dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Salord i Olèo, Neus
dc.date.accessioned
2016-05-26T08:51:22Z
dc.date.available
2016-05-26T08:51:22Z
dc.date.issued
2016-02-05
dc.identifier.isbn
9788449059995
cat
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/384222
dc.description.abstract
Hi ha evidència creixent de que la síndrome de apnea-hipopnea del son (SAHS)
pot tenir efectes adversos sobre la síndrome metabòlica (SMet), el metabolisme glucídic
i el risc cardiovascular. Però no se’n coneixen els mecanismes intermediaris. Múltiples
estudis aleatoritzats controlats han demostrat que la pressió positiva contínua a la via
aèria (CPAP) millora l’estat de salut del pacient amb SAHS, però pocs d’ells han
analitzat els efectes sobre el perfil metabòlic, i els que ho han fet, han mostrat resultats
contradictoris.
En el primer treball d’aquesta tesis doctoral varem explorar l’impacte de la
SAHS en pacients amb obesitat mòrbida i SMet sobre les adipocines, marcadors
inflamatoris, marcadors de disfunció endotelial i d’arteriosclerosi. Per aquest motiu,
vam dissenyar un estudi observacional en el que vam incloure 52 pacients amb
obesitat mòrbida, dividits en 3 grups depenent de la presència de la SAHS i de la
SMet. (SAHS-SMet, NoSAHS-SMet i NoSAHS-NoSMet), i els vam aparellar per l’edat,
el gènere i l’obesitat central mesurada pel diàmetre de cintura. Les mesures
antropomètriques, la tensió arterial i la glucosa basal es van mesurar la després d’una
polisomnografia nocturna. El VEGF, el lligand soluble de CD40 (sCD40L), el TNF-α, la
IL-6, la leptina, l’adiponectina i la quemerina es van mesurar en sèrum per ELISA. El
SAHS es va definir per la presència de ≥15 d’apnees-hipopnees per hora i la SMet
pels criteris de la NCEP-ATP III. Tal i com s’esperava pel disseny de l’estudi els
pacients dels 3 grups no van diferir en quant a edat, IMC, diàmetre de cintura ni
gènere (43±10 anys, 46±5 kg/m2, 128±10 cm, 71% Dones). Els pacients SAHS-SMet
tenien una SAHS greu amb 47 (32-66) esdeveniments/h, temps amb SpO2 <90 de 7%
(5%-31%). Tots els grups van presentar nivells similars d’adipocines, citocines, VEGF i
sCD40L. No es va trobar correlació entre la gravetat de la SAHS i els marcadors
estudiats. La leptina es va correlacionar amb l’IMC, l’índex de cintura-maluc, el
diàmetre de cintura i greix corporal i el VEGF es va correlacionar amb el greix corporal.
L’adiponectina es va correlacionar de forma inversa amb l´’índex de cintura-maluc, el
diàmetre de cintura i el diàmetre del coll. Varem arribar a la conclusió de que en una
població d’obesos mòrbids amb SMet establerta, la presència de la SAHS no
determinava diferències en els biomarcadors estudiats quan el factor d’aparellament
era l’obesitat central. Els pacients obesos mòrbids sense SAHS ni SMet tenien un
patró similar d’inflamació, adipocines, VEGF i sCD40L que els pacients amb SMet amb
i sense SAHS. L’obesitat per si mateixa podria sobrepassar l’efecte produït per la
SAHS I la SMet en els biomarcadors estudiats.
En el segon treball es va estudiar l’efecte de la CPAP sobre el metabolisme
glucídic i la SMet en la mateixa població. Amb aquest objectiu vam dissenyar un estudi
prospectiu aleatoritzat i controlat. Vam incloure pacients amb SAHS greu i obesitat
mòrbida sense diabetis. Els pacients van ser aleatoritzats a rebre tractament
conservador (TC) versus tractament amb CPAP Durant 12 setmanes. La prevalença de
la SMet i els seus components, el homeostasis model assessment of insulin resistance
(HOMA-IR) i la tolerància oral a la glucosa van ser mesurats basalment i després del
tractament. Un total de 80 pacients van completar l’estudi (42 CPAP i 38 TC). A les 12
setmanes el compliment mitjà objectiu de CPAP va ser de 5,4 ± 1,6 h per nit. Després
de 12 setmanes de tractament amb CPAP la pèrdua de pes va ser similar als dos
grups, l’activitat física, la prevalença de la SAHS i el HOMA-IR no van canviar a cap
grup. En el grup de CPAP la intolerància ala glucosa va revertir en nou pacients i cap la
va desenvolupar, mentre que en el grup de TC cinc pacients la van revertir i cinc la van
desenvolupar (p=0,039 al test de Fisher). La disminució de la glucosa a les 2-h després
del test de tolerància a la glucosa va ser superior en el grup de CPAP (CPAP: -0,5 ± 1,5
versus CT: 0,33 ± 1,9, P=0,007). Vam concloure que la milloria de la tolerància a la
glucosa en els pacients amb obesitat mòrbida i SAHS greu, sense canvis al HOMA-IR,
recolza la milloria de la resistència perifèrica a la insulina.
