Mid-Holocene vegetation history, climate change and Neolithic landscape transformation. Archaeopalynology in La Draga and Lake Banyoles (NE Iberian Peninsula)

Abstract

Abans del Neolític, l’evolució del paisatge estava principalment controlada pel canvi climàtic, però, en canvi, a partir del ca. 7.4-7.0 cal ka AP, l’impacte humà va començar a interferir en el desenvolupament natural de la vegetació a la Península Ibèrica. Així, el procés de Neolitització va suposar una profunda transformació socioeconòmica i ecològica. Els canvis en la producció d’aliments, en la gestió dels recursos naturals i en els patrons d’assentament van originar una nova forma d’interacció entre societat i medi. En aquest context, les evidències arqueoecològiques obtingudes amb les anàlisis desenvolupades en el marc d’aquesta tesis han aportat dades importants respecte tres objectius principals: 1) Història de la vegetació, canvi climàtic i impacte humà durant l’Holocè Mig en el Pla de l’Estany; 2) Conseqüències socio-ecològiques de la Neolitització al NE de la Península Ibèrica i 3) Potencial i contribució de l’arqueopalinologia a la recerca en assentaments lacustres. Aquesta tesi es presenta com un compendi d’articles científics publicats, tots ells basats en l’aplicació d’anàlisis multi-proxy en dipòsits arqueològics i naturals per tal de reconstruir l’evolució ambiental i la transformació del paisatge durant el Neolític. Els mètodes aplicats han estat l’anàlisi de pol·len i palinomorfs no polínics (NPP), macrofòssils, sedimentologia i carbons sedimentaris, així com de la integració de dades procedents d’altres estudis arqueològics i bioarqueològics. Els boscos caducifolis van tenir la seva màxima expansió a l’Estany de Banyoles durant la fase 9.0-7.5 cal ka AP, una davallada en 7.5-6.5/5.55 cal ka AP, i una recuperació posterior, mostrant la persistència de les rouredes com vegetació dominant fins ben entrat l’Holocè recent. La regressió dels boscos de caducifolis va ocórrer en el context de l’arribada de les primeres comunitats pageses a l’àrea en 7.27 cal ka AP, però també en el context d’una fase de refredament, mostrant així l’important paper que va jugar el canvi climàtic per amplificar l’empremta de l’impacte humà durant el Neolític, així com també en les dinàmiques d’assentament en la vora de l’Estany de Banyoles. La pràctica d’un model agrícola-ramader intensiu, implicant un cultiu a petita escala i amb una alta inversió de treball, va deixar una lleu evidència de l’impacte de l’agricultura en registres pol·línics naturals. Mentre un model agrícola-ramader intensiu i sostenible hauria comportat un impacte limitat sobre la vegetació durant el Neolític Antic, l’explotació intensiva i reiterada de les rouredes associada amb un poblament permanent va provocar una transformació significativa del paisatge. L’estudi arqueopalinològic desenvolupat a La Draga ha permès obtenir dades significatives per comprendre els processos de formació del jaciment, així com també la reconstrucció de l’evolució paleoambiental a escala local i obtenir noves dades sobre les pràctiques socioeconòmiques i l’ús de l’espai a l’interior de l’assentament. Aquest treball ha demostrat la importància de portar a terme anàlisis espacials en els estudis palinològics en jaciments arqueològics, degut a l’heterogeneïtat espacial causada per l’impacte humà en termes d’erosió de sòls, arranjament d’estructures i la introducció de plantes a l’assentament (recol·lecció, cultiu, emmagatzematge, farratge).

Landscape evolution was mostly controlled by climate change until the Neolithisation (after ca. 7.4-7.0 cal ka BP in the Iberian Peninsula) when human impact started to interfere in the natural development of vegetation. Thus, the Neolithisation process involved significant socioeconomic and ecological transformations. Changes in food production, in natural resource management and in settlement patterns originated a new way in which humans and the environment interacted. In that context, archaeoecological evidence obtained by the analyses developed in the framework of this thesis provided relevant data about three main objectives: 1) Vegetation history, climate change and human impact during the Middle Holocene in the Lake Banyoles area; 2) Socio-ecological consequences of Neolithisation in the NE Iberian Peninsula and 3) Potential and contributions of archaeopalynology in lakeside settlement research. This thesis is presented as a compilation of published scientific papers, all based on the application of multi-proxy analysis of both intra-site and off-site deposits in order to reconstruct environmental evolution and Neolithic landscape transformation. The methods applied have been pollen and non-pollen palynomorph (NPP) analysis, macrofossils, sedimentology and sedimentary charcoal analysis, as well as the integration of data from other archaeological and bioarchaeological studies. Broadleaf deciduous forests around Lake Banyoles reached their maximum expansion in the phase 9.0-7.5 cal ka BP, a decline in 7.5-6.5/5.5 cal ka BP, but a recovery afterwards, showing the persistence of oak forests as the dominant vegetation until the Late Holocene. The regression of deciduous forests occurred in the context of the arrival of the first farming societies in the area in 7.27 cal ka BP but also in the context of a cooling phase evidencing the important role of climate change in amplifying the footprint of Neolithic human impact, as well as in settlement dynamics in the Lake Banyoles shore. The practice of intensive farming models during the Early Neolithic, implying small-scale and labour-intensive cultivation, left little evidence of the impact of agriculture in off-site pollen records. While a sustainable small-scale and intensive farming system would have left scarce evidence of the impact of agriculture during the Early Neolithic, the intensive and reiterative exploitation of natural resources associated with permanent settlements led to significant landscape transformation. The archaeopalynological study developed at La Draga was able to obtain relevant data for comprehending site formation processes, the reconstruction of palaeo-environmental evolution and human impact at a local scale and provided new data about socioeconomic practices during the Early Neolithic as well as about the use of space within a pile-dwelling site. This work evidenced the need to carry out spatial analysis in palynological studies at archaeological sites, owing to the spatial heterogeneity of results caused by human impact in terms of soil erosion, arrangement of structures and in the input of plants to the settlement (gathering, cultivation, storage, foddering).