Estudis de cohorts per validar un model de categorització del risc de fractura per fragilitat en població femenina espanyola en base a l’algoritme FRAX ® de la OMS. Les cohorts FRIDEX i FROCAT

Abstract

Estudis internacionals han demostrat la utilitat de l'eina FRAX de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l'estimació del risc absolut de fractura osteoporòtica a 10 anys. S’ha evidenciat que a població femenina espanyola l'eina té una bona capacitat de discriminació per detectar dones que patiran una fractura per fragilitat de les que no, i que millora el model tradicional basat en la densitometria òssia (T-score ≤ -2.5 desviacions estandars (DE)). No obstant això, l’algoritme mostra una manca de concordança global entre la probabilitat estimada de fractura i la incidència de fractura observada individual a 10 anys, amb una tendència a infraestimar el risc. Per millorar la capacitat predictiva de fractura osteoporòtica principal s’ha desenvolupat el model FRIDEX, amb 3 categories de risc FRAX (calculat sense T-score de coll femoral) per població femenina espanyola (<5%; ≥5 a <7,5%; ≥7,5%) que iclouen la incidència de fractures observades en la cohort, les quals estaven, al seu torn, respectivament dins els nivells tradicionalment considerats com de risc baix (<10%), intermig (10-20%) i alt (> 20%) en altres estudis epidemiològics.

L’objectiu d’aquesta tesi doctoral va ser validar aquest model FRIDEX de calibració del risc de fractura per fragilitat en població femenina espanyola en base a l’algoritme FRAX en la cohort ampliada FRIDEX i en la població general (cohort FROCAT). En primer lloc els resultats del treball validen les interpretacions de la capacitat discriminativa i predictiva de l’eina FRAX obtingudes en les primeres anàlisi de la cohort FRIDEX i, és important perquè d’aquests casos es va desenvolupar la proposta per categoritzar el risc de fractura en dones espanyoles. En segon lloc, validen externament el model FRIDEX de discriminació del risc de fractura principal a 10 anys en una cohort de dones de base poblacional i diferent de la cohort que ha servit per establir-lo.

The usefulness of the FRAX tool from the World Health Organization to evaluate the 10-year fracture risk of patients has been shown in many international studies. In the Spanish female population it has been demonstrated that the tool has a a good discriminative ability to detect women who will suffer from a fragility fracture and it is at least equivalent to, if not slightly higher than the bone mineral density (BMD) model (T-score ≤ -2.5 standard deviations). However, it displays weaknesses in the overall concordance between predicted fracture probability and observed fracture incidence, with a tendency to underestimate the risk. To improve the main osteoporotic fracture risk predictive capability, some FRAX thresholds have been developped to identify people with risk of osteoporotic fracture in Spain, based on the stratification from the female FRIDEX cohort into 3 levels of FRAX risk ( without femoral neck (FN) T-score) (low risk <5%, intermediate ≥5 to <7.5% and high ≥7.5%) according to the fracture incidence observed in the cohort, which in turn are related with risk ranges traditionally considered to be low (<10%), intermediate (10-20%) and high risk (> 20%) in other epidemiological studies.

The aim of this thesis was to validate the FRIDEX model in the Spanish female population using the FRAX main osteoporotic fracture risk thresholds to 10-year in the updated results of the FRIDEX cohort and in the general population (FROCAT cohort). Firstly, the work validates the discriminatory and predictive ability of the FRAX tool obtained in the preliminary analysis of the FRIDEX cohort, and this is important because from these cases the categorization in the three risk groups was developed. Secondly, it externally validates the FRIDEX model to discriminate fracture risk in women from the general population.