dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
dc.contributor.author
Simó i Sanchez, Ricard
dc.date.accessioned
2017-08-31T12:31:52Z
dc.date.available
2017-08-31T12:31:52Z
dc.date.issued
2017-05-11
dc.identifier.isbn
9788449070556
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/405255
dc.description.abstract
Els golls amb extensió intratoràcica es presenten sovint amb símptomes compressius i
comporten reptes en el seu maneig requerint atenció per equips quirúrgics amb
experiència. La majoria dels golls intratoràcics poden accedir-se amb un abordatge
transcervical i nomes d’entre el 5 i el 15% requereixen abordatges extracervicals.
Existeixen moltes controvèrsies referents a la presentació clínica, avaluació, selecció de
casos per abordatges extracervicals, tècnica quirúrgica i resultats.
Objectiu
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar, analitzar i comparar els resultats dels pacients
sotmesos a cirurgia per golls intratoràcics pels dos abordatges principals.
Materials i Mètodes
S’ha fet una revisió de 237 pacients sotmesos a cirurgia per golls intratoràcics. 27 pacients
varen ser operats per via cervical i esternotomia mitja, 2 per via cervical i toracotomia
lateral dreta i la resta per via transcervical. Es varen recollir prospectivament dades de la
presentació clínica, exploracions, tractament, complicacions i resultats.
Resultats
L’índex de malignitat en golls intratoràcics va ser del 8.01% i l’índex de malignitat oculta
del 5.0%. L’ecografia amb punció d’agulla fina te una sensitivitat dolenta (33%) però una
especificitat alta (93.3%) per excloure càncer. El risc d’esternotomia fou del 12.2% i
l’extensió per sota de l’arc de l’aorta (p<0.001), la forma d’iceberg (p<0.001) i la cirurgia
de revisió (p<0.001) van ser els millors predictors de necessitar un abordatge extracervical.
El risc de lesió recurrencial i hipocalcemia va ser més alt en els abordatges extracervicals
(p<0.003 i p<0.002, respectivament). L’índex de traqueomalacia va ser del 1.6% i el risc
de traqueotomia del 2.5%. La mitjana en els períodes d’ingrés en els abordatges
transcervicals va ser de 3 dies, i de 6 dies en els extracervicals (p<0.0001).
Conclusions
La cirurgia per golls intratoràcics representa un repte. Requereix un avaluació acurada i un
abordatge multidisciplinar amb equips especialitzats. A pesar de les característiques I de
les complexitats anatòmiques d’aquest golls, la majoria es poden abordar per una via
transcervical. L’índex de complicacions es baix però mes alt en pacients que necessiten un
abordatge extracervical.
en_US
dc.description.abstract
MNGs with intrathoracic extension often present with compressive symptoms and pose
specific management challenges requiring specialised care by experienced surgical teams.
Most ITG can be accessed by a TCA and only between 5 and 15% will require an ECA.
Many controversies exist regarding the clinical presentation, evaluation, and selection of
cases for ECA, surgical technique and outcomes.
Aim
The aim of this study is to evaluate, analyse and compare the outcomes of patients
undergoing surgery for ITG by the two main approaches.
Materials and Methods
An ambispective study of 237 patients undergoing surgery for ITG was undertaken. 27
patients underwent a combined cervical and midline sternotomy and 2 underwent a
combined cervical and right lateral thoracotomy and the rest by a TC approach. Data on
clinical presentation, investigations, complications and outcomes was collected
prospectively and analysed.
Results
The rate of malignancy in ITG was 8.01% with a rate of occult malignancy of 5.0%. The
USS FNA had poor sensitivity (33%) but high specificity (93.3%) to exclude cancer. The
risk of sternotomy was 12.2% and the extension BAA (p<0.001), iceberg shape (p<0.001)
and reoperation (p<0.001) were the best predictors of needing an ECA. The risk of RLNP
and hypocalcaemia are higher in ECA (p<0.003 and p<0.002). The risk of tracheomalacia
was 1.6% and the risk of tracheostomy was 2.5%. The median LOS in TCA was 3 days
and 6 days in the ECA (p<0.0001).
Conclusions
Surgery for ITG is challenging. It requires accurate evaluation and a multidisciplinary
approach by specialised teams. Despite the nature and anatomical complexities of these
goitres most of them can be excised via a TCA. The rate of complications is relatively low
but higher in patients undergoing ECA.
en_US
dc.format.extent
178 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Golls intrathoraciscs
en_US
dc.subject
Bocios intratoracicos
en_US
dc.subject
Intrahoracic goitres
en_US
dc.subject
Abordatge transcervical
en_US
dc.subject
Abordaje transcervical
en_US
dc.subject
Transcervical approach
en_US
dc.subject
Abordatge cervicothoracic
en_US
dc.subject
Abordaje cervicothoracico
en_US
dc.subject
Cervicothoracic approach
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Intrathoracic Goitres: Comparative study of the transcervical approach versus the combined cervicothoracic approach
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
ricardsimo1@icloud.com
en_US
dc.contributor.director
Quer, Miquel
dc.contributor.director
León i Vintró, Xavier
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess