Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica
Aquesta tesi analitza diversos aspectes de les motivacions individuals i de les seves implicacions en processos econòmics. Específicament, analitzo en detall criteris normatius que poden aplicar els individus com són els de justícia i reciprocitat. En la Introducció defineixo l'ús que en faig de conceptes com la reciprocitat, la justícia, la "dependència del menú" i els "punts de referència" donat que s'empren en el desenvolupament dels diferents capítols. També es descriu la metodologia emprada, que consisteix en alguns models teòrics sobre el comportament dels individus en situacions estratègiques, incorporant elements de la Teoria dels Jocs i l'ús de la metodologia experimental. En el segon capítol, " El concepte de justícia de Rabin i la provisió privada de béns públics", analitzo en detall les implicacions de la teoria de Rabin (1993) sobre el comportament estratègic d'individus. Aquest model introdueix en la funció d'utilitat , a més dels pagaments econòmics que un individu obté, aspectes psicològics com el sentit de justícia en les relacions econòmiques amb altres individus. En aquest capítol examino les implicacions d'una extensió de la teoria a un camp a on existeix una acumulació de resultats experimentals en contradicció amb el comportament predit pels models estàndard de la teoria dels jocs. Mostro que la teoria d'en Rabin és consistent amb el que s'anomena "splitting" però inconsistent amb el que es coneix com a "efecte MPCR". El tercer capítol, "Punts de referència i reciprocitat negativa en jocs seqüencials simples", analitza la influència que poden tenir certs vectors de pagaments no disponibles en un moment de decisió, anomenats "punts de referència", sobre la preferència per un altre conjunt de vectors de pagaments. Això es connecta amb l'atribució de certes intencions a altres subjectes quan trien determinats cursos d'acció en el joc. Mitjançant la utilització d'experiments s'obtenen resultats que confirmen la importància dels punts de referència en les consideracions de reciprocitat que empren els individus. El quart capítol, " Aspectes distribucionals i els punts de referència", analitza alguns aspectes que poden combinar-se amb els punts de referència en la atribució d'intencions. Aquests aspectes són: el pagament que podia rebre un agent en el punt de referència, el seu pagament relatiu a l'altre agent i, finalment, el pagament conjunt que podien obtenir els dos agents en el punt de referència. Els resultats experimentals obtinguts mostren que cap d'aquests efectes pot explicar per ell mateix els resultats. Finalment, el cinquè capítol, " Els joc del dilema dels presoners en forma seqüencial: Reciprocitat i efectes de dimensió del grup" estudia les reaccions dels individus a certes decisions d'altres individus del procés i els canvis d'aquestes reaccions amb la dimensió del grup. Els resultats experimentals obtinguts , mostren que el comportament observat és consistent amb consideracions de reciprocitat i d'aversió a la desigualtat.
This thesis analyzes several aspects of the motivations that drive individuals and their implications in economic processes. In particular, I analyze in detail normative criteria that individuals apply such as those of fairness and reciprocity. In the Introduction I define the use I make of the concepts of reciprocity, fairness, menu dependence and reference points that will be used in the course of the different chapters. The methodology developed in this thesis employs some theoretical models on the behavior of individuals in strategic interactions, using elements of Game Theory and Experimental Economics. In the second chapter, "On Rabin's Concept of Fairness and the Private Provision of Public Goods", I analyze in detail the implications of Rabin's (1993) theory of individual behavior and its implications. This model introduces, apart from the economic payoffs that the individual obtains in a strategic interaction, psychological phenomena, mainly a sense of fairness in the relation with other agents. In this chapter I analyze the implications of an extended version of this theory to a field where there exists a vast amount of experimental evidences contradicting the behavior predicted by standard game theoretical models. I show that Rabin's theory is consistent with one piece of evidence repeatedly found in experiments, the so call "splitting". I also show that the model is inconsistent with another piece of evidence in the field, the "MPCR effect". The third chapter, "Reference Points and Negative Reciprocity in Simple Sequential Games", analyzes the influence that certain payoff vectors, the "reference points", not attainable at that time, may have on the preference by other payoff vectors. This is connected with the attribution of certain intentions to the other players when selecting some courses of action. By using experiments I obtain results that confirm the importance of these reference points in the reciprocity considerations that individuals apply. Chapter four , "Distributional Concerns and Reference Points", analyzes some aspects that may interact with the reference points in the attributions of intentions. These aspects are the payoff to the agent from a given course of action, his/her relative payoff and the joint payoff. The experimental results show that none of these elements is able to explain by itself the results. Finally, the fifth chapter, "The Sequential Prisoner's Dilemma Game: Reciprocity and Group Size Effects" analyzes how aspects of the individual motivations interact with social aspects. In particular it studies how the reactions of individuals change with the dimension of the group in certain processes. The experimental results obtained show that in the prisoner's dilemma game (two-person and three-person games) the behavior of subjects may be consistent with reciprocity considerations and with inequality aversion considerations.
Games; Experiments; Reciprocity
33 - Economia; 519.1 - Teoria general de l'anàlisi combinatòria. Teoria de grafs
Ciències Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.