cat
dc.description.abstract
There is compelling evidence that obstructive sleep apnoea (OSA) can affect
metabolic syndrome (MetS), glucose metabolism and cardiovascular risk, but the
intermediate mechanisms through which it occurs have not been well defined. Many
randomized controlled trials have shown that CPAP treatment clearly leads to an
improvement in OSA patient health status, but few of them have analyzed its effect on
the metabolic profile, and those that have reported contradictory results.
In the first article of this doctoral thesis we explored the impact of OSA in
morbidly obese patients with MetS on adipokines, pro-inflammatory markers,
endothelial dysfunction, and atherosclerosis markers. For that purpose, we designed
an observational study in witch we included 52 morbidly obese patients divided in 3
groups depending of the presence of OSA and MetS (OSA-MetS, Non-OSA-MetS, and
Non OSA-non-MetS) and we matched them for age, gender and central obesity
measured by waist circumference. Anthropometrical, blood pressure, and fasting blood
measurements were obtained the morning after an overnight polysomnography. VEGF,
soluble CD40 ligand (sCD40L), TNF-α, IL-6, leptin, adiponectin, and chemerin were
determined in serum by ELISA. OSA was defined as apnea/hypopnea index ≥15 and
MetS by NCEP-ATP III. According to the study design patients from the 3 groups did
not differ in age, BMI, waist circumference, and gender (43±10 years, 46±5 kg/m2,
128±10 cm, 71% females). The patients with OSA and MetS had severe OSA with 47
(32-66) events/h, time spent <90% SpO2 7% (5%-31%). All groups presented similar
serum cytokines, adipokines, VEGF, and sCD40L levels. No correlation was found
between the biomarkers and OSA severity. Leptin was correlated with BMI, waist-to-hip
ratio and fat mass and VEGF was correlated with fat mass. Adiponectin was correlated
negatively to waist-to-hip ratio, waist, and neck circumference. Reaching to the
conclusion that, in a morbidly obese population with established MetS, the presence of
OSA did not determine any differences in the studied mediators when matched by
central obesity. Morbidly obese NonOSA-NonMetS had a similar inflammatory,
adipokine VEGF, and sCD40L profile as those with established MetS, with or without
OSA. Obesity itself could overwhelm the effect of sleep apnea and MetS in the studied
biomarkers.
In the second study our goal was to address whether continuous positive airway
pressure (CPAP) treatment improved glucose metabolism and MetS in this population.
For that purpose we designed a prospective randomized controlled trial. We included
patients with severe OSA and morbid obesity without diabetes. Patients were
randomized to receive conservative (CT) versus CPAP treatment for 12 weeks. MetS
prevalence and MetS components, homeostasis model assessment of insulin resistance
(HOMA-IR), and oral glucose tolerance were assessed at baseline and after treatment.
A total of 80 patients completed the study (42 CPAP and 38 CT patients). The objective
mean compliance at 12 weeks in the CPAP group was 5.4 ± 1.6 h per night. After 12
weeks of CPAP treatment, weight loss was similar in both groups and physical activity,
prevalence of MetS, and HOMA-IR did not change in either group. In the CPAP group
impaired glucose tolerance (IGT) reversed in nine patients and IGT developed in none,
whereas IGT reversed in five patients and IGT developed in five patients in the CT
group (P = 0.039 in the Fisher test). Changes in 2-h plasma glucose after glucose load
were greater in the CPAP group than in the CT group (CPAP: -0.5 ± 1.5 versus CT: 0.33
± 1.9, P = 0.007). We concluded that the improvement of glucose tolerance in morbidly
obese patients with severe OSA, without changes in HOMA-IR, supports an
improvement in peripheral insulin resistance after CPAP treatment.
eng
dc.format.extent
169 p.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Síndrome d'apnea-hipopnea del son
cat
dc.subject
Síndrome de apnea-hipopnea del sueño
cat
dc.subject
Obstructive sleep apnoea
cat
dc.subject
Metaboilisme glucídic
cat
dc.subject
Metabolismo glucídico
cat
dc.subject
Glucose metabolism
cat
dc.subject.other
Ciències de la Salut
cat
dc.title
Impacte de la síndrome d’apnea del son sobre el metabolisme glucídic i la síndrome metabòlica en l’obesitat mòrbida
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
nsalord@bellvitgehospital.cat
cat
dc.contributor.director
Mayos i Pérez, Mercè
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess