: el periodisme, la literatura testimonial (crònica de l’exili, llibres de viatges, reportatge novel·lat o prosa costumista) i memorialisme (autobiografia i memòries). En la primera part de la tesi s’explica la construcció de Poblet com a intel·lectual catalanista a través de l’anàlisi del seu discurs ideològic elaborat a partir d’un centenar d’articles seus publicats a la premsa montblanquina entre els anys 1914 i 1936. Paral·lelament també es contextualitza la seva activitat en l’associacionisme polític i cultural del Montblanc d’aquests anys, principalment a la Joventut Nacionalista i l’Orfeó Montblanquí, sense bandejar qüestions com la influència d’aspectes del Modernisme i del Noucentisme o de la cultura de masses, tant en el seu discurs com en la seva obra. La segona part correspon a l’anàlisi dels gèneres literaris que utilitza i de les obres que constitueixen la seva producció testimonial escrita durant l’exili a Cuba i Mèxic, i les reedicions d’aquestes obres a l’editorial Selecta, fins als llibres editats a Pòrtic, un cop retornat d’Amèrica, així com la consegüent recepció crítica. La tercera part de la tesi està dedicada a les seves memòries, a través de les quals s’explica la construcció del jo i les convencions del gènere, al mateix temps que serveixen per resseguir el seu itinerari vital; aquest text tanca el seu corpus narratiu testimonial i relliga tota la seva obra anterior. L’objectiu principal de la tesi és recuperar una figura literària i la seva obra, poc estudiades, i situar-les dins de la història de la literatura i de la intel·lectualitat catalanes.

Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, 1897 – Barcelona, 1980) is the author of hundreds of literary works in a number of styles-from journalism to comedy, even testimonial narratives, memoirs, history essays and biographical pieces. This doctoral thesis focuses on the study and analysis of three main genres of his non-fiction narrative prose: journalism, testimonial literature (such as chronicles of exile, travel books, fictionalised reports or works on local customs or manners) and memoirs (autobiography and memoirs). In the first part of the thesis, the construction of Poblet as a Catalan intellectual will be explained through the analysis of his ideological discourse using many of his articles published in the Montblanc press between 1914 and 1936. Simultaneously, his activity in the political and cultural associations of Montblanc in these years will be contextualised; mainly in Joventut Nacionalista and Orfeó Montblanquí, without ignoring the influence of Modernism and Noucentisme (a cultural and ideological movement from Catalonia at the beginning of the twentieth century) and the media as a whole, not only in his discourse but also in his work. In the second part, his literary genres will be analysed, as well as works written during his exile in Cuba and Mexico and the reeditions of these works in the Selecta publishing house or the books printed by Pòrtic after returning from America, together with the consequent critical reception. The third part of this study is devoted to his memoirs, through which the construction of the literary self and the genres conventions will be explained as well as his life plan; this text closes his testimonial narrative writing and ties together all his previous work. The main objective of this doctoral thesis is to recover a rarely-studied literary figure and his works, by placing them in the history of Catalan literature and intellectuality.