Closing circles: the construction of mother archetypes in five novels by doris lessing

Abstract

Aquesta tesi investiga la construcció i desenvolupament dels personatges femenins a l´obra de Doris Lessing, considerant especialment la relació personal que estableixen amb el concepte de maternitat. El capítol 1 ofereix una revisió dels diferents enfocaments existents sobre l’escriptura de Doris Lessing, i també un repàs al seu context cultural i teòric, parant atenció a la psicoanàlisi i el feminisme i especialment, dins d´aquests camps d´estudi, a la psicoanàlisi Junguiana i Lacaniana i al feminisme post-Lacanià. A més, també planteja la qüestió de la figura materna a la novel·la postmoderna i el lloc que hi ocupa. El cos de l’estudi analitza cinc personatges representatius del cànon de Lessing, que daten de diferents períodes de la seva carrera. Cada figura ocupa un capítol separat de la tesi, que es centra en el seu desenvolupament intern: així, el capítol 2 examina la Mary Turner (The Grass is Singing, 1950); el capítol 3, l’Anna Wulf (The Golden Notebook, 1962); el capítol 4, la Kate Brown (The Summer Before the Dark, 1973); el capítol 5, la Harriet Lovatt (The Fifth Child, 1988); i el capítol 6, l’Emily McVeagh (Alfred and Emily, 2008). Es proposa una lectura Junguiana tot analitzant el procés d’individuació que els personatges proven d´assolir per tal d’adquirir una identitat plena. Amb aquest objectiu, es descriuen i s’interpreten diferents conjunts d’arquetips Junguians presents en les novel·les segons el paper que juguen en l’evolució de les protagonistes. Cal afegir que s’examinen altres conceptes psicoanalítics fonamentals, tals com la influència Lacaniana subjacent que s’evidencia en la recreació de l’estadi del mirall, o en la importància de nocions com “l’abjecció” de Julia Kristeva. Alguns motius textuals com els somnis, els records, les fantasies i la imaginació dels personatges resulten centrals per a la discussió. En l’última secció, després de l’anàlisi de les cinc novel·les, s’estableix un fil conductor entre elles pel que fa a la construcció de la identitat. A més, queda justificat l´ús de les teories psicoanalítiques de Jung i (en menor mesura) Lacan com a base per a una lectura, ja que permet aclarir aquest procés de construcció i evolució. D’altra banda, aquest marc teòric permet treure conclusions sobre les diferents reinterpretacions de l’arquetip de la mare per part de Lessing i, com a conseqüència, sobre el lloc que la maternitat ocupa a la literatura contemporània. Finalment, el concepte de circularitat es treballa especialment, a diferents nivells: primer, com a estructura que conforma cadascuna de les novel·les pel que fa a la forma i al contingut, com a mode de creació artística associada al mite i als símbols, o com a patró general de tota l’obra de Lessing.

The present thesis investigates the construction and development of Doris Lessing’s female characters, taking into account their personal relationship with their potential motherhood. Chapter 1 offers a review of the different approaches to the writing of Doris Lessing, as well as an overview of its cultural and theoretical background, focusing on psychoanalysis and feminism, and, most especially, on Jungian and Lacanian psychoanalysis, and post-Lacanian feminism. In addition, the question of the mother figure in the postmodern novel and the place it occupies is also raised. The body of the study analyses five representative characters of Lessing’s canon, dating from different stages in her career. Each figure occupies a separate chapter in the thesis, which focuses on internal development: chapter 2 examines Mary Turner (The Grass is Singing, 1950); chapter 3, Anna Wulf (The Golden Notebook, 1962); chapter4, Kate Brown (The Summer Before the Dark, 1973); chapter 5, Harriet Lovatt (The Fifth Child, 1988); and chapter 6, Emily McVeagh (Alfred and Emily, 2008). A Jungian reading is offered by analysing the individuation process they are trying to undergo as characters trying to achieve a full identity. In order to do so, different sets of Jungian archetypes present in the novels are outlined and interpreted according to their role in the evolution of the protagonists. Moreover, other prevalent psychoanalytic concepts are examined, such as the underlying Lacanian influence made evident by the recreation of the mirror stage, or the importance of such notions as Kristevan “abjection”. Some textual details as dreams, memories, fantasies and imagination of the characters are central to the discussion. In the last section, after the analysis of the five novels, a common thread is established among them in terms of identity building. Moreover, the psychoanalytic theories of Jung and (to a lesser degree) Lacan as a basis for a reading is justified as they clarify this process of construction and development. In addition, this theoretical framework allows for conclusions on Lessing’s different reinterpretations of the mother archetype, and, subsequently, the place of motherhood in contemporary literature is reinterpreted according to Lessing’s work. Finally, special mention is made to circularity, at different levels; namely: as the structure that underlies each of the novels either formally or conceptually, as a mode of artistic creation associated with myth and symbol, and as the general pattern of Lessing’s entire career.