dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Tecnologia d'Aliments
dc.contributor.author
Lahouar, Amani
dc.date.accessioned
2017-02-15T07:51:29Z
dc.date.available
2017-02-15T07:51:29Z
dc.date.issued
2016-06-02
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/400373
dc.description.abstract
Durant aquesta tesi es va estudiar la contaminació de 64 mostres de sorgo recollides de diversos punts de venda a la regió de Sahel tunesenc per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona. L'extracció de les micotoxines en les mostres es va realitzar amb dissolvents orgànics i la determinació es va realitzar amb HPLC. Els resultats van mostrar que 59,37%, 37,5% i 32,81% de la mostres estaven contaminades per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. La co-contaminació per les tres micotoxines es va detectar en el 12,5% de totes les mostres. La identificació de la micobiota present en aquestes mateixes mostres de sorgo es realitzo en tres fases: a) Recompte quantitatiu mitjans de cultiu del nombre de fongs continguts en cada mostra; b) Determinació/identificació de la micobiota interna de sorgo mitjançant observació macroscòpica i microscòpica de colònies de floridures comparant amb guies de classificació i finalment, c) Confirmació de la identitat de les floridures per tècniques de biologia molecular. La capacitat de produir micotoxines dels ceps aïllats es va realitzar per extracció de la colònia fúngica amb metanol i determinació per HPLC.
Els resultats obtinguts en les mostres de sorgo estudiades van mostrar el predomini dels gèneres Fusarium, Aspergillus i Alternaria. Entre les espècies del gènere Fusarium, van destacar les pertanyents a la secció Liseola i al complex Fusarium incarnatum-equiseti. Pel que fa al gènere Aspergillus, A. flavus va ser l'espècie més comuna en la secció Flavi, mentre que les espècies de l'agregat de Aspergillus níger van ser els més dominants en la secció Nigri, destacant el Aspergillus tubingensis. L'avaluació de la capacitat de producció de micotoxines dels ceps fúngics aïllats de les mostres estudiades va mostrar que 40,24% dels aïllats de Aspergillus flavus, 4,61% dels aïllats de Aspergillus secció Nigri i 11,09% dels aïllats pertanyents al gènere Fusarium van ser productors d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. Alternaria tenuis va destacar també per la seva alta incidència en les mostres investigades.
Es van estudiar els perfils ecofisiològics d’ Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis i Fusarium incarnatum amb la finalitat de buscar mètodes per a la prevenció i la minimització de la contaminació del sorgo per micotoxines. Per a això es van realitzar estudis sobre la influència de la temperatura, l'activitat d'aigua (aw) i el temps d'incubació sobre el creixement i la producció de micotoxines en mostres de sorgo. Els resultats van mostrar que Aspergillus flavus va proliferar i produir més aflatoxina B1 a 37 °C i a una aw de 0,99. El creixement òptim de Aspergillus tubingensis va tenir lloc a 0,99 aw i 37 °C, mentre que la producció màxima de ocratoxina A se va produir a 0,97 aw i 25 °C. Amb respecte a Fusarium incarnatum el creixement major es va observar a 25 °C i 0,99 aw, però no es va poder determinar les condicions òptimes per a la producció de la zearalenona.
El present treball pretén estudiar l’ecofisiología de tres de les principals espècies fúngiques en les mostres amb la finalitat de prevenir i controlar el seu creixement en sorgo i evitar la bioaccumulación d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona en aquest cereal de gran importància per a l'alimentació humana i animal a Tunísia.
en_US
dc.description.abstract
Durante esta tesis se estudió la contaminación de 64 muestras de sorgo recogidas de
varios puntos de venta en la región de Sahel tunecino por aflatoxina B1, ocratoxina A y
zearalenona. La extracción de las micotoxinas en las muestras se realizó con disolventes
orgánicos y la determinación se realizó con HPLC. Los resultados mostraron que 59,37%,
37,5% y 32,81% de la muestras estában contaminadas por aflatoxina B1, ocratoxina A y
zearalenona, respectivamente. La co-contaminación por las tres micotoxinas se detectó en el
12,5% de todas las muestras. La identificación de la micobiota presente en estas mismas
muestras de sorgo se realizo en tres fases: a) Recuento cuantitativo medios de cultivo del
número de hongos contenidos en cada muestra; b) Determinación/identificación de la
micobiota interna de sorgo mediante observación macroscópica y microscópica de colonias de
mohos comparando con guías de clasificación y finalmente, c) Confirmación de la identidad
de los mohos por técnicas de biología molecular. La capacidad de producir micotoxinas de las
cepas aisladas se realizó por extracción de la colonia fúngica con metanol y determinación por
HPLC.
