Antigen-specific mdscs induce immunological tolerance in an experimental model of multiple sclerosis. generation of human mdscs from hematopoietic progenitors as a therapeutic tooll

Autor/a

Casacuberta Serra, Sílvia

Director/a

Barquinero Máñez, Jordi

Espejo Ruiz, Carmen

Tutor/a

Jaraquemada Pérez de Guzmán, Mª Dolores

Data de defensa

2016-02-19

ISBN

9788449063343

Pàgines

230 p.



Departament/Institut

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia

Resum

En estudis previs realitzats en el nostre laboratori vam demostrar que la infusió de cèl·lules de medul·la òssia (MO) transduïdes amb un autoantigen (MOG40-55), dirigit a la via de presentació d'antígens per MHC de classe II, induïen tolerància immunològica en un model experimental d'esclerosi múltiple, la encefalomielitis autoimmune experimental (EAE), tant en un abordatge preventiu com terapèutic (Eixarch et al. 2009). Per altra banda, l'absència d'empelt de les cèl·lules que expressaven la MOG va permetre eliminar la mieloablació i ens va conduir a la hipòtesis de que l'efecte terapèutic observat no estava mediat per cèl·lules amb capacitat d'empeltar sinó més aviat per unes cèl·lules més madures que presentaven l'autoantigen de forma tolerogènica. Estudis posteriors van revelar que la majoria de les cèl·lules que es generaven en els cultius de transducció amb retrovirus de cèl·lules de MO eren d'origen mieloide i que, de fet, eren cèl·lules mieloide supressores (MDSCs, sigles en anglès) (Gomez et al.2014). Per tant, la primera part d'aquesta tesi es va iniciar amb el propòsit de caracteritzar millor aquestes MDSCs i de determinar si eren elles les responsables de la inducció de tolerància immunològica observada en la EAE a més d'estudiar els possibles mecanismes d'acció implicats. Amb aquesta finalitat es van transduïr cèl·lules de MO amb un vector retroviral que codificava per l'autoantigen (MOG40-55) o amb un vector control. Es van aïllar les MDSCs i es van administrar als ratolins set dies abans (braç preventiu) o 13-14 dies després (braç terapèutic) de la inducció de la EAE. Els resultats mostren que una única administració de MDSCs antigen-específiques va induir tolerància immunològica in vivo i que va prevenir i millorar els signes clínics de la EAE de manera antigen-específica. A més a més, els animals toleritzats presentaven una neuropatologia reduïda, proporcions de limfòcits activats reduïdes i proporcions de limfòcits B amb un fenotip regulador augmentades. D'altra banda, aquestes MDSCs generades ex vivo expressaven la molècula inhibitòria programmed death ligand 1 (PD-L1) i produïen espècies reactives d'oxigen, mecanismes associats amb la inhibició dels limfòcits T autoreactius i amb la inducció de tolerància immunològica. Després d'obtenir resultats prometedors amb les MDSCs antigen-específiques de ratolí, vam decidir donar un pas més i la segona part d'aquesta tesi està enfocada a desenvolupar mètodes eficients per generar MDSCs humanes a partir de progenitors hemopoètics per la seva potencial aplicació clínica. Es van cultivar progenitors CD34+ obtinguts de productes d'afèresis de donants sans durant 9, 14 i 20 dies en presència de diferents combinacions de citoquines bàsicament formades per SCF, TPO, FLT3-L, IL-3, GM-CSF i IL-6. Els resultats mostren que les MDSCs es poden generar de manera eficient a partir de progenitors hemopoètics i que les seves proporcions augmentaven amb els dies de cultiu. A més, aquestes cèl·lules expressaven la molècula immunosupressora PD-L1, eren molt poc al·loreactives, suprimien la proliferació de cèl·lules T induïda per un estímul policlonal i reduïen els nivells de les citoquines proinflamatòries mentre que augmentaven el nivell de la citoquina immunomoduladora IL-10. Per aquests motius creiem que les MDSCs generades in vitro són una eina potencial pel tractament de malalties autoimmunes i per evitar la malaltia de l'empelt contra l'hoste després del trasplantament.


In previous studies conducted at our laboratory we demonstrated that infusion of bone marrow (BM) cells transduced with a self-antigen (MOG40-55), targeted to the MHC class II antigen presentation pathway, induced immunological tolerance in an experimental model of multiple sclerosis, the experimental autoimmune encephalomyelitis (EAE), both preventively and therapeutically (Eixarch et al. 2009). Moreover, the absence of engraftment of the MOG-expressing cells allowed to eliminate myeloablation and hypothesize that the therapeutic effect observed was not mediated by cells with engrafting potential but rather by a more mature cell type that expressed the self-antigen in a tolerogenic manner. Subsequent studies revealed that the majority of cells generated in standard retroviral transduction cultures of BM cells were of myeloid origin and that, indeed, were myeloid-derived suppressor cells (MDSCs) (Gomez et al. 2014). Therefore, the first part of this thesis was initiated with the purpose of better characterizing these MDSCs generated in BM retroviral transduction cultures and determining whether these cells were responsible for the induction of the immunological tolerance observed in the EAE model as well as studying the potential mechanisms of action involved. To this end, BM cells were transduced either with a retroviral vector encoding for the self-antigen or with a control vector. Both BM cells and isolated MDSCs were infused to the animals seven days before (preventive arm) or 13-14 days after (therapeutic arm) EAE induction. Results showed that a single infusion of antigen-specific MDSCs induced immunological tolerance in vivo and was able to prevent and ameliorate established EAE in an antigen-specific manner. In addition, tolerized animals presented a decreased neuropathology, reduced proportions of activated T cells and increased proportions of B cells with a regulatory phenotype. Moreover, the ex vivo generated MDSCs expressed the inhibitory molecule programmed death ligand 1 (PD-L1) and produced reactive oxygen species, mechanisms associated with the inhibition of autoreactive T cells and with the induction of immunological tolerance. After obtaining these promising results with the murine antigen-specific MDSCs, we decided to move one step further and, therefore, the second part of this thesis was aimed at developing efficient methods to generate human MDSCs from hematopoietic progenitor cells for its potential clinical application. To this end, CD34+ progenitor cells from apheresis products of healthy donors were cultured for 9, 14 and 20 days in the presence of different cytokine combinations mainly consisting of SCF, TPO, FLT3-L, IL-3, GM-CSF and IL-6. Results showed that MDSCs can be efficiently generated from hematopoietic progenitor cells and that their proportions significantly increased along with the days of the culture. Moreover, these cells expressed the immunosuppressive molecule PD-L1, had very little alloreactivity, suppressed polyclonal-induced T-cell proliferation and decreased the levels of proinflammatory cytokines while increasing the levels of the immunomodulatory cytokine IL-10. For these reasons, we believe that in vitro generated MDSCs constitute a potential tool for the treatment of autoimmune diseases and to prevent graft-versus-host disease (GVHD) in transplantation settings.

Paraules clau

Cèl·lules mieloide supressores; Myeloid-derived suppresor cells; Autoimmunitat; Autoimmunity; Tolerància; Tolerance

Matèries

576 - Biologia cel·lular i subcel·lular. Citologia

Àrea de coneixement

Ciències Experimentals

Documents

scs1de1.pdf

4.909Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)