Fallow lands as a tool for farmland biodiversity conservation

Abstract

Agri-environmental schemes (AES) have been designed to counteract the dramatic decline in farmland biodiversity across Europe driven by agricultural intensification. This study aimed to shed light on these aspects for the specific case of fallow fields located in a semi-arid region of the north-eastern Iberian Peninsula. Knowledge of the vegetation assembly response (in terms of functionality) to the different agricultural management and landscape conditions improves understanding of their effect on higher trophic levels, and may potentially contribute to enhancing their viability. In this study, different management practices were experimentally tested to show their effects on the habitat suitability of two groups of species which represent farmland biodiversity and ecosystem services: steppe bird species insect pollinators, respectively. Moreover, the surrender habitat assemblage was also taken into account. This study aims to improve current conservation measures by providing valuable information about the different aptitudes of management strategies, according to the preferences of the target species studied.

El diseño de las medidas agroambientales tiene como principal objetivo frenar la importante pérdida de biodiversidad asociada a la intensificación agrícola que ha tenido lugar en Europa. Este estudio tiene como objetivo contribuir a incrementar dicho conocimiento para el caso específico de los barbechos en las zonas semi-áridas del noreste de la Península Ibérica. Conocer las respuestas de la comunidad vegetal –en cuanto a variaciones en sus características funcionales- a diferentes manejos agrícolas y condiciones del paisaje permite una mejor comprensión de sus efectos sobre niveles tróficos superiores, pudiendo contribuir a mejorar su viabilidad. En el presente estudio fueron evaluadas de forma experimental diferentes prácticas agrícolas con el objetivo de determinar la idoneidad del hábitat de dos grupos de especies representantes de la biodiversidad en zonas agrícolas –aves esteparias- y servicios ecosistémicos –polinizadores-. Además la configuración paisajística de los alrededores también fue tenida en cuenta. Este estudio proporciona información valiosa sobre la adecuación de los diferentes manejos agrícolas en barbechos de acuerdo a las preferencias de las especies de interés para la conservación y así contribuir en la mejora y efectividad de las medidas aplicadas en la actualidad.

El disseny de mesures agroambientals en espais agrícoles té com a principal objectiu frenar l'important pèrdua de biodiversitat associada a la intensificació de l'agricultura que ha tingut lloc a Europa en els darrers decennis. El treball que aquí es presenta té com a objectiu aportar nou coneixement en aquest àmbit, en concret sobre la gestió dels guarets en les zones semi-àrides del nord-est de la Península Ibèrica. Així, el coneixement de la resposta de la comunitat vegetal -pel que fa a variacions en les seves característiques funcionals- a diferents manejos agrícoles i a condicions del paisatge, ha de permetre una millor comprensió dels seus efectes sobre nivells tròfics superiors i contribuir a millorar la seva viabilitat. En aquest sentit, en el present estudi han estat avaluades, de forma experimental, diferents pràctiques agrícoles amb l'objectiu de determinar la idoneïtat de l'hàbitat per a dos grups d'organismes: d’una banda les aus estepàries, com a representants de la biodiversitat en aquestes zones agrícoles, i d’una altra, els pol•linitzadors, indicadors de l’eficiència dels serveis ecosistèmics. En aquest context, la configuració paisatgística de l’entorn ha estat també tinguda en compte. Aquest estudi proporciona informació acurada sobre l'adequació dels diferents manejos agrícoles als requisits i preferències de les espècies d'interès per a la seva conservació en aquests espais, i alhora aporta propostes de millora per assolir una major efectivitat de les mesures agroambientals fins ara implementades.