Models ontològics i teories equivalents

Abstract

En parlar de models científics hem de preguntar-nos sobre el seu significat i abast. La diversitat d'usos ens porta a interrogar-nos per la possibilitat d'un concepte que unifiqui la seva concepció. Malgrat que sovint es considera que els casos formals i empírics són de naturalesa diferent podem veure que una caracterització en termes de representació resulta prou àmplia com per donar resposta a totes dues possibilitats. Es tracta, en tot cas, d'una representació intencional i operativa que permet distingir-los de les assignacions simbòliques, més generals. Sigui com sigui, una noció d'aquestes característiques permet considerar que les atribucions ontològiques que es facin des d'una teoria científica poden ser enteses també com a models i proposar un nou tipus que podríem anomenar ontològic. Acceptant aquesta idea podem observar diverses implicacions. En primer lloc que, tal com constatem en fer un cop d'ull al cas de la geometria relativista, podem associar diferents ontologies a la mateixa formalització teòrica de manera que haurem de considerar que filosòficament resulta més convenient entendre que davant de models diferents ens trobem amb teories també diferents. En segon lloc, en acceptar que aquesta caracterització de les teories sigui encertada podem entendre quins elements afegeixen al concepte d'explicació científica així com introduir un nou instrument de debat en la discussió sobre la possibilitat d'equivalència empírica entre teories. En efecte, si els models ontològics estableixen quin és el caràcter de les entitats que la teoria postula al marge de la seva traducció en principis i lleis generals les diferències entre ells necessàriament no es traduiran en observacions diferents de manera que haurem d'admetre que som davant de dues teories diferents però empíricament equivalents. Finalment, en incorporar aquest concepte de model, haurem de veure si podem obtenir al seu torn alguna eina de resolució i tria entre les esmentades teories equivalents que ens permeti conservar una perspectiva realista. Així, per exemple, podem optar per una concepció unitària del món que es plantegi en termes de reducció a nivell ontològic. Aquesta possibilitat no pateix dels inconvenients de la reducció formal o metodològica i té la virtut que parteix d'una assumpció del realisme en termes del principi d'independència del món, concepció aquesta molt més sòlida que la postula, a més a més, que aquest és accessible al nostre coneixement.

When talking about scientific models we have to explain what they mean and which their scope is. The diversity of uses leads us to question about the possibility of a unifying conception. Although we often consider formal and empirical cases different in nature, we can see that a characterization in terms of representation is wide enough to explain both possibilities. It is, in any case, an intentional and operative representation which allows us to distinguish them from the more general symbolic uses. Anyway, a notion of this kind allows us to consider the ontological attributions of a scientific theory also as a model so that we can propose a new type, the ontological one. If we accept this idea, we can see several implications. First of all, as we see when we study the case of relativistic geometry, we can associate different ontologies to the same theoretical formalization so we have to consider philosophically more convenient to understand them also as different theories. If we accept this characterization of theories as correct, we can analyze its contribution to the concept of scientific explanation and also consider it a new element in the discussion about the possibility of theories empirically equivalent. Indeed, as the ontological models establish which is the nature of theoretical entities with no translation to empirical principles and laws the differences between them are not sensible to observations so we have to admit, in fact, that they are not the same theory but empirically equivalent. Finally, by incorporating this concept model we will see if we have any criteria left in order to choose among these equivalent theories under a realistic perspective. We can formulate, for example, a criteria on ontological reduction based on a principle of the Unity of the World. This possibility does not suffer the disadvantages of other methods of reduction as formal or methodological ones and is based on the principle of independence of the world, which much easier to accept than the epistemological realism.