Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació
Aquesta tesi representa el fruit de la meva experiència d’anys d’exercici del periodisme en l’àmbit públic local. Els anys 80 del segle XX començo a treballar com a periodista de fonts, primer en un gabinet d’una institució privada i després a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com a cap de premsa. La vida política i social als pobles i ciutats de Catalunya era intensa i rica: s’estrenava democràcia després de 40 anys de dictadura. Tot estava per fer, la il·lusió i el compromís col·lectiu per millorar les condicions de vida de la ciutadania es respirava arreu. En aquest context la comunicació pública va tenir un rol decisiu. S’informava de l’acció del govern i de l’activitat ciutadana sense que les estructures administratives representessin un fre excessiu a l’hora de definir l’agenda informativa i d’elaborar les informacions. L’intervencionisme polític i/o tècnic, si bé existia, no impedia renunciar al periodisme. La comunicació pública ha evolucionat. S’ha estructurat amb la creació i consolidació dels gabinets de premsa però alhora també s’ha burocratitzat i ha deixat pel camí una part dels seus objectius bàsics: informar amb transparència de la gestió dels responsables de l’organització i no amagar la realitat dels fets ni les seves conseqüències. Les dinàmiques i els interessos partidaris s’han imposat i des dels gabinets de premsa s’ha anat renunciant a fer periodisme. L’essència de la comunicació pública com una eina de gestió i de servei a la ciutadania ha deixat pas al màrqueting al servei del grup polític que ostenta el poder. Aquesta tesi presenta un seguit de recerques realitzades des de principis del segle XXI sobre les diverses formes de comunicació i periodisme que es desenvolupen a les corporacions locals a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya, des de les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 fins l’etapa actual coneguda com la “segona transició”. Es tracta de conèixer les permanències i els canvis produïts en les informacions que mostren els mitjans de comunicació públics locals en el seu recorregut històric, des del format paper a la dècada dels anys 80 del segle XX, fins la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació (Tic’s) i la creació dels webs a la segona meitat dels anys 90 fins les noves possibilitats actuals. Aquest itinerari històric de més de 35 anys de publicacions en format paper i digital, ens aporta elements d’anàlisi sobre, - la coexistència dels dos formats i el grau de desenvolupament i innovació del web 2.0 i les tecnologies mòbils com a eines per a la interacció entre l’administració i la ciutadania. - quins continguts s’ofereixen. - si els continguts s’elaboren –o no- a partir de criteris periodístics. Les conclusions indiquen que la implantació generalitzada de les Tic’s i el desenvolupament del web 2.0 no han estat suficients per generar millores en la informació i els recursos que les administracions públiques locals posen a disposició de la ciutadania per promoure’n la participació i la interacció. La utilització d’Internet no ha servit per millorar els continguts sinó que s’ha mantingut el mateix criteri a l’hora d’elaborar les notícies: informacions en positiu i al servei dels càrrecs electes. No al servei de la ciutadania ni de la institució que representen. Es fa imprescindible introduir canvis en les rutines de treball i en la noció de notícia i d’informació pública, al servei de la ciutadania i no al servei d’interessos partidaris. La força innovadora de les Tic’s no es pot desvincular de la definició d’objectius i dels principis bàsics en què s’ha de fonamentar la funció de comunicar, és a dir dels principis del periodisme i de les bones pràctiques professionals.
This thesis represents the fruit of my years of experience in journalism in the public sphere. I began working as a sources journalist in the eighties of the twentieth century, first in a private firm and then in the city council of Santa Coloma de Gramenet, as press officer. The political and social life in the towns and cities of Catalonia was intense and rich: democracy was just released after 40 years of dictatorship. Everything had still to be done, and the enthusiasm and collective commitment to improve the living conditions of citizens were breathed everywhere. In this context the public media had a decisive role. Government action and citizen activity was reported without excessive obstacles from administrative structures when it came down to set the news agenda and prepare the information. Although political and/or technical interventionism existed, it didn’t force to give up journalism. Public communication has evolved. It has been structured with the creation and consolidation of press offices but it has simultaneously been bureaucratized and it has left a part some of its objectives: to inform transparently about management of the organization’s chief and not to hide the reality of facts or consequences. Dynamics and supporters interests have been imposed and press offices have gradually renounced at making journalism. The essence of public communication as a management tool and service to the public has given way to marketing at the service of the group that holds political power. This thesis presents a series of researches carried out since the beginning of the century on the various forms of communication and journalism developed in local corporations in Spain, especially in Catalonia since first democratic elections in 1979 until the current stage known as the "second transition". It is about to knowing the continuities and changes displayed in the information of media local public on their historic journey from the paper in the early 80s of the twentieth century, to the implementation of information technologies and communication (ICT) and the creation of websites in the second half of the 90s to the current new possibilities available. This historic itinerary through over more than 35 years of print and digital publications provides elements of analysis about, - The coexistence of the two formats and the degree of development and innovation of Web 2.0 and mobile technologies as tools for interaction between government and citizens. - The content they offer - If the contents are made -or not- from/with journalistic standards. The findings indicate that the widespread deployment of ICT and the development of Web 2.0 have not been sufficient to generate improvements in the information and resources that local governments provide to citizens to promote participation and interaction. The use of Internet has helped to improve the content but has kept the same approach when preparing news: information is always positive and at the service of elected officials. Not serving the citizenship or the institution they represent. It is absolutely necessary to introduce changes in work routines and in the notion of news and public information at the service of citizenship and not to serve the supporters interests. The innovative power of ICT cannot be separated from the definition of aims and basic principles on which to base communicative function, namely the journalism principles and good professional practices.
Periodisme; Periodismo; Journalism; Comunicació; Comunicación; Comunication; Retiment de comptes; Rendición de cuentas; Accountability
070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació
Ciències Socials