La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

Abstract

Són moltes les variables i els condicionants implicats en l’aprenentatge responsables d’un adequat o inadequat rendiment acadèmic es considera que la gestió del temps d’aprenentatge periescolar es constitueix en sí mateixa en una variable que pot explicar en gran mesura els entrebancs que se li poden presentar a l’alumnat al llarg de la vida d’aprenentatge escolar. Estudiar comporta de forma generalitzada dedicar certa quantitat de temps el que requereix d’una dosi d’habilitats i estratègies relacionades amb la concentració, organització, regulació, perseverança, motivació etc., tot açò pot provocar de vegades en l’alumnat inseguretats, pors, dubtes, desmotivació i en el pitjor dels casos fracàs acadèmic o abandonament escolar. L’etapa educativa d’ESO es considera especialment sensible per a l’alumnat adolescent atès que comencen a fer-se més patents dificultats en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic derivats d’una inadequada autoregulació de la gestió del temps periescolar d’aprenentatge. La recerca realitzada ha volgut abordar la gestió del temps d’aprenentatge periescolar tenint com a objectiu principal mesurar, analitzar i descriure les estratègies y habilitats d’aprenentatge que empra en gestió del temps periescolar l’alumnat d’ESO i la seua repercussió en el rendiment acadèmic. Per poder dur-ho a termini ha calgut construir i validar un qüestionari de gestió del temps periescolar d’aprenentatge adreçat a alumnat d’ESO. Els resultats de les anàlisis de consistència interna, validesa de constructe i validesa predictiva han sigut satisfactoris donant com a resultat el Qüestionari d’Avaluació de la Gestió del Temps Periescolar en Educació Secundària (QAvGTPEES). Les respostes donades per 730 alumnes al QAvGTPEES ha permès no sols descriure com es gestiona el temps periescolar d’aprenentatge l’alumnat sinó, fins i tot, arribar a fer prediccions sobre quins serien els resultats acadèmics a obtenir per l’alumnat en funció de les estratègies en gestió del temps més comunes que sol emprar quan s’enfronta a les tasques acadèmiques per a casa. Tota aquesta informació és considera vital per poder implementar programes d’intervenció educativa que ajuden a millorar o pal·liar en el pitjor dels casos les mancances en estratègies de gestió del temps manifestades per l’alumnat. Atenent a la multiplicitat de variables responsables de l’aprenentatge i el rendiment acadèmic en l’alumnat d’ESO s’ha volgut incloure en l’estudi els estils d’aprenentatge preferents de l’alumnat per disposar d’una visió tant interna com externa al propi alumne i així disposar de més elements de judici per saber com aprèn. L’ús del Qüestionari desenvolupat per Delgado (2011) Estils d’Aprenentatge (CHAEA-Junior) per a alumnat adolescent d’educació Primària i Secundària ha ajudat en gran mesura a abordar i conèixer quins són els estils preferents d’aprenentatge de l’alumnat. L’associació d’ambdues variables ha permès disposar d’un important bagatge d’informació tant des de la vessant interna de l’estudiant (estils d’aprenentatge) com externa (gestió del temps periescolar). Aquest estudi de les variables esmentades ha mostrat la importància i el potencial de les mateixes de manera més significativa quan s’usen de forma conjunta per saber com aprèn l’alumnat i realitzar prediccions en l’aprenentatge el que facilita en gran mesura la tasca de detecció de problemes i la seua ràpida intervenció psicoeducativa.

Are many variables and constraints involved in learning responsible for an appropriate or inappropriate academic performance, it is considered that the time management of informal learning is in itself a variable that can explain the problems students may encounter throughout their learning at school. Studying involves, thoroughly devoting certain amount of time requiring a certain amount of skills and strategies related to organization, planning, control, concentration, perseverance, motivation etc., all this can sometimes cause students’ insecurities, fears, doubts, demotivation, in the worst case scenario, academic failure or dropout. ESO educational stage is considered especially sensitive to adolescent students bearing in mind that difficulties in learning and academic performance as a result of unsuitable self-regulation of management-school learning time become more evident. The research carried out is meant to tackle the determining factor of time management of informal learning and is aimed at measuring, analyzing and describing how students of ESO manage their out-of-school time and its impact on academic performance. For this research it has been necessary to construct and validate a questionnaire on management of out-of-school learning time aimed at students of ESO. The results of the analysis of internal consistency, construct validity and predictive validity have been successful resulting in the Assessment Questionnaire Time Management Periescolar Secondary Education (QAvGTPEES). The answers given by 730 students to QAvGTPEES have allowed not only to describe how the extra-curricular learning time is managed but to even get to make predictions about what would be the academic results obtained depending on the most common strategies in time management that students often use when doing homework. All of this research is considered vital to implement educational intervention programs that help improve or alleviate the deficiencies in management strategies expressed by students. Given the multiplicity of variables responsible for learning and academic performance among students of ESO we have tried to include the study with the learning styles preferred by students in order to have both an internal and external vision to the students themselves and, thus, have greater an evidence to understand how they learn. The use of Learning Styles Questionnaire for students CHAEA-Junior Teen Delgado (2011) has helped greatly to tackle and know what students’ preferred learning styles are. The partnership of both variables has allowed having an important background of information both from the internal aspect of the student (learning styles) and external (time management). The study of these variables has shown their importance and potential, and more significantly, when used together in order to know how students learn and make predictions on learning, which greatly facilitate the task of problem detection and its rapid psychoeducational intervention.