Los resultados obtenidos en las muestras de sorgo estudiadas mostraron el predominio
de los géneros Fusarium, Aspergillus y Alternaria. Entre las especies del género Fusarium,
destacaron las pertenecientes a la sección Liseola y al complejo Fusarium incarnatumequiseti.
Con respecto al género Aspergillus, A. flavus fue la especie más común en la sección
Flavi, mientras que las especies del agregado de Aspergillus níger fueron los más dominantes
en la sección Nigri, destacando el Aspergillus tubingensis. La evaluación de la capacidad de
producción de micotoxinas de las cepas fúngicas aisladas de las muestras estudiadas mostró
que 40,24% de los aislados de Aspergillus flavus, 4,61% de los aislados de Aspergillus
sección Nigri y 11,09% de los aislados pertenecientes al género Fusarium fueron productores
de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona, respectivamente. Alternaria tenuis destacó
también por su alta incidencia en las muestras investigadas.
Se estudiaron los perfiles ecofisiológicos de Aspergillus flavus, Aspergillus
tubingensis y Fusarium incarnatum con el fin de buscar métodos para la prevención y la
minimización de la contaminación del sorgo por micotoxinas. Para ello se realizaron estudios
sobre la influencia de la temperatura, la actividad de agua (aw) y el tiempo de incubación
sobre el crecimiento y la producción de micotoxinas en muestras de sorgo. Los resultados
mostraron que Aspergillus flavus proliferó y produjó más aflatoxina B1 a 37 °C y a una aw de
0,99. El crecimiento óptimo de Aspergillus tubingensis tuvo lugar a 0,99 aw y 37 °C, mientras
que la producción máxima de ocratoxina A se produjo a 0,97 aw y 25 °C. Con respesto a
Fusarium incarnatum el crecimiento mayor se observó a 25 °C y 0,99 aw, pero no se pudo
determinar las condiciones óptimas para la producción de la zearalenona.
El presente trabajo pretende estudiar la ecofisiología de tres de las principales especies
fúngicas en las muestras con el fin de prevenir y controlar su crecimiento en sorgo y evitar la
bioaccumulación de aflatoxina B1, ocratoxina A y zearalenona en este cereal de gran
importancia para la alimentación humana y animal en Túnez.
en_US
dc.description.abstract
In this thesis, we have studied the occurrence of aflatoxin B1, ochratoxin A and
zearalenon in 64 sorghum samples purchased from Tunisian market. Mycotoxins extraction
was carried with organic solvents and their determination was achieved by HPLC. The results
showed that 59.37%, 37.5% and 32.81% of samples were contaminated with aflatoxin B1,
ochratoxin A and zearalenone, respectively. The co-occurrence of these three mycotoxins was
observed in 12.5% of total samples. The mycobiota of sorghum samples was determined in
three times. The first step was the quantitative fungal count using “Direct Plating” method,
later the internal mycobiota was determined by microscopic observation of colonies mold and
finally, fungal identity was confirmed by molecular characterization. The mycotoxinproducing
ability was verified by extraction of the mold colonies with methanol and detection
by HPLC. The results showed the predominance of the genera Fusarium, Aspergillus and
Alternaria. Aspergillus flavus was the most common species in sorghum grain among the
section Flavi, while Aspergillus niger aggregates were the most dominant in the section Nigri.
