Pasolini va conceptualitzar en la seva obra els processos destructors del capitalisme
posterior a la segona guerra mundial. La seva narrativa els enfoca des de la perspectiva
dels grups socials dels suburbis degradats els quals van crear una cultura híbrida entre el
substrat camperol i les respostes morals a les pressions d una vida urbana. El seu
cinema explora la necessitat de reformular els mites humanístics per a fer front a la
desertització espiritual i cultural a què ens condemna el consumisme del darrer
capitalisme. La seva poesia narra els estralls personals que comporta l enfrontament
contra aquests processos de destrucció i contra les convencions socials. El nostre treball
pretén seguir el diàleg de Pasolini amb la tradició de pensament crític del marxisme
romàntic i contextualitzar l originalitat de la seva obra dins d alguns dels corrents crítics
que als anys seixanta qüestionaven la conversió del món en una pura mercaderia.
Throughhiswork, Pasolini conceptualized the destructive processes of post-
SecondWorldWarcapitalism. Hisnarrativefocuses on the processes from the perspective
of social groupsfromdilapidatedsuburbs: a mass of dispossessedpeoplewhocreated a
hybridculturebetween the peasantsubstrataand the moral responses to the pressure of
urbanlife.Hiscinematicwork explores the necessity of reforminghumanistmyths in order
to combat the spiritualand cultural desertionthatcondemns us to the consumerism of
contemporarycapitalism. Hispoetryspeaks of the personal havocthatleads to
clashesagainstthesedestructive processes andagainst social conventions. Comingfrom a
radical originality, Ourstudyaims to followPasolini sdialoguewiththe
RomanticMarxisttradition of criticalthoughtand to bring context to the originality of
hisworkwithinsome of the criticaltrends of the 1960s that, questioned the transformation
of the worldinto a purelycommercialentity.