Població, propietat i canvi social a Lleida (1780-1930)

Abstract

L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX.

El objetivo principal de esta investigación es mostrar los efectos de las transformaciones sociales entre 1780 y 1930 en la ciudad de Lleida. Especialmente se centra en el impacto demográfico y social de dos de estos cambios: su rol como capital de un territorio que va más allá de los límites administrativos provinciales y los cambios a que se verá sometida la agricultura leridana durante el largo siglo XIX y primer tercio del siglo XX. En primer lugar se estudia el desarrollo del poblamiento en la Cataluña Occidental y el papel que juega la ciudad, que no consolida su papel de centro económico y de servicios hasta el siglo XX. En segundo lugar se reconstruyen los principales indicadores demográficos de la ciudad, permitiendo identificar la cronología y forma de la transición demográfica. En tercer lugar, se analiza la evolución de su estructura productiva a partir de los activos empleados en cada sector económico. En último lugar, se relacionan estos cambios demográficos y productivos con la evolución de la estructura de la propiedad de la tierra del territorio inmediato a la ciudad (unas 20.000 hectáreas). La conclusión principal es que la llegada del ferrocarril, la crisis agraria finisecular así como el fracaso temprano de la extensión del regadío debilitaron el papel de Lleida en el entramado urbano catalán y su propio papel de capital territorial que no volvió a recuperar hasta los primeros decenios del siglo pasado. A pesar de esto, la ciudad no restará al margen de las transformaciones demográficas y sociales que experimentó la sociedad catalana en el último tercio del siglo XIX y el primero del siglo XX.

The main goal of this research is to illustrate the effects of the social transformations between 1780 and 1930 in the city of Lleida. It mostly focuses on the demographical and social impact of two of these changes: its paper as the capital of a territory that goes further of the provincial administrative limits and its agriculture changes during the long 19th century and first third of the 20th century. In the first place it studies the development of the population in the Western Catalonia and the paper that the city plays, which does not consolidate its paper as an economic center and services market until the 20th century. In the second place, we have rebuilt the main demographical indicators of the city, allowing the identification of the chronology and form of the demographical transition. Thirdly, it analyses the evolution of the city's productive structure through the study of the employed in each economic sector. Finally, it relates these demographical and productive changes with the evolution of the structure of the land property of the immediate territory to the city (about 20.000 hectares). The main conclusion is that the railway arrival, the agrarian crisis in the turn of the 19th century as well as the early failure of the irrigated lands extension, weakened the paper of Lleida in the Catalan urban network and its role as territorial capital; one that did not recover until the first decennials of the past century. In spite of all this, the city did not leave aside the demographical and social transformations that the Catalan society did experience in the last third of the 19th century and the first third of the 20th century.