Among Fusarium species, Fusarium section Liseola and the Fusarium incarnatum-equiseti
complex were the most dominant in sorghum. The study of the mycotoxin-producing ability
showed that 40.24% of Aspergillus flavus, 4.61% of Aspergillus section Nigri and 11.09% of
Fusarium isolates produce aflatoxin B1, ochratoxin A and zearalenon, respectively. To
develop mycotoxin minimization and prevention procedures, ecophysiological profils of
Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis and Fusarium incarnatum were studied. The
effects of water activity, temperature and incubation time on mycelia growth and mycotoxin
production were studied. According to our results, Aspergillus flavus grew and produced more
aflatoxin B1 at 37 °C and 0.99 aw. Optimal conditions for Aspergillus tubingensis were 0.99
aw and 37 °C, but maximum production of ochratoxin A occurred at 0.97 aw and 25 °C, while
Fusarium incarnatum grew more at 25 °C and 0.99 aw but optimal conditions for zearalenone
accumulation cannot be determined. However, we did not find publications on
ecophysiological profile of Fusarium incarnatum species. This study is an approach that seeks
to understand the physiology of fungal species producing mycotoxins under different climatic
conditions in order to set limits for the control fungal spoilage and mycotoxin accumulation in
cereals.
en_US
dc.description.abstract
Au cours de ce travail, nous avons étudié la contamination de 64 échantillons de
sorgho, prélevés de plusieurs points de vente de la région du Sahel Tunisien, par l’aflatoxine
B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. L’extraction des mycotoxines a été effectuée par des
solvants organiques et leur détermination a été réalisée par HPLC. Les résultats ont montré
que 59,37%, 37,5% et 32,81% des échantillons sont contaminés respectivement par
l’aflatoxine B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone. La co-contamination par les trois
mycotoxines a été détectée dans 12,5% de la totalité des échantillons. L’identification de la
mycobiota (flore fongique) des mêmes échantillons de sorgho est effectuée en trois parties :
énumération quantitative du nombre de champignons contenu dans chaque échantillon,
détermination de la flore interne du sorgho par observation au microscope des colonies de
moisissures et enfin confirmation de l’identité des moisissures par biologie moléculaire. La
capacité des isolats de produire l’une des trois mycotoxines étudiées a été réalisée par
extraction de la colonie avec du méthanol et détermination par HPLC. Les résultats ont
montré la prédominance des genres Fusarium, Aspergillus et Alternaria. Aspergillus flavus est
l’espèce la plus courante parmi la section Flavi dans les grains de sorgho, alors qu’Aspergillus
niger aggregates sont les plus dominants de la section Nigri. Parmi les espèces appartenant au
genre Fusarium, Fusarium section Liseola et le complexe Fusarium incarnatum-equiseti sont
les plus dominants dans le sorgho. L’évaluation de la capacité de production des mycotoxines
des champignons a montré que 40,24% d’Aspergillus flavus, 4,61% d’Aspergillus section
Nigri et 11,09% des isolats appartenant au genre Fusarium sont producteurs de l’aflatoxine
B1, l’ochratoxine A et la zéaralénone, respectivement.
Afin d’établir des approches visant la prévention et la minimisation de la
contamination des grains de sorgho par les mycotoxines, les profils écophysiologiques des
espèces Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis et Fusarium incarnatum ont été étudiés.
Des études de l’influence de la température, la disponibilité de l’eau et le temps d’incubation
sur la croissance mycélienne et la production des mycotoxines ont été effectuées. Les résultats
ont révélé que : Aspergillus flavus prolifère et produit plus d’aflatoxine B1 à 37°C et 0,99 aw,
la croissance optimale d’Aspergillus tubingensis a lieu à 0,99 aw et 37°C alors que la
production maximale de l’ochratoxine A se situe à 0,97 aw et 25°C. Fusarium incarnatum
prolifère plus à 25°C et 0,99 aw et les conditions optimales à la production de la zéaralénone
ne sont pas bien définies. Nous n’avons pas trouvé des publications sur le profil
écophysioloque de l’espèce Fusarium incarnatum. Notre étude est une approche qui vise à comprendre la physiologie des espèces
fongiques productrices de mycotoxines vis-à-vis du climat tunisien afin de fixer des niveaux
limites à ne pas dépasser permettant de contrôler leur prolifération dans les céréales.
en_US
dc.format.extent
224 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
fra
en_US
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Micotoxines
en_US
dc.subject
Aspergillus
en_US
dc.subject
Micotoxinas
en_US
dc.subject
Mycotoxins
en_US
dc.subject.other
Tecnologia d'Aliments
en_US
dc.title
Mycotoxines et champignons mycotoxinogènes dans les grains de sorgho commercialisé en Tunisie: Incidence et profils écophysiologiques
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
663/664
en_US
dc.contributor.director
Sanchís Almenar, Vicente
dc.contributor.director
Said, Salem
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess